Itinerari pel Gurri al seu pas per Vic.
A la seva novel·la, Italo Calvino descriu un lector que va passant per situacions que el porten a descobrir diverses històries. Llunyanament inspirat en el relat, us presento un breu recorregut a la vora del Gurri, un fred, tot i que amb sol, matí de tardor, i les diferents impressions que m’ha causat el passeig.
El Gurri és un discret riu que neix al Montseny, durant una estona li fa companyia a la ciutat de Vic i quan arriba al Ter, diu que ja en te prou i que segueixi un altre. Segons expliquen, el nom prové del basc i vol dir rogenc, pel color de les seves aigües. La veritat és que les he vist més aviat terroses. No obstant sembla que els ànecs tant els hi fa, perquè, tot i el fred, se la passen amb el cul en remull.
La gebrada de la nit hi ha perlat les fulles i tot té un aire màgic, com si el temps s’hagués congelat (literalment).
Anem veient rètols que identifiquen els arbres. Fins i tot, la senyalística es torna boja i ens vol fer veure més animals dels que potser mai trobarem. Sembla una mica pallús, però potser és la manera que no perdem sabers ancestrals.
La font i el molí
Recordo un temps en què anar a la font era una estona festiva. Emplenaves la garrafa -no vint-i-cinc bidons de plàstic- d’aigua fresca i petaves la xerrada. A la font del Pas, tot i que ha estat recentment retrobada i restaurada, no hi ha res de tot això. De fet, no pots ni beure aigua.
Uns metres més amunt passem pel costat del Molí Nou, que ja no és tan nou. Construït als volts del segle XVII i modificat al XIX, ara sembla demanar a crits que no deixem perdre una part de la història.
De pont a pont
Travessem el riu pel pont de Ferro del Molist. Rep el nom del mas que hi ha al costat. Va ser construït el 1931 per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona.
Aquesta indústria creada a mitjans del XIX va fer fortuna amb l’auge de les construccions navals i de ferrocarrils. M’hauria agradat saber per què precisament va ser col·locat en aquest lloc. Potser hi passava un carrilet o bé era una important via de pas.
Arribem al pont d’en Bruguer. Com a l’altre pont, aquest també pren el nom de la masia que hi ha al costat. Es troba a l’antic Camí Ral que unia Vic i Olot.
Tot just començar a construir-lo el 1368, van aturar les obres per l’arribada de la pesta. S’inaugurà prop d’un segle més tard. Si t’hi fixes, els pilars tenen forma triangular pel costat on baixa el corrent d’aigua, per oferir menys resistència. Els petits arcs damunt els pilars són per alleugerir el pes.
La part alta
Seguint aquest itinerari pel Gurri podríem arribar fins a Olot, però nosaltres tornem per l’altra vora, on durant una estona encara podem imaginar que som lluny del bullici, de les indústries i les urbanitzacions sense personalitat. Seiem en un banc de pedra amb l’escut de Vic.
Quan al segle IX Guifré el Pelós repoblà la ciutat, després de fer fóra els invasors islàmics, es va quedar amb la part alta de la ciutat, que és el que simbolitzen les quatre barres, i va deixar els bisbes governar la resta, potestat representada per les creus.
El riu va fent petits saltirons i encara, si parem l’orella, podrem sentir que ens diu que encara no és massa tard per recuperar alguns espais.
I aquí el caminant s’atura i torna a casa amb els seus pensaments.
Per acabar, si vols, pots seguir a Wikiloc aquest itinerari pel Gurri.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Itineraris pel Gurri: mediambient.vic.cat
- El Molí Nou: invarquit.cultura.gencat.cat
- Maquinista Terrestre y Marítima: enciclopedia.cat
- Pont d’en Bruguer: raco.cat
- Camí Ral Vic-Olot: ca.turismegarrotxa.com
- Font del Pas: vilaweb.cat
- Escut de Vic: wikiwand.com
Molt bo
Gràcies!