Santa Maria de Llerona (Vallés Oriental).
En algun lloc del Vallès Oriental s’hi van plantar els ibers. Suposem que els hi devia anar bé, ja que van tenir una seca on encunyaven els seus diners. Al revers de les monedes apareix la paraula Lauro, nom de l’àrea ocupada per aquesta tribu dels laietans.
El 1955 es va descobrir a Samalús un grapat de monedes datades també del segle I aC. La troballa va donar peu a pensar que no lluny d’aquí devien tenir la seca. Un dels jaciments ibers més propers es troba al Puig del Castell, probablement abandonat cap al segle I aC.
Va de romans
Però després van venir els romans i van fer seu el nom, que va passar a la forma Laurona i van imposar la seva moneda. Amb el temps i moltes transformacions ha quedat com Llerona, població important en la via entre Barcelona i Vic.
Finalment, al segle IV, l’emperador Constantí reconeixia oficialment el cristianisme. Els primers temples tenien una planta més senzilla, anomenada basilical, allargada i sense naus laterals, que aviat va ser substituïda per la de creu llatina, amb la càrrega simbòlica corresponent. Així devia ser al segle XII l’església de Santa Maria de Llerona.
La seva peculiar façana és el resultat de mil transformacions, afegint, fortificant, destruint i restaurant un edifici del qual ben poc li queda dels seus orígens. En ser un enclavament estratègic de camins, va ser totalment destruïda durant l’ocupació musulmana.
Temps de guerres
Amb la reconquesta de l’anomenada Catalunya Vella, es refà l’edifici aprofitant les restes de l’anterior. A continuació va venir un llarg període d’abusos dels senyors feudals i la recuperació de la llibertat per part dels pagesos, amb les conegudes guerres remences.
Diverses guerres posteriors també van deixar la seva empremta, especialment quan va ser cremada durant la guerra civil. L’actual fesomia es deu a la restauració realitzada el 1942.
I finalment, encara orgullosa dalt del seu turonet, sembla dir-nos, amb cara renovada, que ha estat una important fita en la història.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Pas de la Creu, s/n. Llerona
Saber més
- L’església de Santa Maria de Llerona, per I. Garriga
- Els íbers del Vallès Oriental, per M. Isabel Panosa
- La ciutat perduda de Lauro: muralles.cat
- Dos tresors de bronze catalans: Balsareny i Cànoves, per L. Amela
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: