Quart itinerari per A Coruña: Península de la Torre.
Qui visita aquesta ciutat, mai es perd la Torre d’Hèrcules, però jo us animo a fer a més un passeig pel seu voltant per gaudir del paisatge i l’interessant parc d’escultures que l’envolta.
Per començar, si aneu amb nens, us proposo una visita a l’aquàrium. Aquest recinte creat el 1999 té alguns plantejaments originals, com la recreació del Nautilus de Verne o les piscines exteriors on podeu veure com donen a menjar les foques. Tot i això, si heu estat als de Barcelona o València, aquest us semblarà poca cosa.
A continuació, deixem el vehicle a l’aparcament a la part baixa del far i ens acostem a la gran escultura de Breogán, de l’escultor José Cid. Una llegenda irlandesa explica que aquest cabdill celta va arribar aquí, va conquerir el territori i fundà Brigantia (A Coruña).
La força d’una llegenda
Davant nostre, una rampa ens acosta a la Torre d’Hèrcules, el far més antic que encara segueix en funcionament. Però no ens enganyem, la construcció romana no és la que veieu.
Al segle XIII, Alfons X es va treure de la màniga la llegenda del gegant Gerió, que feia de les seves per la zona. Hèrcules va lluitar contra ell tres dies i el va vèncer. Va enterrar el seu cap i al damunt construí la torre. A prop va fundar la ciutat de Crunia (A Coruña), nom de la dona de qui s’enamorà. L’escut de la ciutat inclou una calavera als peus de la torre, en record de la llegenda.
La realitat és que al segle I els romans la van construir per ajudar la navegació. Més tard es convertí en fortificació i al segle XVIII va tenir la remodelació que li va donar l’aspecte actual, més alta i amb una façana de gust neoclàssic que recobreix l’original romana.
A la part superior hi havia una gran làmpada que funcionava amb oli. La flama es projectava en un mirall parabòlic que es pensa era mòbil.
Tanmateix, si us fa molta il·lusió, feu cua, pagueu l’entrada i pugeu, però us aviso que les vistes no emocionen i l’interior tampoc guarda un gran interès. Millor passegeu a la vora de l’infinit Atlàntic.
Tots els rumbs
Als peus de la torre, l’artista corunyès Xabier Correa, va projectar una gran rosa dels vents de 25 metres de diàmetre. Una rosa dels vents és una eina que marca els diferents rumbs a les cartes de navegació. Es pensa que la van inventar el mallorquí Ramon Llull.
Així doncs, en aquesta que veiem aquí es troben representats sis pobles celtes amb els seus símbols. El setè símbol (la calavera) correspon a Tarsis (Tartessos) que era a la zona sud de la península Ibèrica, on els fenicis fan fundar Gadir (Càdis). D’aquí procediria el rei Gerió, a qui Hèrcules va vèncer.
Pau
A continuació, preneu qualsevol caminet que vagi resseguint la costa i veureu altres monuments. Per no estendre’m massa només parlaré d’un parell més. Potser el més fotografiat tot i trobar-se allunyat de la torre, és una rotllana de pedres verticals de l’artista Manolo Paz.
Aquest conjunt ens transporta al megalitisme prehistòric i a primitives creences, que cadascú interpreta a la seva manera. El nom és ‘Familia de menhires’, però popularment es coneix com a ‘Menhires por la Paz’, ja que aquí van tenir lloc molts afusellaments de presoners republicans.
Poemes tristos
Seguint amb aquesta memòria històrica de la Guerra Civil i amb un títol més explícit, tenim el ‘Monumento a los fusilados’. Curiosament, també li trobem un aire megalític, amb la forma de dolmen. Algunes lloses presenten inscripcions amb poemes i alguns noms d’afusellats.
L’autor, Isaac Díaz Pardo, era un artista polifacètic, molt compromès amb la política de la seva terra. El seu pare va ser afusellat només començar la Guerra Civil.
La casa de les paraules
Pocs metres més avall, a prop de l’aigua trobem un curiós recinte anomenat ‘Cementerio Moro’. Aquí es van enterrar els combatents d’origen marroquí reclutats per les tropes franquistes. Per cert, la paraula ‘moro’ procedeix de l’època romana, amb què es designaven els procedents del nord d’Àfrica que llavors es deia Mauretania. Actualment té connotacions pejoratives i donada la delicada situació, seria millor dir àrab o musulmà.
Quan Marroc es va independitzar, van traslladar allà els cossos. Actualment porta el nom de Casa de las Palabras, amb les parets recobertes de textos sobre l’origen de la ciutat en diferents idiomes i també amb paraules castellanes d’origen àrab. Fa uns anys es va arreglar tot, però la proximitat del mar impedeix la bona conservació.
Per acabar aquest quart itinerari per A Coruña, podeu desfer el camí xino-xano fins al cotxe. Hi ha més per veure? I tant que sí! Sempre dic que jo només faig una selecció molt personal. Però hi ha molt per descobrir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Aquàrium Finisterrae: coruna.gal
- Breogán: wikiwand.com
- Torre de Hércules: torredeherculesacoruna.com
- Parc d’escultures: torredeherculesacoruna.com
- Xabier Correa: wikiwand.com
- Tarsis: wol.jw.org
- Gerió: historia-y-leyenda.blogspot.com
- Menhires por la Paz: outono.net
- Manolo Paz: fundacionmanolopaz.gal
- Monumento a los fusilados: esculturaurbana.com
- Isaac Díaz Pardo: wikiwand.com
- Cementerio moro: orienteeterno.org
Passejar en un dia de vent pels voltants de la Torre d’Hércules és també tot un espectacle. El remor del mar i el soroll de les ones trancant, impressiona bastant. La teva proposta és molt atractiva.
Tens raó, ha de ser impactant. Quan jo vaig anar la mar estava tranquil·la i no va ser el mateix.