Els jaciments prehistòrics són plens de llegendes i la zona de Can Boquet no és una excepció. Una curta ruta megalítica a Vilassar de Dalt et portarà a descobrir les petges que fa 6.000 anys van deixar els primers pobladors del Maresme en aquest bonic paratge.
Per exemple, s’explica que quan el diable portava la darrera pedra per acabar el pont de Martorell, es va fer de dia i la deixà caure, perdent l’aposta de quedar-se amb l’ànima d’una noia. I ves per on, aquesta pedra ara és al dolmen de la Roca d’en Toni, a Vilassar de Dalt (Maresme). Si és que el món és un mocador!
Pots arribar amb vehicle per una pista des de Vilassar de Dalt i deixar-lo davant mateix del dolmen. Per cert, aquest nom està format per dues paraules bretones ‘daol’ (taula) i ‘maen’ (de pedra).
El dolmen
Les persones del Neolític es van afartar d’anar amunt i avall i es quedaren a viure en llocs fixos. A més, van estalviar feina fent enterraments col·lectius, normalment en llocs destacats, potser per marcar el territori.
Dins la cambra de pedres, es col·locaven els difunts i tot l’exterior era cobert per un túmul de terra. La barana que envolta aquest dolmen ve a recordar els límits d’aquesta cobertura. Per tant, el que ara veus, estava ocult en aquells temps remots.
Al costat del dolmen de la Roca d’en Toni, uns pocs graons ens porten al Turó d’en Rampons, on pots veure set tombes d’una necròpolis datada a l’Alta Edat Mitjana, trobada de forma casual el 1974 en llaurar un camp. Per tal de situar-te, l’Alta Edat Mitjana és un període que les persones enteses situen entre la caiguda de Roma -segle V- i l’any mil.
Més rocs i coves
Seguidament, per continuar aquesta ruta megalítica a Vilassar de Dalt, baixa 150 metres per la pista principal i pren el primer trencall a l’esquerra. A la primera cruïlla gira a la dreta (el camí que segueix recte el faràs de tornada). A una banda tens bosc i a l’altre, camps. Començaràs a veure grans pedres. Algunes tenen nom i d’altres no, així que cal parar atenció. El primer amuntegament a l’esquerra són els Rocs d’en Sardinyà, una pedrera de fa 5.000 anys, on es van trobar restes de ceràmica.
A continuació, molt a prop hi ha un conjunt de rocs encara més grans que formen una mena de tancat. És el Castell de Pedra. Pots entrar per unes escletxes i tractar d’imaginar com vivien els primers habitants, sota cobertes de troncs.
Hi ha molts caminets i corriols, però la majoria et duran al mateix lloc. Ves baixant i trobaràs la Cova d’en Pau (en honor al seu descobridor), un gran roc amb dues obertures on es trobaren diversos enterraments amb el seu aixovar.
Continua avall i aviat veuràs la Cova de la Granota, que ni és una cova ni encara he sabut veure la forma de granota. Des d’aquest jaciment megalític, tindràs unes vistes impressionants.
Al davant hi ha una roca amb tot de forats, però no he trobat explicació de què és. Potser, penso jo, aquest roc estava en una altra posició, de manera que els orificis servien per inserir bigues de fusta per fer un sostre.
La font
El camí baixa uns metres i enllaça amb una pista més ampla. Segueix amunt a l’esquerra i gaudeix de l’exuberant vegetació. En un revolt apareix la Font d’en Dirol, que ningú sap què vol dir, perquè aquesta paraula no existeix. Bé, sí que he trobat una població perduda al mig de França amb aquest nom, però no crec que tingui res a veure.
La poca aigua que raja, es recull en un petit abeurador pels animalets del bosc. Paradoxalment, en molts indrets són les societats de caça les que s’ocupen de col·locar aquests petits dipòsits i ocupar-se del manteniment, vetllant perquè sempre hi hagi aigua. Ignoro si en aquest cas també és així.
Per acabar aquesta ruta megalítica a Vilassar de Dalt, continua amunt fins a enllaçar amb el camí d’anada fins a l’aparcament i tornar al present.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 2 km d’itinerari circular
Desnivell: uns 150 metres de baixada que després cal pujar
Saber més
- Roca d’en Toni, per O. Font
- Cova de la Granota: invarque.cultura.gencat.cat
- Cova d’en Joan: megalitisme.sigmascorpii.com
- Restes romanes de Can Boquet, per R. Coll i M. C. Carmona
- Restauració de les tombes medievals: parcs.diba.cat
- Mateixa ruta amb alguna variant: naturalocal.net
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: