No és que vingui de pas, però si un dia visiteu el cementiri del Poblenou a Barcelona, us recomano acostar-vos al sector de les tombes gitanes. És just uns metres més enllà de la famosa escultura del bes de la mort.
De tant en tant trobareu alguna, fent el recorregut del cementiri, que reconeixereu per les flors de colors cridaners. Però veure-les totes juntes, no us deixarà indiferents.
La comunitat gitana dóna una gran importància al ritual funerari, amb un seguit de costums d’obligat compliment. Un d’ells és enterrar el difunt amb les seves pertinences, siguin joies, roba o altres estris personals.
En aquest sentit, destacaria la del senyor fotografiat amb el seu automòbil o l’estàtua del jove lluint rellotge, ulleres, paquet de tabac i cervesa.
La religió dels gitanos varia segons el lloc de residència. Així doncs, en trobem que professen la fe catòlica, la musulmana i també l’ortodoxa. No obstant això, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts ens convertiren al protestantisme.
Tot i què no hi ha cap legislació al respecte, generalment el difunt influeix, per a bé o per a mal, en els seus familiars vius, segons aquests visquin d’acord al que ell va establir en vida.
En una estranya barreja cultural, el viu demana en oració que el seu parent difunt intercedeixi per ell davant Déu i li condeceixi el que demana.
Llegiu els escrits que dediquen als seus finats, perquè són d’un gran sentiment.
L’estridència de les flors artificials a les tombes gitanes del cementiri del Poblenou, entenc que ve relacionada per la manera d’aquesta comunitat de demostrar públicament el seu dolor i perpetuar-lo.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Avinguda d’Icària s/n. Barcelona
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: