Tot just acabada la carrera, un jove Gaudí va rebre l’encàrrec de fer una vitrina per l’Exposició Universal a París (1878). L’empresari Eusebi Güell, que visitava la mostra, es fixà amb l’original moble i va contactar amb l’autor. Poc després li va encarregar la construcció del seu habitatge al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, que ara coneixem com el Palau Güell.
Eusebi Güell és conegut per les empreses tèxtils i d’asfalts que va fundar. També va destacar en política, exercint com a regidor de Barcelona, diputat i senador. El seu pare, tot s’ha de dir, havia fet una bona fortuna al segle XIX traficant amb esclaus.
Com que el carrer no és gaire ample, potser la façana modernista passi desapercebuda. Per altra banda, Gaudí va preferir més discreció a l’exterior i es va esplaiar a gust a l’interior. Així doncs, les dues grans arcades tenen reixes de ferro forjat que permeten observar des de dins sense ser vist.
Aquesta forja, amb l’escut i les inicials del propietari, així com les làmpades de l’interior del palau van sortir de les mans de Joan Oñós, mestre forjador qui també va fer decoracions per a la Sagrada Família o la Casa Calvet de Barcelona.
Un interior fet a mida
Darrere el monumental vestíbul hi ha el l’espai on es deixaven els carruatges, amb el sostre decorat amb rajoles de flors.
Per una rampa es baixaven els cavalls a l’estable situat al soterrani. Aquest espai és màgic. Les columnes de maó vist el fan semblar una cripta.
Al principi, a més de les quadres individuals i les menjadores pels cavalls, hi havia habitacions pel mosso i el cotxer. A més s’hi desava la llenya i el carbó i una cisterna emmagatzemava l’aigua de la pluja.
La planta noble
Pugem al vestíbul per unes senyorials escales i arribem a l’espectacular planta noble, lloc per a les recepcions.
En una construcció tan plena de detalls, és fàcil passar coses per alt. Els vitralls, per exemple, són excepcionals. No vol dir que tots hagin estat dissenyats per Gaudí. De fet, alguns materials provenen d’altres edificis on la família havia viscut i que l’arquitecte va haver d’incloure en la seva obra.
Al saló central, concebut com a lloc per a concerts, destaca l’orgue i una cúpula de vertigen, que li atorga una excel·lent acústica.
A més d’habitatge particular, l’edifici, concebut com un palau medieval, havia de servir com a espai de trobada de l’elit del moment, en un barri que començava a ser triat per la nova burgesia.
Passem pel costat del corredor envidrat que unia el palau amb la casa del pare d’Eusebi Güell. La principal raó per venir a viure en un lloc on el solar disponible no era massa gran, va ser que just al costat hi havia l’habitatge on Güell havia passat la seva infantesa -avui dia ja no existeix-.
És més que probable que, un cop instal·lada, la família utilitzés les antigues habitacions per a la vida diària i destinés les noves instal·lacions per fer vida social.
Així doncs, a arribem a la terrassa que ens permet contemplar l’onírica façana posterior, amb la tribuna que proporciona llum al menjador. Segurament Gaudí va deixar tothom bocabadat amb la seva peculiar interpretació de l’espai i la llum, perfeccionant algunes solucions assajades en obres anteriors.
Les estances privades
A continuació, pugem un altre tram d’escales per veure els dormitoris. Cada un amb les seves peculiaritats, segons qui hi dormís.
Dins la gran varietat de vitralls que hi ha al palau, hi ha que són més aviat clàssics i d’altres més moderns -a l’època, és clar-. Així doncs, entre els primers hi ha quatre que representen personatges de Shakespeare.
Pel que fa al rei Lear i el comte Bertram són a la sala de fumadors. Macbeth i Hamlet es fan companyia a la finestra d’Isabel Güell, la filla gran qui va ser compositora. Aquests vitralls van ser realitzats per Thomas William Camm, vitraller anglès del segle XIX.
I els banys equipats amb tecnologia punta.
Art al sostre
Més amunt trobem les golfes, destinades al personal de servei, amb un original sostre i els bonics detalls de les columnes entre finestres.
Sens dubte, la part més sorprenent del conjunt és al terrat. Les vint imaginatives xemeneies d’aquest espai, algunes amb trencadís i d’altres amb maó vist, van haver de ser profundament restaurades per tornar-los l’esplendor original. És aquí on millor es veu l’artista que seria mundialment famós.
El costat fosc
Finalment, en fer una ullada als voltants et cau l’ànima als peus. Penses: ‘m’hauré tele transportat a l’Orient Mitjà?’
Antenes rovellades, matalassos podrits, roba estesa, terrasses cobertes amb plàstics i uralites … Tot és ple de brutícia!
Tanmateix, aquesta és la Barcelona que no veiem.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Visitar el palau: palauguell.cat
- El Palau Güell: planetadunia.com
- Memòria del control arqueològic …, per A. Caixal
- Història del palau: palauguell.wordpress.com
- Visita virtual (vídeo)
- Els vitralls anglesos: vidimus.org
- La família Güell: palauguell.wordpress.com
- Eusebi Güell: enciclopedia.cat
- Joan Oñós: palauguell.cat
- Palau Güell, no és de Gaudí tot el que lluu: ara.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: