Folgueroles. Fornícula. Osona

Història, simbolisme i poesia en un carrer

Passejar pel carrer Major de Folgueroles és com entrar en un llibre d’història. Només cal saber llegir els detalls.

Creu patada en una llinda al Carrer Major de Folgueroles

A Folgueroles (Osona), l’època medieval ha deixat la seva inesborrable empremta en poc menys de tres-cents metres. Aquest carrer es va originar al segle XV i partint de la sagrera al voltant de l’església, va anar creixent al mateix ritme que ho feia la població, fins que al segle XVIII el nucli va necessitar obrir nous barris.

Era un temps en què les coses canviaven lentament i les creences perduraven de generació en generació, sense que cap esdeveniment extern fos prou important per a provocar un canvi sobtat.

Fornícula entre dues finestres. Carrer Major de Folgueroles

Simbolisme a la porta

Les persones es trobaven sota una religiositat, sovint carregada de supersticions. Un clar exemple són les llindes dels portals, moltes d’elles amb símbols, per posar la casa sota protecció sagrada. Penseu que la porta té una forta càrrega simbòlica. Jesús va dir: “Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran.” (Joan 10:9).

Llinda de pedra amb les paraules Ave Maria.

Per aquest motiu, el primer que apareix en el temps és el monograma IHS, símbol de Jesucrist. De fet, ja el trobem al segle XII i Bernat de Claravall, fundador del Cister, en va ser un propagador. De vegades, sortia una creu del mig de la lletra H. Fins i tot se simplificà, deixant només aquesta lletra.

A continuació van gravar altres elements, com les creus, els noms dels propietaris, les dates i els escrits pietosos, entre d’altres.

Placa de terracota amb una inscripció de 1734. Carrer Major de Folgueroles

Esquivant la censura

Sovint trobem la creu damunt un triangle, comunament associat amb el mont Calvari, amb connotacions més potents que la simple creu sola. Però aquesta muntanya té un origen diferent.

Segons ens explica Gabriel Martín Roig, es tracta de símbols protectors contra bruixes i mals esperits. Amb el temps, es van emplenar amb decoracions florals per passar la censura. Més endavant s’hi afegí la creu i el triangle va passar a ser el mont Calvari. Així tot quedava política (i religiosament) correcte.

Llinda de pedra del segle XVII amb una creu.

Cap al segle XVIII van aparèixer els símbols professionals. En aquest cas trobem un escaire i un martell, elements d’un constructor o mestre de cases. Si us fixeu, el martell, que en realitat és una ‘maceta’ es troba en posició vertical, com si fos una creu.

Aquesta creu, sense el braç superior s’anomena Tau, com la lletra grega. A la Bíblia, Déu diu a Ezequiel que marqui els justos amb aquesta lletra, per deslliurar-los de la destrucció (Ezequiel 9:3-4).

Símbols de l'escaire i la maça en una llinda al Carrer Major de Folgueroles

També d’aquesta època són els símbols ocultistes, relacionats amb el món maçònic.

Esborrar i reescriure

Però la Guerra Civil arribà i va mutilar qualsevol record religiós. I les llindes del carrer Major de Folgueroles tampoc es van salvar. Cap als anys 50, alguns propietaris van restaurar-les amb noves inscripcions i els que no ho havien fet van ser ‘exhortats’ a fer-ho ‘como obligado acto de desagravio a Nuestro Sacro Santo Redentor’.

Inscripció en una llinda de 1747 al Carrer Major de Folgueroles

Per tant, ara en podem veure d’antigues i de modernes, aquestes fàcilment reconeixibles per la grafia o perquè les emmarca el rectangle rebaixat on havien estat les anteriors.

En unes encara trobem el nom del constructor o propietari. D’altres són motius religiosos.

Inscripció en una llinda del Carrer Major de Folgueroles

Antics oficis

El més elaborat, per les dimensions i el detall del dibuix, representa una enclusa, ferradures i altres estris i ornaments, alguns de l’ofici de ferrer i d’altres de mestre d’obres. I, per si no queda prou clar, la pota d’un cavall. No sóc un entés en aquests temes, però em fa que pensar que es tracta d’una recreació posterior.

Esgrafiat de 1798 amb les eines d'un ferrer. Carrer Major de Folgueroles

Certament, veureu llindes molt més interessants en altres poblacions, però les de Folgueroles us parlaran el doble, ja que, a més de la història dels habitants i dels seus costums, també ens diuen coses d’una història més trista i recent.

Protecció contra el mal

Passejant pel carrer Major, també trobareu altres elements destacables. Però cal aixecar la vista. Per exemple les ‘cues de gall’, un enginy per espantar bruixes i mals esperits. La similitud amb la gola d’un drac que treu una punxeguda llengua entre les dents, va animar aquest univers terrorífic.

Cua de gall per espantar bruixes, dalt la teulada. Carrer Major de Folgueroles

Les teules pintades sota els ràfecs de les teulades també ens parlen d’un passat màgic. En un principi es pintaven amb triangles de color vermellós, formant una serra, per foragitar els mals esperits. Més endavant va evolucionar cap a altres formes que probablement no tenen més sentit que el merament decoratiu.

Ràfec enrajolat al Carrer Major de Folgueroles

Les capelletes amb imatges de verges i sants, són una mostra de la religiositat (catòlica). En aquest carrer en trobareu un parell, d’estil barroc. Penseu que les imatges actuals van ser col·locades posteriorment, després de la probable destrucció de les originals.

Fornícula amb una verge. Carrer Major de Folgueroles

La petjada del poeta

Per acabar, però no menys important, a les parets del carrer Major de Folgueroles trobareu poemes de Mossèn Jacint Verdaguer. Nascut en aquesta vila, de família humil, va tocar el cel literari amb els seus escrits.

Placa amb un poema de Verdaguer. Carrer Major de Folgueroles

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situaciócarrer Major. Folgueroles

Saber més

Què veure a prop