Documentada al segle XI, la vila de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) va ser fundada, com la majoria de poblacions dels voltants, per detenir les invasions i repoblar el territori. Em sap greu dir-ho, però el seu fundador, Guerau de Guitard, precisament va morir a mans dels sarraïns.
El topónim prové del llatí i vol dir ‘roca forta”, referint-se a l’antic castell bastit damunt una penya. Queralt fa referència a la família que al segle XIII senyorejava aquesta població i que esdevingueren els primers barons de Rocafort.
Una bona època
En primer lloc, ens endinsem al nucli antic que conserva el sabor d’altres temps. Només entrar trobem l’església de Sant Salvador, del segle XVIII, amb una portalada d’aire barroc. El nom de Sant Salvador és una de les maneres d’al·ludir a Jesucrist com a salvador del món.
A continuació, fixa’t amb el pany. Als segles XVIII i XIX aquestes peces, en part decoratives, també tenien el seu significat. En aquest cas, la forma de corona podria tenir alguna explicació de caràcter polític en la qual no entraré.
Aquest segle va ser de bonança i de creixement demogràfic fet que propicià la construcció, això sí, a costa d’un impost extra als vilatans.
La vila
Seguidament, ens n’anem a veure una part del clos murallat que protegia la vila i dels portals d’entrada. Documentat al segle XII, més tard seria la seu de la baronia dels Rocafort i posteriorment passaria per diverses mans. Coses de la vida, el 1964, el nou propietari del castell faria importants modificacions.
A prop tenim l’edifici noucentista de l’ajuntament amb una façana recoberta d’esgrafiats. A principis del segle XX, amb el comerç del safrà molts habitants van anar a Cuba a fer fortuna. En tornar, van col·laborar amb diverses obres, com aquesta, que originalment va ser escola.
Assaig modernista
Per acabar, l’edifici estrella és el celler, entre modernista i noucentista (1918), el primer que va projectar Cèsar Martinell i on va assajar l’arc parabòlic de Gaudí per guanyar espai. Donada l’escasedat de fusta en temps de la Primera Guerra Mundial, s’utilitzà el maó vist a tota la construcció.
Nascut a Valls, Cèsar Martinell és un dels darrers testimonis del noucentisme, un corrent de curta durada, però que va deixar una empremta memorable en totes les arts. Com a ajudant de Gaudí, es nota la influència del darrer modernisme en les seves construccions.
La Mancomunitat de Catalunya, que impulsava el cooperativisme, li va fer aquest primer encàrrec. Tanmateix, dels 40 cellers que va projectar a partir d’aquell moment, els de Gandesa i Pinell de Brai han merescut el qualificatiu de ‘catedrals del vi’.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Història: wikiwand.com
- Església de Sant Salvador: campaners.com
- Ajuntament: diputaciodetarragona.cat
- Celler de Rocafort de Queralt, per J.F. i Sans.
- L’ornamentació en ferro als portals de la Conca de Barberà, per J. Santanach
Una bona sèrie sobre la Conca de Barberà. Realment la comarca te una notable densitat de punts d’interès.
Salut!
Perdona que hagi trigat a contestar, però encara m’embolico amb la gestió de les xarxes. A part del patrimoni i el paisatge, la zona em va agradar perquè és poc turística. De vegades jo semblava l’únic habitant!