A Rambla de Catalunya 34 (Barcelona) s’aixeca el sinistre edifici Cedimatexsa, una empresa tèxtil que es va especialitzar fent teles per a matalassos.
En primer lloc, la data 1896 que hi ha a la porta no ajuda gaire a saber què s’amaga dins.
De fet, ara no hi ha res més que despatxos buits i abandonats. Un escenari ideal per a pel·lícules de por. Potser la més famosa que s’hi ha rodat aquí hagi estat ‘Rec’.
La dona i els dimonis
Com una mena de premonició, dalt la façana sobresurt una estranya escultura de difícil interpretació: una dona i tres monstres, un d’ells agafant-li el peu. Hi ha qui assegura que se la vol endur a les profunditats. Però per la cara de mala lluna de la senyora, més que espantar-se sembla que se’ls mira com dient ‘voleu parar de fer el trapella?’
No sembla una verge, tampoc hi ha res que la relacioni amb la justícia, la maternitat o una deïtat femenina. I tampoc sabem l’autor d’aquest grup escultòric. Misteri.
També és estrany que una façana tan sòbria i clàssica, es rematés amb aquest descomunal grup escultòric, que ultrapassa el que podríem considerar una mera decoració.
A més, per acabar-ho d’adobar, sembla com si aquesta construcció només existís pels cinèfils del gènere del terror, que l’han convertit en lloc de visita obligada.
L’arquitecte oblidat
Aquest edifici, que probablement mai t’hauràs parat a mirar, és obra de Josep Amargós Samaranch, que segur que no us sona de res. Però si et dic que va ser responsable de la urbanització de la muntanya de Montjuïc per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, llavors sembla que la cosa canvia.
També va construir altres edificis dins el corrent modernista, com l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, la Torre de les Aigües que es veu enfilada al Tibidabo (Barcelona) i la central de bombeig d’Aigües (ara Museu Agbar) a Cornellà de Llobregat.
L’edifici Cedimatexsa va ser un encàrrec de Rosari Casamitjana Fabra i del seu marit Ricard Llorens Salamero, empresaris del món tèxtil, com l’actual propietari. Ella era l’hereva d’un llinage dedicat al món tèxtil. Ell era procurador dels tribunals de Barcelona. Així que ambdós gaudien d’una bona posició dins la societat barcelonina.
Un escultor també oblidat?
Per acabar, com que sembla que ningú parla de l’autor de tan estranya escultura, jo diré la meva i si l’encerto, l’endevino.
En Ricard Llorens, no en sabem la raó, però tenia una gran amistat amb l’escultor Pau Gibert i Roig. Dubto molt que aquest nom et resulti familiar.
Nascut a Tarragona el 1853, Gibert va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on va coincidir amb altres alumnes que esdevindrien notables artistes. L’amistat amb el poeta Núñez de Arce li obrí noves portes, esculpint diverses obres i pintant retrats.
Ja ben posicionat dins la societat madrilenya, va fer entre altres, els monuments al marquès del Duero, al general Espartero i a Práxedes Mateo Sagasta.
La seva amistat amb Ricard Llorens també li va reportar diversos encàrrecs. Un d’ells és el bust del fill d’aquest matrimoni, que va morir prematurament el 1901. Potser, penso jo, el matrimoni propietari de l’edifici va encarregar a Girbert aquesta inquietant escultura, com un mal record d’aquesta desgràcia familiar. Però això és tan sols una hipòtesi de collita pròpia que jo plantejo.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Rambla de Catalunya, 34. Barcelona
Saber més
- 1896: Devil iconography in architecture: artnouveau.eu
- Josep Amargós i Samaranch: wikiwand.com
- Sobre el rodatge de Rec: elpais.com
- Pau Gibert i Roig, un escultor oblidat, per B. Puigdollers
Si realment qui va fer-ho és va lluir, la pena que altres edificis molt mes bonics de Barcelona, quan no tenen cap interes amb un tancar d’ull, el tiren avall…
Per sort les lleis han canviat i ara hi ha més patrimoni protegit (que no tot el que hauria de ser).