Si sents trons al Llobregat, agafa la capa i fuig aviat

L’ermita de Bellvitge i les inundacions al delta del Llobregat.

Alfa, beta, gamma, delta… Et sonen? Són les primeres lletres de l’abecedari grec i ben segur que et deuen resultar familiars. L’alfabet grec es desenvolupà fa uns trenta segles de res i és considerat com el primer abecedari complet de la història. Amb el temps i una canya, donaria pas al llatí.

L’alfa s’utilitza com a sinònim del principi de tot; en física, beta designa determinades emissions, així com gamma és una forma de radiació; i delta es refereix al terreny situat entre els braços d’un riu a la seva desembocadura.

Un delta es forma a partir dels sediments que el riu arrossega i diposita quan desemboca al mar. En aquest punt es formen ramals que es van ajuntant. Per què s’anomena delta? Com que aquesta lletra és un triangle, els grecs l’aplicaren de manera genèrica als terrenys amb forma triangular. Fins que, cinc segles abans de la nostra era, l’historiador i geògraf grec Heròdot batejà com a delta concretament la desembocadura del riu Nil.

Quan el riu sona, aigua porta

Els terrenys situats en un delta solen ser molt planers i fèrtils i, per tant, utilitzats pel conreu. Això no obstant, també són fàcilment inundables, inestables i, en conseqüència, poc adients per l’establiment humà. Com que som així de capsigranys, quan no hem fet cas d’això, la natura acaba passant factura i les riuades recuperen el que els pertany.

Molt més discret que el del Nil, és el delta del Llobregat el qual ocupa només uns cent quilòmetres quadrats. Tot i que es començà a formar fa milers d’anys, el delta com a tal es formà en temps dels romans, quan el nivell del mar s’estabilitzà i la costa, ho creguis o no, era a la vora de Collserola. Malgrat això, segles de desbordaments i riuades més tard, els sediments dipositats feren el delta molt més extens.

No facis horta a l’ombriu, ni edificis vora el riu

Durant molt de temps allà hi havia molt poca gent que volgués viure i conrear la terra. No fou fins a partir del segle XV que es comença a ocupar el territori. Però la civilització comportà grans canvis. Embassaments, rescloses, la construcció incontrolada d’edificis i polígons industrials així com l’ampliació del port de Barcelona. Tot plegat ha modificat radicalment la desembocadura del Llobregat, motivant, fins i tot, que aquesta retrocedeixi prop de vuit-cents metres. Tantes construccions han dificultat el pas de l’aigua, provocant destrosses encara més importants.

Des que se sap, en aquesta zona del delta del Llobregat sempre hi ha hagut inundacions, motiu pel qual a la gent li va costar decidir establir-s’hi. Fins i tot s’edificaren marges i s’intentà desviar el curs del riu. Però quan plou, l’aigua baixa per on li sembla. La primera riuada coneguda tingué lloc el 1143 i s’endugué el pont romà de Martorell. Seixanta-vuit anys més tard es repetia i originava fins i tot una illa. Abans d’un segle el pont sofria noves destrosses. Una de les més recents fou la de 1971 en una zona ja densament poblada. Entre l’una i l’altra hi ha hagut més de vuitanta riuades.

Quan la formiga treu terra del niu, fuig del riu

A tocar d’un dels antics braços que configuren el delta del Llobregat s’edificà l’ermita de Bellvitge dedicada a Santa Maria i esmentada al segle XIII. Era, com pots suposar, una zona inundable. Els reiterats desbordaments dels segles següents foren la raó que aquesta església hagués de ser reconstruïda i sobrealçada diverses vegades. Finalment, al segle XVIII només es podia entrar ajupit al temple, motiu pel qual calgué elevar la teulada uns tres metres.

El bell viatge

Les primeres referències del barri de Bellvitge daten del segle X, quan es documenta una tal Amalvígia propietària d’un rec, qui es pensa que era cunyada del vescomte de Barcelona. Un segle més tard s’esmenta un terreny conegut com a Malvige amb un mas i una capella que podria correspondre a l’actual ermita de Bellvitge.

Aquella primera ermita de Bellvitge, probablement romànica, amb cada remodelació anà incorporant elements gòtics i barrocs. Durant el segle XX el temple fou profundament reformat un parell de vegades més, perdent bona part dels elements que li eren característics.

Poc clar queda que el nom d’aquella Amalvígia derivés en Malvige i Malviatge el qual positivant-lo, quedà en Bonviatge i finalment Bellvitge. Tot pot ser. De vegades la loteria també toca i ningú se sorprèn.

Venerada des dels temps del suquet de peix, Nostra Senyora de Bellvitge era qui donava un bell viatge als mariners de Barcelona. Tanmateix, durant el segle XVII li era demanada, a més, protecció contra les epidèmies. També fou coneguda com la pageseta, ja que, trobant-se en un entorn rural, era especialment venerada per la gent del camp.

Eixams de blocs

Per acabar d’adobar-ho, l’estiu de 1964 es començaven a edificar els edificis que canviarien per sempre més la imatge rural d’aquesta zona. Finalment, el camí que menava des de l’Hospitalet de Llobregat fins a la porta de l’ermita esdevindria l’avinguda Mare de Déu de Bellvitge, el primer carrer d’un barri de descomunals blocs.

Actualment, el temple és al mig d’un gran parc que, al seu torn, es troba envoltat d’un mur d’inhòspits gratacels aixecats per l’especulació en un terreny que havia estat fèrtil. A més, l’entorn ha perdut aquella forma triangular que els grecs denominaren com la quarta lletra del seu abecedari. Fins que un dia el Llobregat s’enfadi i faci novament de les seves.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

• L’ermita de Bellvitge, continuament inundada i reparada, per M. Àngels García-Carpintero
• Bellvitge: wikiwand.com
• El delta del Llobregat: deltallobregat.cat
• Etimologia de delta: etimologias.dechile.net
• El risc d’inundacions al delta del Llobregat. Viure contra l’aigua?, per Lluís Solé i Perich
• Devoció a la Mare de Déu de Bellvitge. Les confraries, per M. Àngels García-Carpintero
• D’Amalvígia a Malvige i de Malvige a Bellvitge? Molt a qüestionar, per M. Àngels García-Carpintero
• L’ermita de Bellvitge, mil d’anys d’arranjaments i preservació, per M. Àngels García-Carpintero

Què veure a prop

• Església de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat
• Font del Pou Comú del Prat de Llobregat
• Palau Mercader de Cornellà de Llobregat
• L’Hospitalet de Llobregat