Itinerari per Sabadell (Vallès Occidental).
Resulta complicat conèixer l’origen del topònim de Sabadell. Malgrat la ceba que llueix l’escut, no sembla que sigui aquest bulb la raó del nom. Hi ha diverses teories, però podria ser que vingui de dissabte (sabbatum, sabbatellum) dia en què es feia el mercat.
Sigui com sigui, aquesta ciutat que probablement mai has pensat incloure-la en una visita turística, mereix una passejada per descobrir una part del seu patrimoni.
Vendre sota cobert
En primer lloc, si aconsegueixes arribar al centre sense perdre’t, et recomano deixar el vehicle a l’aparcament sota el mercat central. En sortir aprofita per admirar aquesta interessant construcció projectada per Josep Renom i Costa i inaugurada el 1930. Nascut a Sabadell el 1880, Renom fou l’arquitecte municipal d’aquesta ciutat durant vint-i-un anys. La gran cúpula serveix per amagar el dipòsit d’aigua.
En sortir, fent cantonada amb el carrer d’en Font, veuràs un edifici modernista amb una bonica torre rodona. Tot i que actualment és la seu d’una fundació privada, fou inaugurat el 1911 com a seu de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. El projecte es deu a Jeroni Martorell i Terrats, arquitecte barceloní qui durant trenta-sis anys esdevingué director del Servei de Conservació de Monuments. És autor d’altres obres a Sabadell que després veurem i també d’edificis com la Casa Blanxart de Granollers o el celler d’Alella.
Estudiant el passat
Seguidament, entra pel carrer de l’Escola Industrial per visitar l’interessant Museu de Paleontologia. Aquesta institució creada el 2006 es dedica a la investigació en paleontologia i aplega l’antic Institut de Paleontologia fundat el 1969 per Miquel Crusafont i Pairó. L’edifici fou rehabilitat segons projecte de l’arquitecta Isabel Rodon, autora d’altres destacats edificis públics a diverses ciutats.
Modernisme bancari
A continuació, gira per l’animat carrer de Gràcia i atura’t davant de la seu de Caixa Sabadell, entitat fundada el 1859. Cinquanta-cinc anys després s’inaugurava aquesta joia modernista, que cal veure-la també per dins, segons el projecte de Jeroni Martorell, de qui ja he parlat abans. Els capitells exteriors són al·legories d’ocupacions tradicionals, com la filadora o la cosidora. Tanmateix, la resta de l’edifici és ple de motius florals i simbòlics.
Estil d’estils
Tot seguit, dins d’aquest itinerari per Sabadell, entra pel carreró de la Rosa per veure el darrere de l’església. Ves a buscar el carrer Palanca, que després és de la Creueta. A la cantonada amb el carrer de la Lluna pots admirar un discret edifici amb petits detalls decoratius d’estil art-déco. En arquitectura, aquest estil que no tenia cap inconvenient a barrejar elements de diverses cultures, va arribar a cinemes, teatres, universitats, edificis d’oficines i habitatges particulars.
A diferència de ciutats com Nova York o Miami, on l’art-déco es va associar amb gratacels, velocitat i modernitat, en aquest país sovint es limità a formes geomètriques que fessin patxoca i fossin fàcils de produir. Els clients quedaven encantats amb un art modern i alhora econòmic, com un prêt-à-porter.
Art pràctic
Puja pel carrer de la Lluna, i tomba pel de les Paus. A la cantonada amb Font Nova veuràs els safareigs, perfectament restaurats. El 1892 Miquel Pascual i Tintorer projectava aquesta estructura per cobrir un safareig ja existent que disposava de diverses piques per rentar la roba blanca o de color. En cas de malaltia infecciosa, s’havia de rentar en una pica a part. A més d’edificis i esglésies a Barcelona i Sabadell, Pascual executà el projecte d’eixample d’aquesta ciutat.
Modernisme i noucentisme
L’itinerari per Sabadell encara no s’acaba, així que ara baixa pels carrers de la Font Nova, de la Creueta i del Carme. A la cantonada amb el carrer de l’Illa s’aixeca el notable edifici on hi havia el despatx de l’empresa tèxtil Genís i Pont. Fou projectat el 1915 per Eduard Maria Balcells i Buïgas, arquitecte barceloní autor de nombrosos xalets modernistes en diverses poblacions dels voltants, en especial a Cerdanyola del Vallès.
Davant mateix pots veure l’antiga clínica de Puericultura i Maternitat amb plafons ceràmics amb personatges juganers que, com que sempre tenen el sexe ocult no sabem si són nens o nenes. El 1926 Josep Renom projectava aquest edifici, posteriorment reformat per l’arquitecte municipal Joaquim Manich i Comerma, autor de diversos projectes en aquesta ciutat, com el mercat i l’Escola Superior de Disseny.
Els plafons que decoren la façana foren executats per Modest Casademunt i Giralt, nascut a Barcelona el 1881 i que, després d’estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona, es convertí en un important dibuixant i decorador ceramista. Els primers anys, però, treballà en una foneria on dissenyava reixes, llums i vitrines. A continuació s’especialitzà en el dibuix d’ex-libris.
Baixa per Sant Llorenç i gira per Indústria on veuràs altres interessants mostres d’habitatges modernistes, com les Cases Manent (números 16 i 18). Aquests habitatges unifamiliars foren edificats el 1918 per Juli Batllevell i Arús, arquitecte sabadellenc deixeble de Lluís Domènech i Montaner i ajundant de Gaudí. Batllevell és autor de nombrosos edificis en aquesta ciutat, però potser hauràs vist també la magnífica casa Antònia Burés a Barcelona.
El poder civil i el religiós
Finalment, aniràs a parar davant l’edifici de l’Ajuntament de final segle XIX, també de Juli Batllevell. Originalment destinat a l’Escola Pia, pocs anys després fou adquirit i reformat per ser la seu del Consistori i el pati del col·legi es convertí en la plaça de Sant Roc
És precisament en aquesta plaça on s’aixeca l’església de Sant Fèlix de la que cal destacar les interessants vidrieres i el campanar barroc. En realitat, la primitiva esglesiola del segle XI que hi havia aquí estava dedicat a Sant Salvador, mentre que l’església parroquial de Sant Fèlix es trobava a uns tres quilòmetres del centre, a l’altre costat del riu Ripoll, on ara hi ha la capella de Sant Nicolau.
Com que devia quedar prou lluny, el 1373 es traslladà aquí la parròquia i trenta anys després s’inicià un nou temple que estaria en obres prop de quatre segles. Fins que el 1909, durant la Setmana Tràgica, fou cremada i tot se n’anà en orris.
Seguidament, l’arquitecte barceloní Enric Sagnier i Villavecchia projectà un nou edifici en estil neogòtic que, amb el pas i les destrosses de la Guerra Civil, mai es va acabar -manquen dues torres bessones-. Amb prop de tres-cents edificis documentats, Sagnier fou, de llarg, l’arquitecte més prolífic de Barcelona. Per exemple, entre molts altres, segurament et sonarà el temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.
Per acabar, ja pots tornar al punt d’inici. Com sempre dic, aquest itinerari per Sabadell és només un tastet. Sabadell té molt més a veure!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- Patrimoni de Sabadell: poblesdecatalunya.cat – visitsabadell.com
- Orígen del topònim: web de l’Ajuntament
- El mercat: mercatcentralsabadell.com
- Escola Industrial: jaumebarbera.wordpress.com
- Isabel Rodon: rodonarquitectes.com
- Caixa Sabadell: fundaciosabadell.cat – wikiwand.com
- Genís i Pont: vptmod.blogspot.com
- Cases Manent: wikiwand.com
- Església de Sant Fèlix: historiadesabadell.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: