Els relleus del Banco Vitalicio a Barcelona.
Per començar, en aquells dies foscos en què tot estava prohibit i qui manava es comparava amb Déu, regnava una moralitat espartana … Per segons què.
Un marquès amb passat obscur
En primer lloc, Salvador Samà, més conegut per Marqués de Marianao, va ser un polític lliberal que arribà a ser alcalde de Barcelona. El que no sempre s’explica és que pertanyia a una nissaga de traficants d’esclaus.
A mitjan segle XIX Samà fou un dels primers a construir al cobdiciat passeig de Gràcia, a la cruïlla amb la Gran Via. La mansió, coneguda com a Palau Samà, tenia de tot i no escatimà recursos per fer-la decorar pels millors artistes.
A continuació, la privilegiada ubicació no va aguantar l’especulació dels anys 40 i va desaparèixer per edificar el que en aquella època es considerà l’edifici més alt de la ciutat: el del Banco Vitalicio. L’arquitecte Lluís Bonet, deixeble de Gaudí, el projectà inspirant-se en el monumentalisme de l’escola de Chicago, que aquí mai ha agradat però que representava molt bé l’esperit del règim polític d’aleshores.
Unes noies molt provocadores
Enric Monjo, l’escultor oficial de l’entitat, és l’autor dels desvergonyits relleus de la façana. Per exemple, de les tres noies de l’esquerra, una agafa el que sembla una collita de blat, l’altra un farcell de fruita i la del mig ensenya les seves virtuts. Clar que la de la fruita duu una brusa que ho marca tot. I ja no dic res de la figura que sobrevola les noies, que està ben a la fresca, tal com va venir al món. Podria ser una al·legoria de les edats de la dona.
Seguidament, el conjunt de la dreta mostra les tres Gràcies, filles de Zeus: la bellesa, l’alegria i la fertilitat, segons el món grec i la castedat, l’amor i la bellesa pels renaixentistes, que correspondrien també a la verge, l’esposa i l’amant. En fi, per a tots els gustos.
Finalment, a mitja façana, uns relleus amb angelets, també tal qual, representen les arts (façana de Gran Via) i els oficis (passeig de Gràcia).
Censura femenina
El nou model de dona que volia la dictadura era la d’una persona posada al servei de l’home, sense iniciatives de cap mena. De fet, el catolicisme imperant ja era el que volia, un ésser destinat a procrear i tenir cura de la casa i de la família. Així doncs, tot allò que fos contrari als valors de la religió catòlica, havia de ser prohibit.
De la mateixa manera, la pornografia o la “literatura disolvente” foren declarats il·lícits. Els censors, sense tenir clar quin era el límit, gaudien d’un poder quasi absolut que motivà interpretacions molt particulars i diferents. L’amiguisme era un dels motius que es passessin per alt determinades obres.
Per acabar, resulta ben sorprenent que els relleus del Banco Vitalicio, passessin les aprovacions de l’estricta censura regnant en plena dictadura.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de Gràcia, 11. Barcelona
Saber més
- El Palau Samà: barcelofilia.blogspot.com
- Salvador de Samà i de Torrents: enciclopedia.cat
- Lluís Bonet i Garí: wikiwand.com
- Enric Monjo: wikiwand.com
- Les Tres Gràcies: esunprimor.blogspot.com
- Escola de Chicago: wikiwand.com
- La censura cultural en el franquismo, per Eric Aguilar
L’atenció als petits detalls!.
Passejar per Barcelona i mirar cap a dalt es una font inesgotable de meravelles .
Salutacions
Tens raó. De tant passar pel davant al final no veiem els detalls que diuen moltes coses.