Segon itinerari per Canet de Mar.
La ruta d’avui ens descobrirà una arquitectura de la vila menys coneguda.
Per començar, situa’t al número 10 de la riera Gavarra, on hi ha un aparcament soterrat i una plaça amb unes cobertes de colors que creen uns interessants jocs visuals.
Al fons de la plaça s’aixeca el que ara es coneix com l’Escola de Teixits, edifici noucentista que ocupa una part de l’antiga nau industrial Floris-Busquets.
L’empresari tèxtil Joaquim Floris, l’encarregà a Pere Domènech, qui aportà la innovadora solució de projectar una estructura de 100 metres de llarg, sense pilars interiors.
El laboratori del mestre
Torna fins a la riera i entra al carreró a mà esquerra per veure la masia barroca de Can Rocosa, casa d’estiueig de la família Domènech i Roura. Sota el rellotge de sol hi ha un gran plafó ceràmic que representa un àngel, obra de Lluís Bru. Es tracta d’una prova, ja que l’original és a l’Institut Pere Mata de Reus.
La masia es quedà petita i Lluís Domènech i Montaner va construir a l’eixida un nou habitatge i el laboratori d’on van sorgir les seves grans creacions modernistes. Cal sortir novament a la riera i a la cantonada veuràs l’entrada. Ara és la casa museu del gran arquitecte, d’obligada visita.
Empremta noucentista
Continua aquest segon itinerari per Canet de Mar pujant per la riera Buscarons. Atura’t al número 81, Can Renau. Potser a primer cop d’ull no li trobaràs massa interès a aquesta casa de planta baixa i pis amb balcó. Però si et dic que va ser projectada per Rafael Masó, potser ja t’interessarà més.
A principis del XX, aquest arquitecte gironí, juntament amb una elit d’intel·lectuals, seria el creador del noucentisme, un nou corrent contraposat al modernisme. Josep Renau va ser un dels membres de la junta de la cooperativa que veurem a continuació.
Entra pel carrer Gram i al número 22 vueràs unes voltes. Als anys 20, l’ambiciós projecte de la que seria la primera cooperativa de l’Estat, es va trobar amb importants problemes econòmics. Finalment van haver de vendre mig terreny (ara plaça Colomer) per poder cobrir l’edifici projectat per Rafael Masó.
Encara endeutats, van adaptar-lo per obrir el Cinema Odeon. Les actuals obres de rehabilitació sembla que també han topat amb problemes.
Creua la plaça Colomer per veure el col·legi Yglesias. A principis del XX, van diagnosticar una malaltia greu a Leonor Yglesias, hereva de la fortuna familiar. Va prometre que, si es curava, faria construir una escola a la vila. Dit i fet, aquí la tens, d’un sobri estil modernista.
Devoció
A continuació ves a veure la façana de l’església. Al segle XV la comunitat de Canet va construir una petita capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau. Dos segles més tard ja no hi cabien i bastiren una més gran.
Però els pagesos la volien més amunt i els mariners, més avall. Van guanyar els mariners. No ens enganyem, que l’obra va sortir cara als vilatans: una vintena part dels seus fruits i guanys. La Guerra Civil va malmetre l’edifici i es va refer en estil neogòtic. La portada, en canvi, es va esgrafiar recentment seguint el model barroc original.
El barri mariner
Ja que hem parlat de mariners, farem una breu incursió al seu barri. Les escales del Sant Crist eren una de les entrades d’aquest districte. L’accés es feia a través d’una pronunciada rampa. El 1914 el mestre d’obres Josep Cabruja (autor d’altres cases al poble), va projectar aquestes escales per arribar més còmodament a la part alta.
Encara que no ho sembli, he llegit que el mosaic original va ser dissenyat el 1914 per Ramon Puig i Gairalt. Destruït durant la Guerra Civil, va ser refet de nou i lliurement a partir de fotografies antigues, per un tal Duarte, ceramista de qui no he trobat cap informació.
La devoció de pescadors i mariners per Crist té molta lògica. Cal recordar que Jesús pujava a la barca com qui va amb taxi. També va protagonitzar alguns episodis marítims, com apaivagar una tempesta (seguretat) o quan va fer emplenar de peix les xarxes dels deixebles (bona pesca). Costa d’entendre que no el representessin en alguna d’aquestes accions, sinó crucificat.
Per acabar, no et perdis la tercera part per Canet de Mar. Hi ha molt més per veure!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- La masia Rocosa, per C. Sáiz i Xiqués
- Casa Domènech i Montaner: canetdemar.cat
- Rafael Masó: rafaelmaso.org
- Cooperativa Odeon, per C. Sáiz i Xiqués – espacioescenicos.org
- Col·legi Yglesias: coleyglesias.com
- Església de Sant Pere i Sant Pau: canetdemar.cat
- Escales del Sant Crist: canetdemar.cat
- Els edificis industrials de Canet de Mar, per J. Ballart
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: