Com que aquest estiu no hem pogut fer un viatge lluny, doncs estem re-coneixent la terra que trepitgem i ens hem decidit per Vic i els cingles de Tavertet.
Hem fet un parell de nits a l’hotel NH de Vic (que l’haurien de millorar una mica abans no els hi caigui una estrella) i hem visitat la capital d’Osona. Ja hi hem estat un munt de vegades, però és una ciutat que mai s’acaba de conèixer. I ara, a més està tant neta i ben arreglada que dona gust.
Ciutat patrimonial
Per començar, la plaça, que sempre que la veig em sorprèn igual que el primer dia. He sapigut que va nèixer al segle X a la cruïlla de dos camins molt importants i mica en mica va anar agafant aquesta forma, afegint edificis segons l’estil que tocava a cada època: gòtic, barroc, modernista,… Una joia.
Per cert, si una cosa negativa haig de dir de Vic és la penosa il·luminació dels edificis emblemàtics. Ja sé que hi ha crisi, però, a part dels fanals del carrer, potser algun focus ajudaria.
Com que els dilluns tot és tancat, només hem pogut visitar la catedral i el claustre. La catedral, siguem sincers, no m’agrada gens, tot i que li reconec aquell punt de grandiositat i originalitat. Però la trobo fosca i trista. I les pintures de Josep M. Sert que són negres i daurades contribueixen a accentuar aquesta por espiritual. La façana neoclàssica, sense pena ni glòria (sempre és la meva opinió). Sort que van salvar el campanar romànic. El claustre gòtic té el seu encant, ja que una de les ales té els magnífics finestrals oberts a ambdues bandes.
Hi ha molts altres edificis que cal veure, encara que sigui per fora i que allunyaran el mal sentiment que ens dóna la catedral. Si seguiu la ruta senyalitzada de l’oficina de turisme, els veureu tots.
Fóra muralles trobem el pont de Queralt, una infraestructura romànica del segle XI, que durant la guerra civil va perdre un tros.
Una mica de natura
Al dia següent vam enfilar cap a Tavertet per veure un trocet dels cingles. Vam seure una estona a l’anomenat “balcó del silenci”, en un punt indeterminat de la pista que va fins a Rupit i vam poguer contemplar unes magnífiques vistes (al mig de la fotografia es veu una mica el pantà de Susqueda).
I finalment, per acabar aquest itinerari per Vic i els cingles de Tavertet, vam haver de tornar sense poguer veure tot el que voliem perquè ens va caure un xàfeg que no donava altra opció.
INFORMACIÓ PRÁCTICA
Itinerari: veure el mapa
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: