L’erotisme que va passar la censura

Els relleus del Banco Vitalicio a Barcelona.

En aquells dies foscos en què tot estava prohibit i qui manava es comparava amb Déu, regnava una moralitat espartana … Per segons què.

Escultura Les Tres Gràcies. Banco Vitalicio
I no va dir res l’estricte censura?

Un marquès amb passat obscur

Salvador Samà, més conegut per Marqués de Marianao, va ser un polític lliberal que arribà a ser alcalde de Barcelona. El que no s’explica a tot arreu és que pertanyia a una nissaga de traficants d’esclaus.

A mitjans del XIX va ser un dels primers a construir al Passeig de Gràcia, a la cruïlla amb la Gran Via. La mansió, coneguda com a Palau Samà, tenia de tot i no va escatimar recursos per fer-la decorar pels millors artistes.

La seva privilegiada ubicació no va aguantar l’especulació dels anys 40 i va desaparèixer per edificar el que en aquella època va ser l’edifici més alt de la ciutat: el del Banco Vitalicio.

L’arquitecte Lluís Bonet, deixeble de Gaudí, el va projectar inspirant-se en el monumentalisme de l’escola de Chicago, que aquí mai ha agradat però que representava molt bé l’esperit del règim polític d’aleshores. 

Escultura Les Tres Gràcies. Banco Vitalicio
Les Tres Gràcies

Unes noies molt provocadores

Enric Monjo, l’escultor oficial de l’entitat, és l’autor dels desvergonyits relleus de la façana. 

De les tres noies de l’esquerra, una agafa el que sembla una collita de blat, l’altra un farcell de fruita i la del mig ensenya les seves virtuts. Clar que la de la fruita duu una brusa que ho marca tot. I ja no dic res de la figura que sobrevola les noies tal com va venir al món. Podria ser una al·legoria de les edats de la dona.

El conjunt de la dreta mostra les tres Gràcies, filles de Zeus: la bellesa, l’alegria i la fertilitat, segons el món grec i la castedat, l’amor i la bellesa pels renaixentistes, que correspondrien també a la verge, l’esposa i l’amant. En fi, per a tots els gustos.

A mitja façana, uns relleus amb angelets, també tal qual, representen les arts (façana de Gran Via) i els oficis (Passeig de Gràcia).

Relleu amb al·legories a les arts. Banco Vitalicio
Al·legoria de les arts

Sorprenentment, tot aquest tractat eròtic dels relleus del Banco Vitalicio, va passar, en plena dictadura, les aprovacions de la censura.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig de Gràcia, 11. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).