Les tapes d’aigua a Vilassar de Mar (Maresme).
Treure aigua de les pedres
Allà pels temps de la tonyina amb samfaina, és a dir, fa tants milions d’anys que ja ningú ho recorda, la Terra era aigua. Així ho asseguren mites, religions i persones de ciència que, per una vegada en la història, coincideixen.
Conegudes com a aigües primordials, que significa que són inicials o originals, diuen que cobrien completament el planeta. Malgrat que les mitologies de nombroses cultures diuen que l’aigua fou el principi de totes les coses, cap d’elles té el detall de dir-nos, encara que es tracti d’una invenció, d’on recoi provenia aquesta aigua. Perquè, pel que diuen els estudis, la Terra nasqué com un planeta sec.
Això no obstant, les persones que en saben han arribat a la conclusió que tota aquella aigua prové d’asteroides que vingueren ves a saber d’on i s’estimbaren contra el nostre planeta. Carregats com estaven d’hidrogen, es convertiren en aigua en trobar el nostre oxigen. Ciència pura.
Mites de l’aigua
Com he comentat més amunt, des de temps immemorials, les cultures d’arreu han coincidit a considerar l’aigua com el principi de tot plegat. El filòsof grec Tales de Milet ja ho proposava fa vint-i-set segles. A més, la mitologia grega ens parla d’Hydros, el déu de l’aigua que existia prèviament a la resta de divinitats. Abans, però, sumeris i egipcis ja parlaven d’un déu d’aquell oceà primordial.
Del pou a l’aixeta
Com a element indispensable per la vida en aquest planeta, les persones ens les hem empescat per tal de retenir i aprofitar l’aigua. Pous, fonts, mines, pantans i cisternes són només alguns dels elements bàsics. També tenim els aqüeductes i les séquies per portar aigua des de llocs distants.
Al segle XIV es creaven a Barcelona les primeres fonts públiques. Tan importants foren que fins i tot hi havia una persona responsable del manteniment. Més endavant, per fer front a les sequeres, s’instal·laren grans dipòsits que emmagatzemaven l’aigua provinent d’altres indrets. Però la veritable revolució tingué lloc el 1870 quan s’instal·là l’aigua corrent als nous edificis de l’Eixample barceloní.
El 1985 es traspassava a la Generalitat les competències d’aigües que inclouen el que s’anomena Conques Internes, entre les quals hi ha tant els rius que neixen als Pirineus com les rieres costaneres, entre altres.
Aigua de mina
Els inicis de l’aigua corrent a Vilassar de Mar es remunten a principi segle XIX, quan el farmacèutic Genís Graupera feu el primer intent de portar aigua de mina a la població. Però tot se n’anà en orris perquè no obtingué suport ni capital. El 1847 es constituïa una societat privada per tal de subministrar aigua corrent a la vila. Tanmateix, davant la poca rendibilitat del negoci, el projecte quedà aturat. Al cap i a la fi, qui volia pagar per l’aigua quan la majoria de cases ja tenien pous propis?
Però setze anys més tard, es fundava la nova comunitat de propietaris de la Mina Vella i poc després, una nova societat obria la Mina Nova. Ambdues societats convisqueren prop d’un segle fins que la primera absorbí la segona. El 1950 es comprava la masia de ca l’Eudald, juntament amb diversos pous i mines, augmentant el cabal d’aigua. Poc després la bassa de la masia es convertia en dipòsit, millorant d’aquesta manera, la distribució i la qualitat de l’aigua. Amb el continu creixement de la població s’anaren fent més intervencions per tal d’abastir totes les cases.
Mirant a terra
Quan passegis pels carrers de Vilassar de Mar, observa les voreres. Veuràs que són plenes de tapes de tota mena. Petites i grans, rodones, quadrades i rectangulars i sempre col·locades sense un ordre clar. N’hi ha que estan en català i també subsisteixen altres en castellà. Para atenció a la gran varietat de tapes que tenen a veure amb l’aigua. Per què tantes? Quina utilitat tenen. Anem-ho a veure!
Per començar, pots veure uns panots de ciment amb les lletres AMV superposades, que corresponen a les antigues inicials d’Aigües de la Mina Vella. Indiquen la situació per on passen els tubs de subministrament.
Cada tapa, una funció
La major part de les tapes d’aigua a Vilassar de Mar, conegudes per la gent del sector com a trampillons, amaguen una clau de pas. És a dir, una aixeta que permet tallar el subministrament en cas necessari, com quan hi ha una fuita.
La funció d’algunes de les tapes de registre sovint consisteix a permetre accedir a l’interior per inspeccionar la xarxa. A tal efecte el personal disposa de claus mestres per obrir-les. A continuació hi ha unes portelles darrere de les quals hi ha un comptador d’aigua. Generalment, es col·loquen a la paret, però també en pots veure alguna a la vorera.
Control de l’aigua
Molt similars a les anteriors, hi ha altres portelles a les parets que allotgen un aforador. Es tracta d’un dispositiu utilitzat per mesurar o controlar el flux de l’aigua. Proporciona informació sobre la quantitat de líquid que passat pel conducte en un període determinat de temps. De totes aquestes tapes d’aigua veuràs de diverses formes i materials, segons l’època en que hagin estat fetes.
Altres tapes són d’ús pel servei de jardineria. Allà connecten la mànega per regar parcs i jardins públics. Finalment, unes tapes de color vermell estan a disposició exclusiva del servei de bombers.
La seguretat per norma
Fixa’t i veuràs que algunes tapes d’aigua a Vilassar de Mar duen una numeració. Es tracta del tipus de normativa que regula el pes que pot suportar el material de què està fet la tapa abans no es trenqui. Per exemple, si llegeixes B-125 vol dir que aquesta tapa pot suportar fins a dotze tones i mitja. A més, solen incloure la xifra EN-124 que és una altra norma que té a veure amb la seguretat requerida a qualsevol obra efectuada a les zones de trànsit, tant de persones com de vehicles.
En fi, aquesta és una petita mostra de les diverses tapes d’aigua als carrers de Vilassar de Mar. Només cal que vagis mirant a terra i ben segur que en descobriràs més.
Comptant el gas
Per acabar, tot i que no té res a veure, voldria fer esment de les antigues tapes de gas que encara subsisteixen en algunes façanes. El 1884 la societat “La Propagadora del Gas” posa en marxa unes instal·lacions a Premià de Mar per la fabricació de gas a partir de l’hulla provinent d’Astúries i d’Anglaterra. Anys després, “Catalana de Gas i Electricitat” adquirí l’empresa i s’inicià la implantació de les xarxes elèctriques. La producció de gas, ferida de mort per les guerres i l’electricitat, continuà fins al 1941. Probablement, aquestes històriques tapes daten de final segle XIX o principis del XX.
Agraeixo al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar, els aclariments i la informació facilitada per redactar aquest article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Nuevas pistas para desvelar el verdadero origen del agua en la Tierra, per Neil Larsen
- Hydros: wikiwand.com
- Història d’Aigües de Vilassar de Mar: aiguesdevilassar.cat
- El mite de les aigües primordials: suarra.com
- Història de l’aigua a Barcelona: beteve.cat
- La norma UNE-EN124: une.org
- Tipus de normatives: grupfabregas.com
- Tapes, registres i portes en les xarxes urbanes d’aigua, per Ramon Queralt Torrell
- Propagadora del Gas: patrimonicultural.diba.cat
Què veure a prop
- Plaques de carrer: rondaller.cat
- Fonts públiques: rondaller.cat
- Escut municipal: rondaller.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: