L’escultura La Equitativa a la Via Laietana de Barcelona.
Les mitologies són com les revistes del cor: infidelitats a dojo. El problema afegit és que mai saps de qui estan parlant, perquè són els mateixos personatges, però amb noms diferents.
Com que la raça humana és una font inesgotable d’injustícies (i infidelitats), quinze segles abans de Crist, els egipcis van decidir que necessitaven una deessa defensora dels drets. Li van posar l’impronunciable nom de Nehemetauey.
Després, els grecs se la van fer seva amb un altre nom difícil, que ve a dir justícia: Dikaiosyne. En realitat, el nom ve de Dike (o Dice), filla de Zeus, que protegia les empreses nobles dels humans i perseguia els dolents. Per això, en una mà porta una balança i a l’altra una espasa: fer justícia i impartir-la.
A continuació, els romans li van canviar el nom pel de Iustitia. Els europeus del segle XV li van posar una bena als ulls, per representar l’objectivitat i la imparcialitat (ai, espereu que em rigui una mica).
Tot i que no hi ha proves concloents, hi ha qui afirma que la deessa de la justícia va tenir una filla: Aequitas -Equitat-. El nom vol dir ‘pla’ i era qui ajustava el nivell dels dos plats de la balança.
A diferència de la mare, se la sol representar amb la balança a la mà i amb els ulls descoberts. En realitat l’equitat representa -en general- el tracte just entre les persones i és més aviat un concepte inherent de la justícia.
Per acabar de complicar les coses, el filòsof i orador romà Ciceró afirmava que el concepte ‘aequitas‘ estava formada per una part divina –pietas-, una altra espiritual –sanctitas– i una tercera humana –iustitia-. Com la Trinitat cristiana, vaja.
Assegurances justes
El 1905 la família Rosillo va fundar una companyia d’assegurances, filial d’una altra americana. Amb el temps es coneixeria com La Equitativa i va encomanar edificis a importants arquitectes. Un d’ells el trobem a la Via Laietana de Barcelona.
Va ser projectat el 1922 per Ignasi Brugueras Llobet, arquitecte molt interessat en l’art precolombí. A la part més alta destaquen dues torres que recorden construccions maies o asteques. Per les exagerades proporcions, hi ha qui en diu estil monumentalista.
Dins una fornícula hi ha una escultura que la feina és nostra per saber que és. Doncs bé, es tracta d’una representació de La Justícia. o més aviat d’Aequitas, ja que, com comenta una lectora, no duu els ulls envenats. Amb la mà esquerra sosté un ceptre, probablement un record de quan els romans van intentar personificar-la com a part de la propaganda política.
De fet, en un principi van utilitzar la imatge d’una dona protegint un nen i una vídua. Quan la casa mare va partir peres amb els Rosillo, aquí van triar la deessa de la justícia com a imatge. Equitativa també es podria traduir per justa.
Finalment, si compareu aquesta escultura La Equitativa amb la de l’edifici que l’entitat tenia al Passeig de Gràcia, veureu allà que la senyora torna a empunyar l’espasa. Vés a saber què devia passar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Via Laietana, 54. Barcelona
Saber més
- Nehemetauey: egiptologia.org
- Dike: la-diosa-del-olimpo.blogspot.coml
- Iustitia: wikiwand.com
- Monumentalisme: enciclopedia.cat
- Acerca de un concepto romano: aequitas, per J. Uscatescu
- La Equitativa: farodevigo.es
- L’edifici: poblesdecatalunya.cat
- Article sobre l’estil maia, per I. Brugueras
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: