Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà).
La Conca de Barberà és un pou de sorpreses: viles medievals, camps de cereals, boscos densos, castells. El fet de trobar-se fora dels circuits turístics, fa que encara conservi racons d’innegable bellesa. El nom d’aquesta comarca es deu al fet que es troba en una vall formada per les conques dels rius Francolí i Anguera.
L’església
Per començar, si vens des de Pontils, en un revolt apareix una església barroca, abandonada a la seva sort i les restes d’una torre defensiva. En principi, el temple esdevingué la capella del castell. Tanmateix, al segle XIX s’amplià, donant-li unes inusuals dimensions tenint en compte el lloc on es troba. Finalment, destruïda per un incendi el 1935, l’església ha quedat com un decorat de pel·lícula de por.
El castell
El que resta del castell de Santa Perpètua, del segle X, s’aixeca dalt un esperó rocós que domina tot el territori. Va pertànyer a un tal Sal·la, important repoblador del Bages i l’Anoia i net del fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Els comtes de Barcelona hi estaven també molt interessats, però al final es quedaren amb un pam de nas. El cas és que la fortificació així com els dominis anaren passant de mà en mà fins que deixà de tenir un ús militar i fou abandonada. La torre té un especial interès pel fet que és un peculiar exemple d’arquitectura militar preromànica a Catalunya.
La filla
Diu la llegenda -que no la història- que aquí va néixer Perpètua, noia molt devota i filla del senyor del castell. La seva bellesa atragué nombrosos pretendents que ella refusà perquè es volia consagrar a la vida religiosa. En quedar òrfena, repartí la seva herència entre les persones necessitades. Un enamorat seguí el seu exemple, però es va vendre al diable per tal de tenir encara més riqueses per repartir. Gràcies a Perpètua, el diable no es pogué endur el xicot.
En canvi, sí que està documentada una Vibia Perpètua nascuda al segle II en una casa bona de Cartago qui, juntament amb la seva serventa nomenada Felicitat i altres cristians, foren llençats a les feres.
L’entorn
A baix, el Gaià dóna la volta, formant un meandre per evitar la roca. Aquest riu neix prop de Santa Coloma de Queralt i seixanta quilòmetres més avall desemboca a la platja de Tamarit. De fet, no desaigua res, ja que un pantà construit el 1975 fa que baixi completament sec el darrer tram. Al segle XI el riu Gaià es convertí en la frontera entre els comtats catalans i el regne d’al-Àndalus, bastint tot un seguit de fortificacions.
Bellesa santa
Finalment, a pocs metres es conserva l’ermita de Santa Susanna, d’origen preromànic, però amb modificacions posteriors. Es creu que aquest fou un dels primers indrets colonitzats de la zona i on s’establiren els habitants sota la protecció de la fortalesa.
La biografia de Susanna de Roma, com la de molts altres personatges del santoral, té més de ficció que de realitat. Nascuda al segle III dC, era neboda d’un papa. L’emperador Dioclecià es va fixar en la seva bellesa i bona educació i la va voler casar amb un nebot. Davant la negativa de la noia, que es volia mantenir pura per a Déu, l’emperador envià diverses persones per fer-la canviar d’opinió, però ni per aquestes. Així que li tallaren el cap i problema resolt.
Per acabar, si vols fer-te una idea de com és el conjunt, et recomano veure les imatges publicades per Planeta Fotos.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Els castells de Les Piles, per J. Felip Sànchez
- Santa Perpètua de Gaià: ca.wikipedia.org – pontils.altanet.org
- Església de Santa Perpètua: joseabelam.wordpress.com
- Castell de Santa Perpètua: patrimoni.serviconca.org – veraarquitecta.com
- Ermita de Santa Sussanna: diputaciodetarragona.cat
El lloc corroboro que es espectacular i digne de fer una escapada nomes per anar-hi a visitar-ho
Hi ha llocs que tenen màgia i aquest n’és un