Itinerari per Taradell (Osona).
Les poblacions petites tenen l’avantatge que es poden recórrer en poca estona i gairebé sempre trobes coses interessants. Aquesta vegada m’he deixat caure a Taradell (Osona). Per què? Per què no?
Alguna cosa deu tenir aquest lloc, ja que trobem vestigis del neolític (que avui no visitarem) i també s’hi van passar ausetans i romans. Entre temps de bonança i temps de crisi la vila ha arribat als nostres dies amb algunes coses interessants per visitar.
A l’entrada del poble deixem el vehicle en un ampli aparcament i pel bonic passeig de Sant Genís arribem a l’església, tancada, com toca. Això de què l’església és la casa del Senyor em fa pensar que, com que té tantes cases, no saps mai en quina deu estar.
Un sant funcionari
Sant Genís era un notari de l’imperi romà que vivia a Arles (França) al segle III. Una vegada es va negar a consignar una sentència contra els cristians, va fugir i li van tallar el cap. Així, tal qual.
L’església és un edifici bàsicament d’estil barroc (segle XVIII). Tant pagesos com industrials van contribuir amb diners o temps. Com sol passar, molt patrimoni va ser destruït el 1936.
Un estret passadís a l’esquerra ens porta a una placeta on podem observar l’edifici de la Rectoria, unit a l’església per un pas cobert.
La fàbrica fantasma
Seguim avall, passem pel costat d’una moderna escola i continuem per un passeig de plataners entre horts i camps fins que apareix la descomunal fàbrica tèxtil Comercial Sert S.A, també coneguda com el Tint. Et recordo que un dels germans Sert va pintar la catedral de Vic.
Un corriol a la dreta voreja la riera de Mansa. Al costat d’un pont hi ha l’abandonada font de Sant Jaume, amb un deteriorat mosaic de l’apòstol matant moriscs.
Seguint el caminet arribarem al parc de la Font Gran. Aquest bucòlic indret està presidit per la font del segle XVIII que li dóna nom. Té set brocs amb caps d’animals (que no ragen gaire) i al mig un cap de lleó de pedra. Es pensa que aquest va ser el lloc que donà origen a la població, ja que abastia d’aigua els veïns i feia funcionar els molins.
D’una plaça a l’altra
Seguim el nostre itinerari per Taradell pujant fins a la carretera (carrer de la Font). Anem a La Plaça (així, tal qual), un espai irregular amb cert encant. Destaca la casa noucentista de Can Pallàs (1914) amb interessants decoracions. Fixa’t amb la revolucionària frase a la llinda del balcó: “L’home resolt fa’l que vol“. Apa.
A l’altre costat comença el carrer d’en Quintana on veuràs una casa que sobresurt amb un sant Antoni de Pàdua fet de rajoles i una petita fornícula amb una imatge que podria ser el mateix sant.
Segons la tradició, quan Antoni encara era un jove frare, es va allotjar en una pensió. Es trobava resant dins la seva cambra, quan l’hostaler el va espiar pel forat del pany i el va veure amb un nen als braços, que era Jesús parlant-li a cau d’orella.
Al davant, un passatge ens porta a l’amagada Torre de Don Carles del segle XVI. Havia de formar part d’una fortificació que no s’acabà mai ja que Carles de Cruïlles, senyor de Taradell, va morir només començar les obres.
Sortim al carrer de Guillem de Mont-Rodon, que va ser mestre de l’Ordre del Temple i tutor del rei Jaume I d’Aragó. Tombem pel carrer de Vic i trobarem la capella de Santa Llúcia. Al seu voltant tenien lloc les fires de bestiar.
Seguidament, baixem fins a la plaça d’en Gill (tot i que a la placa ho escriu diferent).
Observa les cases, perquè n’hi ha del segle XIX ben interessants.
La zona més sagrada
I així arribem altra vegada a la Plaça. Travessem la carretera i passem sota un arc per arribar al campanar. De què em sona? Segurament l’has vist reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. Però, aquest és més alt!
Efectivament. Quan al segle XVIII es bastí la nova església, es va conservar el campanar romànic, però el rector, trobant que quedava baix, el va fer apujar un pis, que no apareix a la reproducció de Barcelona. El rellotge tampoc és romànic.
A continuació, ves vorejant l’església fins a la façana per veure la sagrera. A partir del segle XI, aquest espai protegit de 30 passes al voltant de l’església era una mena de garantia contra l’extorsió feudal. Per això acostumen a ser carrerons estrets amb cases apinyades per aprofitar el poc espai.
Abans de marxar
Per a la darrera visita d’aquest itinerari per Taradell, pren el vehicle i ves als afores, a la cruïlla del carrer Santa Julita amb Tagamanent. Aquí es troba la petita capella romànica de Sant Quirze de Subiradells.
Com sempre dic, hi ha molt més per veure, però això és només, per obrir la gana.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Origen del nom: taradell.com
- Església de Sant Genís: taradell.com
- El Tint: taradell.com
- Sant Cristòfor: wikiwand.com
- Torre de Don Carles: wikiwand.com
- Capella de Santa Llúcia: taradellbloc.blogspot.com
- El campanar: taradell.com
- La Sagrera, la Parròquia i el Castell de Taradell, de Jean Pierre Cuvillier
- Sant Quirze de Subiradells: catalunyamedieval.es
Molts d’aquests detalls NO, els havia vist al poble !!!…. Així m’agrada un article amb unes fotos amb detall. Salut. !
Moltes gràcies! M’alegra saber que ha agradat. Com sempre dic, cada detall és un món per descobrir.
Molt bo l’article, m’ha agradat molt!
Gràcies!