Itinerari per Conesa (Conca de Barberà).
Com la majoria de poblacions de la Conca de Barberà, Conesa va néixer al segle XI per tal de conquerir les terres als infidels i assegurar una sòlida frontera. Sembla que el topònim prové del llatí i ve a dir ‘espès de vegetació’, tot i que veient els nombrosos camps de cereals que envolten la població, es fa difícil de creure.
L’entrada
Per començar aquest itinerari per Conesa, entra pel Portal de Santa Maria, del segle XIV, amb una petita imatge de la verge. A cada costat hi havia una torre de les vuit que tenia la muralla. Tot i que antigament hi hagué un mur anterior, no en queda cap indici. El clos que pots contemplar actualment data de quan el mercat prengué més importància.
Sota la porxada de la plaça Major tenia lloc el mercat setmanal, privilegi aconseguit al segle XIII en passar a ser vila, segons decret de Jaume I. Un segle més tard, el mercat esdevingué punt clau en l’economia de la vila. Al seu voltant s’estructuraven els principals edificis, així com el forn de pa i la carnisseria comunal.
No tinc paraules per descriure l’evocador espai on es troba l’entrada de l’església. Cal tenir en compte que el traçat circular de la vila es va fer seguint l’orografia del terreny, per això hi ha carrers i espais sense sortida.
L’edifici, que mai es va acabar, és del segle XIV, d’un gòtic amb poques floritures. El més destacable és la portalada on es veu un conjunt escultòric amb la Mare de Déu i el fill als braços. A banda i banda hi ha un parell d’àngels damunt dues mènsules en forma de cap. La nota curiosa és que aquests caps semblen sortir de la pedra. Es pensa que podrien representar el picapedrer que va fer aquesta obra i el seu ajudant.
Per carrers i carrerons
Un carreró sense sortida t’acostarà a Cal Gallard, un edifici renaixentista remodelat al segle XVI per convertir-lo en residència de monjos. En aquest casal havia viscut la família Montpaó, qui al segle XIII foren senyors del castell de Conesa.
Continua pel carrer Major, l’únic de la vila, que va girant i prenent diferents noms. Atura’t a la Font Vella, construïda damunt l’original que és uns metres més avall. Uns rètols indiquen el nivell de les riuades. La més important tingué lloc al segle XIX, però la que tothom recorda ara és la darrera, ocorreguda el 2014. Cada aiguat ha estat batejat amb el nom del sant del dia que va passar.
Ara el carrer es diu de la Font i dóna la volta. A la part més alta arrenca el carrer del Castell. Lamento dir-te que de la primitiva fortificació que donà origen a la població només trobaràs una paret i una porteta que pots confondre amb una casa qualsevol.
Del call al castell
Continua uns metres pel carrer de Dalt i entraràs al carrer Ravalla, sense sortida. Aquí estava situat el call jueu on s’establiren tota mena d’artesans. Molts d’ells es van passar al cristianisme quan es decretà l’ordre d’expulsió, quedant-se a la població. Per exemple, un d’ells es convertiria en Fra Jeroni Contijoch, abat de Santes Creus i és qui feu aixecar a Conesa la residència per a monjos.
Recula fins al carrer del Castell i baixa per l’estret carreró que et durà novament a la font. Passa per sota del portal de Sant Antoni, també anomenat Reial o del Rei, ja que al damunt figura l’escut reial amb les quatre barres i la data 1385.
L’altre costat de la riera
A continuació, creua la riera, que sembla ajudar a fixar una part dels límits medievals, per veure les restes de l’ermita de Sant Antoni. Edificada a final segle XIII fora del recinte murallat, podria haver servit d’hospital per acollir les persones infectades per les epidèmies.
Seguidament, uns metres a l’esquerra tens el que queda de la creu de terme del segle XV. Està situada en una cruïlla de camins que menen a Santa Coloma de Queralt i a Savallà del Comtat. El relleu conté imatges així com els escuts de la corona catalano-aragonesa, el de la família Cervera i el dels Montpaó, castlans del castell de Conesa.
Per continuar en aquest itinerari per Conesa, torna per la riera. Passa de llarg del portal i trobaràs la curiosa façana posterior de Ca l’Escarola, nom popular que fa esment a la peculiar decoració de les arcades de les galeries. Es tracta d’un edifici documentat al segle XVII i molt reformat cap al 1918, quan pertanyia a Alfons Segarra qui feu fortuna com a exportador de barrets de pell. Aquesta obra, executada per Miquel Albareda Canyelles, mostra una tardana i personal inspiració del modernisme. Albareda fou un paleta nascut al minúscul nucli segarrenc de Pavia.
Monuments contemporanis
Del mur de pedra seca del camí sorgeixen els rostres de l’interessant conjunt escultòric ‘Evolució‘ de Dolors Coma Comajuncosa. Aficionada a les belles arts així com a l’escriptura, aquesta artista lleidatana tant és capaç de modelar en fang, fusta o metall com escriure assaig i poesia. Una inundació va destruir l’estudi que tenia en aquesta població.
Dona la volta pel darrere de l’església per veure el monument a la pagesia. Aquesta obra, dibuixada el 2017 per l’artesà Jordi Salvador i retallada damunt del ferro és un homenatge a les persones de la vila que des del segle XI i durant molt de temps visqueren de la pagesia i de la ramaderia.
Per acabar, dalt d’una columna hi ha el que podria passar per una creu de terme. D’una banda, hi ha gravada una creu. De l’altra banda, pots veure l’escut de Montblanc. En realitat es tracta d’una estela funerària medieval. Antigament, s’utilitzaven per marcar el lloc d’un enterrament i és molt comú veure-les actualment com a decoració als cementiris dels voltants.
I fins aquí has arribat en aquest itinerari per Conesa. No obstant això, et recomano aprofitar per descobrir altres poblacions d’aquesta comarca sovint oblidada de les rutes turístiques.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Conesa: conesa.altanet.org – nocionsdeterritori.blogspot.com
- Església de Santa Maria: catalunyamedieval.es
- Cal Gallard: festacatalunya.cat
- Castell de Conesa: patrimoni.concadebarbera.cat
- Call jueu: patrimoni.concadebarbera.cat
- Video de l’escultura ‘Evolució’
- Hospital de Sant Antoni: catalunyamedieval.es
- La darrera inundació de Conesa: novaconca.cat
Bon dia Rondaller,
T’acabo de deixar un comentari a l’entrada “L’art d’espantar les tempestes” i com que just t’acabo de descobrir no sé si ho hauré fet bé.
A banda del que et deia allà, et volia preguntar si coneixes el Bosc de Bambú a Les Gavarres, prop de Romanyà de la Selva. És una passejada curiosa per una zona molt bonica i amb molts dolmens, però el que ens va sorprendre més, és que en arribar a l’esmentat bosquet hi ha a dintre dos safareigs que resulten francament incongruents allà al mig del no res…. ens vam quedar amb les ganes de saber-ne més i qui els feia servir en el seu temps. Una altra raresa és que a dins d’un dels dos hi ha tres peixos vermells que semblen feliços de viure en aquest lloc.
Per casualitat en saps alguna cosa?
Gràcies!
Mercè,
No coneixia aquest bosc de bambú. He trobat que moltes rutes hi passen i la gent en parla, però no sembla tenir un nom ni figurar com un indret protegit.
A principis del s. XX s’hi establí a Palamós una empresa que en conreava per a diferents usos i més tard s’especialitzà en llengüetes per a instruments musicals. Qui sap, potser aquesta era una de les plantacions.
De totes maneres, el fet d’haver un rentador i una font, fa sospitar que potser pertany a Can Cases, la masia que hi ha prop. El bambú era utilitzat per a fer tanques, degut a la seva ressistència.