Segona passejada per Montgat (Maresme).
Després d’haver fet un primer passeig per aquest indret del litoral, endinsa’t a l’encantador carrer Marquès de Monsolís, format al segle XIX amb cases de cós que al davant tenien els horts.
La mansió del marquès
Per començar aquesta passejada per Montgat, surt a la carretera, però de seguida entra al carrer Aurora Bertrana. Nascuda a Girona el 1892, era filla del també escriptor Prudenci Bertrana. Seguint les indicacions del pare, l’Aurora estudià música i arribà a ser una bona violoncel·lista, fins que finalment es dedicà a escriure, que era allò que sempre havia volgut fer.
A continuació, puja pel carrer de Can Regent, nom d’un antic mas del segle XIX, tan reformat que ha perdut completament la fesomia original. A pocs metres arribaràs a Cal Pallejà, la caseta del marquès. Així que t’hi vagis acostant, veuràs un mur de pedra i torres amb merlets. A través de la magnífica porta de ferro forjat pots contemplar la mansió. De fet, el que veus és la reforma efectuada a mitjan segle XX en estil neoclàssic.
Isabel II concedí el títol de marquesa a la vídua d’un governador militar, mort a mitjans del XIX mentre intentava evitar la crema de convents. La filla es casà amb un Pallejà de Montgat. A partir d’aquest moment els descendents també són marquesos.
Aigua avall
Torna enrere, passa per sota de la carretera i entra al carrer Riera d’en Font. Per la seva peculiar orografia consistent en una serralada seguida d’una plana, el Maresme es caracteritza per les nombroses rieres i torrents. Aquests cursos d’aigua, curts, però amb desnivells accentuats, sovint són protagonistes de crescudes sobtades en èpoques de pluja.
Artista total
Seguidament, el carrer pren el nom de l’Església. Només passar la placeta de Sant Joan, veuràs una font ben curiosa. Té un relleu que representa la pesca i el turó amb el túnel. L’obra està signada per J. Nieto.
Si no vaig errat, es tracta de Joan Nieto i Gras, un polifacètic artista badaloní, qui abandonà l’avorrida feina de delineant i començà a dibuixar contes alhora que feia actuacions de màgia al Poble Espanyol juntament amb el seu germà.
El 1951 va idear un aparell que ajudava a dibuixar còmics més fàcilment. D’altra banda, va fer murals ceràmics que encara perduren en diverses poblacions, com aquest, els d’uns magatzems de Cardedeu o uns de ben peculiars a Calella. Així mateix, va dissenyar ampolles de licors, una altra de les moltes facetes creatives d’aquest artista conegut popularment amb renom de Gargot.
No obstant això, de la font em quedo amb la impagable graella de peixos formant la data 1982. Una meravella de l’art popular.
Barri antic
Si obviem que els ibers ja s’havien banyat en aquesta platja, la curta història de Montgat comença realment al segle XVIII amb un petit barri de casetes de pescadors a tocar de la sorra, depenent de Tiana. No fou fins al 1933 que es constituí el nou ajuntament. L’arribada del tren el 1848 així com la posterior construcció de l’autopista, modificaren profundament la vila.
Les cases que ara vas veient en aquest carrer daten del segle XIX, quan s’edificà l’església. Probablement, el pas del ferrocarril va ajudar considerablement a l’expansió d’aquest barri. Algunes façanes mostren els canvis de gust de principis del segle XX.
Vida espiritual
Al segle XV hi havia una capella dalt del turó de Montgat. Començo a sospitar que aquest turó és com el melic del món. Però entre el túnel i les excavacions no en queda res. A principis de segle XIX construïren la parròquia de Sant Joan on ara la veus. Estava dedicada a Santa Maria, tot i que amb el pas dels anys sembla que Joan va guanyar més punts i es va quedar com a patró de la vila. La construcció del temple s’inicià el 1816, quedant les obres interrompudes una vegada i una altra, de manera que van durar més de quaranta anys. El campanar encara va haver d’esperar fins al 1860. Passaren uns altres quaranta anys més i el campanar fou substituït per l’actual.
Quan arribis al carrer del Mar, tornaràs a veure el túnel. Puja fins al Camí Ral, més conegut pel poc glamurós nom N-II. Per aquesta important via oberta al segle XVII circulaven les diligències que feien la ruta de Barcelona a Perpinyà. Al llarg del camí hi havia diverses parades on descansar, menjar i alimentar els cavalls. Talment com les actuals àrees de servei.
Continua avall per la vorera fins a trobar les escales que pugen al ja famós turó de Montgat. Són 150 metres d’ascensió, però paga la pena l’esforç per contemplar les vistes.
El monument que hi ha al cim commemora la fundació el 1876 de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques que més tard originà el Centre Excursionista de Catalunya.
Les Mallorquines
Per continuar aquesta passejada per Montgat, torna a baixar i segueix per la carretera, fins a trobar l’estació de Montgat, construïda amb el típic maó vist, utilitzat a altres estacions. A dalt té una mena de frontó neoclàssic. Va entrar en funcionament el 1848 dins la línia que unia Barcelona i Mataró.
La plaça del davant rep el nom de Les Mallorquines, barri sorgit arran de la industrialització. Es creu que el topònim podria ser degut a dues noies de Ses Illes que vivien aquí i eren de molt bon veure.
Simbolisme mediterrani
El monument que s’aixeca a la plaça porta per nom Mediterrània (l’avinguda del costat també es diu així). És una obra d’Àlvar Suñol, artista nascut el 1935 en aquest barri. Suñol va començar executant obres marcadament realistes. De mica en mica anà polint el seu particular estil i guanyant premis arreu del món. Veient aquesta peça, resulta curiós que el gruix de la seva producció és la pintura i el gravat. Però ja veus que es desenvolupa igualment bé en el medi tridimensional. A Tiana pots veure dues obres seves, una a la plaça de la Vila i l’altra a l’avinguda d’Isaac Albéniz.
En els relleus d’aquesta escultura hi ha al·legories a la mar i a Montgat. A la part superior destaca una figura femenina que representa la mar amb unes cintes on es poden llegir paraules en els idiomes parlats a la ribera de la mar.
Pel pas inferior tornaràs a la vora del mar. I aquesta xemeneia? És el que queda de la fàbrica ERT (Explosivos Río Tinto) enderrocada els anys 90. A causa de l’aire irrespirable que emanava, el lloc es coneixia com Montgat dels Fums, tenyint les cases del vermell de la pirita.
D’aquesta manera, ja has tornat al lloc de l’inici, acabant així aquesta passejada per Montgat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 4 km de recorregut circular.
Saber més
- Marquesat de Monsolís: chimisanas.cat
- Cal Pallejà: wikiwand.com
- Església de Sant Joan: santjoanbaptistademontgat.blogspot.com.es
- Turó de Montgat: descobrir.cat
- Associació Catalana d’Excursions Científiques: enciclopedia.cat
- Estació ferroviària: wikiwand.com
- Les Mallorquines: chimisanas.cat
- Àlvar Suñol: alvarsunol.cat
- Escultura Mediterrània: monuments.iec.cat
- Sobre l’enderroc de la fàbrica: elpais.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: