Les Escoles Velles de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
Recordes una mestra o un mestre que deixés una empremta inesborrable -bona- a la teva vida?
És cert que temps enrere la figura del personal docent era inqüestionable i això donava peu a situacions que ara ens semblarien impensables. Jo he vist -fa quaranta anys, tot s’ha de dir- com el professor li plantava una bufa a la cara d’un nano perquè menjava un xiclet. Actualment, en canvi, hem passat a l’altre extrem i el professorat no té cap mena de credibilitat i se’l fa responsable de qualsevol fotesa.
Doncs bé, aquesta és la història d’un mestre que és recordat pel pòsit que va deixar en tota una generació d’una població vallesana.
Els antecedents
Durant el segle XIX l’ensenyament va passar de ser un privilegi només apte per persones amb una bona economia, a obrir-se a tothom. Bé, l’educació era marcadament religiosa i en castellà i les diferències entre noies i nois era molt destacada. A més, els locals no reunien cap condició mínima, ja que tan sols eren un sostre i poc més. Ja no t’explico com vivien els i les mestres.
Nou edifici escolar
El 1916 l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall acordava que era necessària una nova escola. A tal efecte, es feu la sol·licitud a la Mancomunitat de Catalunya, la qual contribuí amb la construcció de l’edifici escolar segons un dels models estandarditzats. Els terrenys foren cedits per una vilatana, mentre que el Consistori aportà una part del pressupost.
Tot i que les obres començaren l’any següent, l’edifici no seria inaugurat fins al 1925, durant la primera dictadura. Finalment, amb tants canvis polítics com tingueren lloc, l’edifici llueix un escut buit coronant l’entrada principal.
L’arquitecte
El projecte que ara coneixem com a Escoles Velles de Sant Llorenç Savall, recaigué en Antoni Falguera i Sivilla. Net i fill d’importants notaris, nasqué a Barcelona el 1876. Un cop llicenciat en arquitectura, les primeres obres deixen traspuar l’apogeu del modernisme que triomfava en aquell moment així com la influència de Puig i Cadafalch. Atret per l’art romànic, publicà diversos escrits sobre aquest estil.
El 1907 entrà a treballar a L’Ajuntament de Barcelona com a ajudant de Pere Falqués. Això li permeté redissenyar projectes encallats com la Casa de la Lactància i tirar endavant altres propis, com el Conservatori Municipal de Música. També executà equipaments municipals molt diversos, com l’umbracle del parc de la Ciutadella o la façana del mercat de Sant Josep.
De mica en mica, amb l’arribada del noucentisme, Falguera anà modificant els seus projectes, fent-los més sobris. I és llavors quan la Mancomunitat de Catalunya li encarregà les Escoles Velles de Sant Llorenç Savall. En aquesta ocasió, l’arquitecte optà per l’estil neobarroc que s’havia posat de moda.
Seguidament, el 1923 el país comença una dictadura i Falguera s’amolla al gust pel monumentalisme de la burgesia. La primera obra d’aquesta etapa és la reforma de l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona. A continuació es restableix la República i els criteris canvien cap a una arquitectura funcionalista.
El mestre
El 1898 naixia a Manresa en Josep Gras i Casasayas en una família nombrosa on el pare era fuster i la mare, modista. Durant aquella època, culturalment pròspera sota la Mancomunitat de Catalunya, el xicot feu la carrera de mestre, vivint en primera persona el capdavanter sistema educatiu del moment. Sembla que devia ser prou espavilat, ja que tenia disset anys quan obtingué el títol de mestre. El 1920 s’estrenava a Sant Llorenç Savall.
Allà combinava el joc amb l’ensenyament, el cant, les excursions o el conreu d’un petit hort escolar. Aquesta innovadora pràctica educativa la posà per escrit en una publicació pedagògica. Fins que arribà la Guerra Civil i tot se n’anà en orris. Com tants altres docents que exerciren durant la república, en Josep fou depurat políticament. Aquí toca un breu incís per explicar en què consistia aquest mètode tan castís.
Destruint el progrés
La depuració era un instrument repressiu que tingué lloc durant la dictadura. Per entendre’ns, es tractava d’una purga que era decidida en un primer moment per la legislació militar. Més tard, passà a ser competència del Ministerio de Educación.
Considerant que l’ensenyament havia estat en mans inapropiades i decidit a extirpar les suposades falses doctrines, es constituïren comissions depuradores. Alumnat, mestres, llibres i biblioteques foren passats pel sedàs. El cos docent és qui les passà més magres. Aquells que no demostraven afinitat al règim eren sancionats de diverses maneres. Des de la prohibició d’exercir en l’ensenyament o la suspensió de sou i feina fins al trasllat forçós fora de la província que podia arribar a durar cinc anys. I així vam retrocedir, de cop, cinquanta anys.
Ara que queda clar, tornem al punt on ens havíem quedat.
Homenatge al mestre
És així com enviaren en Josep Gras -sense la família- a un petit poble deixat de la mà de déu a uns cent quilòmetres al nord de Lleó on complí els cinc anys de la condemna. Passada la purga, tornà a Catalunya a donar classes a Sant Vicenç de Castellet i després al Grup Escolar Collaso i Gil de Barcelona.
El 1956, quan l’home tenia cinquanta-vuit anys, es reuniren els exalumnes a Sant Llorenç Savall per tal de retre homenatge al seu mestre. Gras es jubilava a setanta anys i deu més tard, el 1978, s’acomiadava d’aquest món, deixant un gran record. Actualment, la nova escola duu el seu nom.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Vapor, 18. Sant Llorenç Savall
Saber més
- L’ensenyament a Sant Llorenç Savall, per Jaume Valls i Vila. Butlletí Lacera, núm. 21, 2014, pàgs. 6-13
- Antoni Falguera: artistes.iec.cat
- Les Escoles Velles: patrimonicultural.diba.cat
- La depuració: es.wikipedia.org
- Josep Gras: agora.xtec.cat/ceipjosepgras – ca.wikipedia.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: