Imatge i semblança

D’on ve la imatge de Jesús amb cabells llargs i rossos?

Fa temps que, de manera inconscient, he anat observant i analitzant dins del meu cap les infinites representacions que s’han fet de sants, marededeus i divinitats catòliques. I he constatat quelcom que pot passar per irreverent. En primer lloc, abans de continuar, vull advertir que és una opinió meva molt personal i que no pretenc ofendre ningú.

Per començar, cal aclarir que les escriptures conegudes sota el nom de Bíblia no esmenten en cap moment l’aparença de Jesús. Era prim, gros, alt, baix, ros o castany? Ningú ho sap. Diversos estudis s’han proposat fer una aproximació al possible aspecte físic i les conclusions són d’allò més interessants.

Així doncs, pel que sembla, tenint en compte les característiques del país on va néixer, l’home era tirant a baixet, de pell morena i amb els cabells curts. Com la resta de jueus de l’època, vaja. Res a veure amb les ensucrades pintures d’un xicot alt, ros, d’ulls blaus, pell blanca, amb barba i abundosa cabellera. D’on ve aquest estàndard tan allunyat de la realitat?

Per mostra un botó

Abans de continuar, observa detingudament la imatge de Jesús de la placa que he reproduït més amunt. Es troba a la porta d’un habitatge de Talamanca (Bages). Fa temps vaig escriure un article on analitzava la història de la representació del Sagrat Cor i la seva inequívoca utilització política. Així doncs, ara no parlaré sobre això.

Un hebreu grenyut?

Per què es representa invariablement Jesús amb els cabells llargs? Oblida’t dels hippies, que aparegueren una mica més endavant. Probablement, l’home no lluïa cabellera, ja que entre els jueus -molt mascles ells- això hagués estat mal vist: “¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l’home…?” (1 Cor. 11,14). De fet, les primeres representacions que daten del segle III mostren un Jesús amb cabells curts i sense barba. Uns tres-cents anys més tard és quan apareix la imatge de Jesús amb barba i grenyes.

Rostre europeu

A diferència de l’església oriental o bizantina, que tenia -i encara les té- normes molt estrictes pel que fa a l’art, els artistes de l’església occidental -l’europea- van anar per lliure. D’una banda, l’home podia tenir un rostre dolç i de l’altra banda, era representat com una persona patint i martiritzada.

Les imatges tenien el propòsit d’acostar els relats evangèlics a les persones que no sabien llegir. Retratar-lo amb faccions europees respon més aviat al fet que era la manera de representar als qui estaven més amunt en l’escala social, com reis i governants.

Una font inventada

Molt s’ha fet servir una suposada carta escrita per Publi Lèntul, un inexistent governador romà qui descriu com era Jesús. Diu el manuscrit que Jesús tenia els cabells llisos i partits al mig del cap. Eren de color avellana fins a les orelles, però més avall s’enrinxolaven i prenien un color més clar. Continua el text dient que lluïa una barba partida al mig i que els ulls eren d’un blau clar. Vaja, que més podia ser noruec que no pas hebreu.

Probablement, la imatge de Jesús més coneguda i reproduïda és la que va pintar Warner Sallman. Aquest pintor de Chicago treballava com a publicista amb dues editorials cristianes, una protestant i l’altra catòlica -en el negoci no hi valen les ideologies-. El 1940 creà un retrat de Crist de trets caucasians que s’ha utilitzat fins a l’exasperació.

De fet, fa pocs anys una part de la població nord-americana exposà la seva preocupació per la representació de Crist com a home blanc, ja que s’està utilitzant per defensar la supremacia blanca. Fins i tot l’arquebisbe de Canterbury ha demanat reconsiderar aquesta tradicional manera de caracteritzar-lo.

Forquilla francesa

I ja que parlem dels cabells, no podem oblidar la barba. En duia o no? Això ja no està tan clar. En alguns passatges, les escriptures semblen dir que això de retallar la barba era cosa de gent que adorava altres divinitats. Antigament, la barba era un signe de maduresa, de manera que només en duien els homes adults i també de la noblesa. Tot i que les modes anaren traient i posant barbes, durant l’edat mitjana esdevingué una mostra d’honor i virilitat. En canvi, els sacerdots catòlics no els era permès de dur-ne.

Veuràs, però, que la barba que sovint llueix Crist està dividida a la part inferior. Aquest estil es coneix com a french fork o forquilla francesa. De manera natural, quan la barba arriba a una determinada longitud, ella soleta es divideix i pot fer la sensació de poc curosa. Per això aquest estil de barba -dividida, però curta- és poc habitual actualment. Tanmateix, als retrats divins és evident que la barba ha estat retallada i convenientment dividida. De segur que en aquell temps no hagués lluït així.

Personalitat equívoca

Ara fixa’t en les mans. Fines, delicades i amb un gest molt femení. Si en una dugués un telèfon mòbil i a l’altra un petit moneder de Chanel, ara ens resultaria d’allò més normal. Observa també els ulls. No et sembla com que s’acaba d’aplicar un make up com diuen les noies d’ara? Ombra d’ulls, delineador, pestanyes… 

A continuació, para atenció al gest que fa amb els llavis, com enviant un petó a l’aire a l’audiència. Talment com quan les influencers s’autoretraten amb el telèfon. No trobes? A més, l’inusual color vermell d’aquesta placa esmaltada -normalment s’imprimien amb tinta negra- ajuda a reforçar aquest aire equívoc que té tota la imatge.

Cor ardent

Per rematar el conjunt, el cor al mig del pit sembla ben bé un tatuatge ideat al més pur estil retro kitsch de Dolce & Gabanna. Per si no ho saps, aquesta firma de moda ja fa temps que comercialitza peces amb representacions sacres d’un gust més que discutible.

Doncs bé, aquesta imatge tan ambigua és una de les que el catolicisme ha estès arreu. Diverses llegendes de suposats retrats miraculosos, com el Sant Sudari de Torí, han ajudat a estendre la creença d’unes faccions que poc o res devien tenir en comú amb aquell personatge de Galilea. Finalment, amb la colonització de terres llunyanes, els missioners europeus dugueren arreu la idealitzada aparença de Jesús. A l’Amèrica Llatina, la imatge europea del fill de Déu ajudà a reforçar el sistema de castes, col·locant els cristians europeus en un nivell superior respecte als nadius de pell més fosca.

Per acabar i com ja he dit, sense ànim d’entrar en polèmica, a mi em sembla que actualment aquesta imatge pot ser més adient pel col·lectiu queer. I si no, recorda el controvertit cartell per anunciar la festivitat de Setmana Santa del 2024 a Sevilla on es veia un Crist la mar de gai. Ha passat prop d’un segle i el que llavors era devocional, ara és sensual. És curiós -i agafat pels pèls- i entretingut un breu article que pretén demostrar que Jesús era gai. I ara sí, aquí ho deixo.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Raval, 11. Talamanca

Saber més

• Qué dicen los historiadores sobre el aspecto real de Jesús, per Edison Veiga
• El Sagrat Cor: rondaller.cat
• La imagen de Jesús en la historia del arte, per Lancaster Jones Campero
• Publi Lèntul: wikiwand.com
• Cómo Jesús llegó a parecerse a un europeo blanco: theconversation.com
• La Virgen como mercancía?, per Adriana Bello
• Tenia Jesús els cabells llargs?: rcg.org – gotquestions.org
• Història de la barba: richardsalon.es