Itinerari per conèixer una part del romànic de la Garrotxa.
Si es pogués fer una analítica per saber quant de romànic duc a la sang després del darrer cap de setmana, ben segur que estaria pels núvols. Aquesta és una tranquil·líssima ruta monotemàtica: romànic i més romànic. No serà tan espectacular com en altres indrets, però els paisatges són encisadors i poc freqüentats.
Beuda
Per començar, pots dirigir-te directament a Beuda. És una minúscula població, però amb un extens territori que conté diverses descobertes que avui et proposo fer. Dalt del poble hi ha un aparcament on pots deixar el vehicle.
En primer lloc, visita l’església de Sant Feliu. Està documentada al segle X, tot i que en algun moment posterior es feren reformes i el campanar, que era d’espadanya, es convertí en torre i se sobrealçà. Aquest temple devia tenir la seva importància, ja que en el passat hi hagué diverses disputes per tenir-la en propietat.
Serp o drac?
Observa de prop el forrellat original de la porta que té forma de cap de drac. En realitat sembla més aviat una serp, però és que antigament es considerava el drac com la més gran de les serps. El nom llatí draco significa serp molt grossa. Aquest animal fantàstic va ser repetidament reproduït en ferro, ja que expressa l’origen d’aquest mineral, transformat per mitjà de l’acció del foc. Però a més, simbolitza la vigilància perquè protegeix tresors i paradisos amagats. Per tant, és lògic entendre que també es considerés el guardià de les portes del temple.
Abans de marxar, dona la volta per la dreta de l’església i passa sota el pont que la connecta amb la rectoria, edifici bastit posteriorment. Finalment, mirant per damunt de la barana de l’aparcament veuràs el Castell Nou de Beuda del Pla. Fou edificat al segle XV per la família Queixàs, ampliant una construcció anterior.
A continuació, torna per la mateixa carretera per on has arribat. Si vols, també pots fer una excursió fins al santuari del Mont o continuar per la carretera amunt i visitar les restes del monestir de Sant Llorenç de Sous i de camí, veure el gran casal de Can Noguer.
Palera
No hauràs fet ni dos quilòmetres que trobaràs un trencall a mà dreta. El senyal indica Palera, però segurament no volen rebre visites perquè gairebé que no es veu.
Cal recórrer 400 metres d’estreta carretera fins a arribar a una cruïlla. Cal que vagis cap a la dreta, on diu Sant Sepulcre de Palera. 500 metres més i hauràs arribat. Aquesta església fou un important centre de pelegrinatge, ja que aquí es concedien indulgències tan vàlides com les de Terra Santa. Els custodis del temple són els cavallers de l’Orde del Sant Sepulcre. Aquest organisme –encara vigent–, fou creat al segle XI i es componia tant de laics com de religiosos.
Amb el temps esdevingué un gran centre de devoció i calgué edificar una hostatgeria pels pelegrins. Després caigué en desgràcia, fou ocupada per l’exèrcit, desamortitzada, saquejada i finalment abandonada. A l’interior es conserva una urna amb la imatge del Crist jacent.
Lligordà
Refent el camí aprofita per aturar-te un moment per visitar l’església de Sant Pere de Lligordà, del segle XII, que segurament l’hauràs vist de reüll quan has anat amunt. Diu el gran Joan Coromines que Lligordà podria haver derivat d’algun nom llatí com Lucretius. Tot pot ser. Fes tota la volta a l’edifici per observar el curiós campanar i la senzilla porta que encara conserva una part de la ferramenta original.
Les peces metàl·liques amb forma d’espiral són molt més que mers elements decoratius. Les portes ferrades són un dels trets identificatius de les esglésies romàniques, especialment les pirinenques. A més de servir per reforçar la fusta, els motius en espiral estan carregats d’un profund simbolisme. En diverses cultures antigues representava el camí sinuós que cal recórrer. Dins del cristianisme l’espiral també podia expressar la regeneració espiritual.
Tortellà
Incorpora’t a l’A-26 en direcció a Olot fins a la sortida 69, direcció Tortellà on veuràs l’església d’aquesta vila. Naturalment, abans pots visitar Besalú, però dono per fet que ja ho coneixes.
Tot i que probablement, la història de la primitiva església de Santa Maria de Tortellà es remunta al segle VIII, en realitat no es documentà fins tres-cents anys més tard. Temps després se’n feu una de nova més gran d’estil romànic que encara es pot veure en alguns llocs de l’actual edifici.
L’augment de la població motivà que a mitjan segle XVIII es fes un nou temple en estil neoclàssic. A l’interior hi havia nombroses tombes que desapareixeren el 1955 en unes desafortunades obres per refer el paviment.
Abans de marxar, fixa’t en els peculiars fanals amb la forma de cullera. Des del segle XVIII, Tortellà esdevingué un centre de producció de culleres de fusta i altres estris de cuina. Com a reconeixement a aquesta tradició culleraire que encara és vigent, l’Ajuntament substituí els antics fanals per aquests, tot i que són fets de metall.
Sales de Llierca
L’itinerari pel romànic de la Garrotxa encara no s’acaba! A la sortida de Tortellà veuràs el desviament cap a Sales de Llierca a poc menys de dos quilòmetres. Dona una volta per veure l’església de Sant Martí, romànica però amb façana barroca. És el nucli central d’un municipi rural i molt dispers. L’edifici que ara veus es bastí a final segle XVII damunt les restes d’un altre temple romànic del segle XIII. El portal barroc acull el sant titular –la imatge fou col·locada el 2007– aixoplugat dins d’una fornícula. La reforma efectuada per afegir la sagristia motivaren que la meitat del mur posterior sigui arrodonit, un fet inusual.
Observa la decoració del ràfec de la teulada. Les formes punxegudes triangulars eren un motiu popular utilitzat per protegir les teulades, lloc on les bruixes solien fer rebombori. Conegudes com a dents de llop, formen una mena de serra, que recorda les punxegudes boques dels temibles dracs.
El pont de Llierca
Per acabar aquest itinerari de romànic de la Garrotxa, torna cap a Tortellà i dirigeix-te a Montagut. Des d’allà segueix les indicacions de Sadernes. Pocs metres després de passar el càmping Montagut veuràs el pont romànic sobre el riu Llierca. Per aparcar continua uns metres més i a mà esquerra trobaràs una entrada degudament senyalitzada on podràs deixar el vehicle a l’ombra dels arbres. D’allà mateix surt un caminet fins al pont.
Aquí et suggereixo fer la visita amb molta calma, gaudint de l’entorn i fins i tot quedant-te a dinar i banyar-te al riu (a l’estiu, és clar). No et conformis a veure el pont des de dalt. Travessa’l, baixa a la llera del riu i extasia’t amb aquesta increïble obra d’enginyeria. Amb els seus cinquanta-dos metres empedrats i vint-i-vuit d’alçada, fan impressió. Al segle XI es caracteritzà per una renovació de camins així com la construcció de ponts, que tant podien ser unes senzilles passarel·les de fusta o bé poderosos ponts de pedra com el de Llierca.
Els camins s’utilitzaven principalment com a vies d’intercanvi comercial. En aquest cas, probablement la intenció era facilitar el comerç entre les masies ubicades a una banda i altra del riu Llierca. Aquí va tenir lloc el que probablement va ser el primer peatge de la història de Catalunya, ja que es cobrava un impost als viatgers que passaven bestiar i mercaderies.
Ara sí, ja pots tornar a casa amb el cos ben carregat de romànic de la Garrotxa. Què t’ha semblat l’itinerari?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- Sant Feliu de Beuda
- Sant Sepulcre de Palera
- Sant Pere de Lligordà
- Santa Maria de Tortellà: ca.wikipedia.org
- Els fanals de Tortellà: patrimoni.garrotxa.cat
- Pont de Llierca
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: