Enguany, rondaller.cat ha celebrat el desè aniversari amb una renovació total de la imatge. Ha estat una gran fita. Amb més de mil dues-centes entrades sobre els temes patrimonials més diversos, puc dir que he après molt de moltes coses. D’entre tots aquests escrits, hi ha de clàssics que continuen essent consultats pel damunt de la resta. Primerament, els farem un breu repàs i després detallaré els 10 articles més llegits del 2024.
En primer lloc, tenim el dedicat al gremi de paraires, un dels més importants del segle XIII, seguit de l’antiga i psicodèlica discoteca Zeppelin de la vila d’Anglès. Novament, repeteix la visita el brutalisme dels edificis Símbol d’Esplugues de Llobregat i la bonica excursió a la bassa dels ànecs de la Roca del Vallès.
Continua despertant interès el discutit origen de la rosa de l’escut de Reus, la seixantera urbanització Castillejos de Vilassar de Mar i l’extensa i poc estudiada obra del ceramista Julio Bono. També atreuen les rajoles d’oficis, el parc Dalmau de Calella projectat el 1929 per Jeroni Martorell o els mosaics del Museu Arqueològic de Tarragona.
A continuació, un cop repassada la palestra dels clàssics guanyadors, et faré cinc cèntims dels quals s’estrenen per primera vegada en aquest recull amb els 10 articles més llegits del 2024.
1. Melangia del passat
La glorieta de la miranda d’en Puntas a la Roca del Vallès (Vallès Oriental) havia estat un lloc encisador. Des d’allà, el procurador Manuel Puntas dominava la gran extensió de les seves propietats així com de la plana vallesana, que al segle XIX encara no havia estat destrossada amb polígons industrials. Tristament, tant el senyor Puntas, com el seu fill i el consogre, serien assassinats el 1936. Tanmateix, la glorieta és l’únic record que queda d’aquells gloriosos anys.
2. Arqueologia industrial
L’empresa Carbones de Berga, S. A. donaria a les mines de Cercs un gran impuls que ha passat a la història. El propietari era José Enrique de Olano y Loizaga qui modernitzaria les antigues explotacions, rebent el títol de Comte de Fígols de mans d’Alfons XIII. Les grandioses instal·lacions, edificades en diverses èpoques i definitivament abandonades el 1991, s’han convertit en un munt de ruïnes oblidades.
3. El xalet de compte
Com a continuació de l’article anterior, la torre del Comte de Fígols a Cercs fou la luxosa residència de José Enrique de Olano, propietari de l’empresa minera situada al costat mateix. Suposadament projectada per Enric Sagnier a principi segle XX, l’abandonada construcció recorda un castell medieval al mig d’enlloc.
4. Cada racó un món per descobrir
Curiosament, aquest no és un article en si mateix. És més aviat una declaració d’intencions. També explico qui soc i què pretenc amb aquest blog. Dono a conèixer la raó del nom, a què em dedico i per què escric el que escric. Sembla que hi ha moltes persones intrigades en saber qui hi ha darrere de Rondaller.
5. Un volcà a Ribes de Freser?
La peculiar roca que s’alça amenaçadora més amunt de l’església d’aquesta població del Ripollès té un interessant origen. Es tracta d’un granòfir, és a dir, una gran roca de lava que quedà atrapada dins d’un volcà. Després dels plegaments que originaren els Pirineus, el roc reaparegué a la superfície.
6. Aigua de font, la millor del món
Vilassar de Mar té una gran riquesa aqüífera que recorre el subsol. Per aquest motiu, hi ha una bona col·lecció de fonts que permeten calmar la set. Tot i que hi ha ben poques artísticament destacables, algunes d’elles tenen petites històries al darrere que les fan més entranyables.
7. Llegenda de la verge tossuda
Seguidament, ens n’anem a veure el popular santuari de la Mare de Déu de la Cisa entre Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. La devoció i el primer edifici nasqueren al segle XV amb la troballa d’una imatge. Després d’un estira-i-arronsa entre ambdues poblacions, la Verge va prendre partit per Premià de Dalt.
8. “Quan naixia l’Estavet no feia calor ni fret”
El 1907 Santiago Rusiñol publicava l’auca del Senyor Esteve, un retrat de la petita burgesia barcelonina poc avesada a l’evolució. Arran de l’èxit de la novel·la, deu anys més tard era adaptada com a obra de teatre. Paral·lelament a l’estrena, es publicà una auca amb dibuixos executats per Ramon Casas i rodolins escrits per Gabriel Alomar.
9. Aigua de bombolla, tot el món sadolla
Molta curiositat ha despertat la història de l’aigua carbonatada que més tard es comercialitzà amb les peculiars ampolles amb una palanca. Com a exemple, tenim els sifons La Perla de Mataró, empresa que des del 1930 produí gasoses, sifons i taronjades. En el record queden les curioses ampolles que utilitzaren.
10. Soc bruna però bonica
Per acabar, la Mare de Déu de Montserrat continua despertant passions. I més encara si, com ha passat el 2004, se celebra el mil·lenari del monestir. Probablement, per aquest motiu, l’article dedicat a la Moreneta ha estat més llegit que altres anys. Comparant diversos plafons ceràmics d’arreu de Catalunya, descobrim la llegenda, la història i un bon grapat de curiositats.
I fins aquí aquest recull dels 10 articles més llegits del 2024. Com veuràs, hi ha per a tots els gustos.
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: