La Casa Berenguer, al carrer Diputació de Barcelona.
Els inicis del segle XX van ser de revolució industrial. En concret els qui invertiren en el ram tèxtil van fer l’agost. Un d’aquests empresaris fou Josep Berenguer qui fundà tres colònies tèxtils. Aquest imperi l’heretaren els seus dos fills. Però l’hereu va morir sense descendència i el negoci passà als tres nebots del fundador, els quals varen el nom per un de molt original: “Sobrinos de Berenguer”.
Un d’ells, Casimir Clapés, encarregà als germans Bassegoda el projecte d’un magnífic edifici en estil modernista al carrer Diputació, ple d’al·legories de l’activitat familiar. Ara la coneixem com a Casa Berenguer, tot i que, lògicament, també rep el nom de Casa Clapés. Bonaventura i Joaquim Bassegoda eren descendents d’una família de paletes, contractistes i mestres d’obres. Entre les obres més representatives, tenim la casa Rocamora, al passeig de Gràcia, el Casino del Masnou o la casa Malagrida d’Olot.
El món tèxtil a la paret
Convé veure la Casa Berenguer a la tarda, per tal que estigui ben il·luminada i situar-te a la vorera del davant. En primer lloc, veuràs que destaca una magnífica tribuna plena de relleus decoratius amb diversos tipus de flors.
Explotació infantil
A continuació, al damunt, fent de barana del balcó, una escena que ara ens posa els pèls de punta: al costat d’una dona treballant amb un teler hi ha uns nens carregant paquets ben grossos! Malgrat que la revolució industrial motivà un progrés sense precedents, cal no oblidar que els infants foren una mà d’obra barata.
Històricament, la mainada sempre ha col·laborat amb les tasques domèstiques i agrícoles —no com ara, que no els aixeques del sofà ni per recollir els plats. Al segle XIX i una part del XX, els infants desenvolupaven tasques feixugues i en condicions penoses. Tanmateix, la pobresa era habitual, fet que motivà que mares i pares permetessin els fills treballessin de ben petits a les fàbriques.
Filar prim
Finalment, dalt de tot de la façana destaca l’escultura d’una dona —una filadora, si parlem amb propietat— amb un fus simbolitzant la indústria tèxtil. Veuràs que amb una mà sosté un estri que pot semblar el cotó fluix de sucre que potser menjaves quan anaves a la fira de la teva població. Es tracta d’una filosa.
Després de cardar o pentinar la llana o el cotó, amb els flocs de llana es procedia a filar, que vol dir fer fils i enrotllar-los en cabdells aptes per teixir. Era ben complex obtenir un fil de qualitat i resistent, que no es trenqués al teler. L’ofici de filadora era un dels pocs que feien les dones, això sí, amb uns sous més baixos —algunes coses no han canviat gaire. Amb els fils es confeccionaven les troques que després permetien tenyir la llana.
Per cert, dels tres nebots del senyor Berenguer, dos restaren solters (un d’ells era en Casimir) i en morir tot va passar als fills del germà amb descendència. Imagina quina herència!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Diputació, 246. Barcelona
Saber més
- Casa Berenguer: barcelofilia.blogspot.com
- El beneficio de los tejidos. La empresa Gerenguer i Cía,… per Ll. Ferrer
- Bonaventura Bassegoda: wikiwand.com
- El treball infantil durant la revolució industrial: elgatsaberut.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: