Església de l’Esperança de s’Agaró (Baix Empordà).
Entestat a desentrellar l’ànima humana, Víctor Frankenstein creà un cos a partir de la unió de retalls de cadàvers. L’experiment finalitzà amb èxit quan el doctor aconseguí donar la guspira de la vida a aquell cos fet a trossos.
Penso jo que en Francesc Folguera es devia inspirar en la novel·la escrita per Mary Shelley quan el 1941 va projectar l’església de l’Esperança de s’Agaró. Abans, però, cal retrocedir uns vint-i-cinc anys per entendre el motiu.
Tot per un deute
Per començar, ens trobem l’any 1921. L’industrial Josep Ensesa i Pujada rep un terreny, a mig camí entre Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, com a pagament d’un deute. Tres anys més tard, hi edifica el seu xalet que batejaria com a Senya Blanca. En aquell temps no hi havia turisme i la platja era un lloc desert. A poc a poc, el seu fill Josep Ensesa Gubert, primerament amb l’arquitecte Rafael Masó i més tard amb Francesc Folguera i Adolf Florensa, creà una ciutat jardí residencial d’estil noucentista. En ser la primera en aquesta costa, aviat esdevingué tot un model de referència.
Per l’indret hi passava un rierol sec anomenat Agaró o Segueró i els promotors feren seu el nom per batejar la nova urbanització utilitzant a més, i de manera poc adequada, l’article salat. A còpia de nombroses accions comercials cada vegada més elitistes, s’Agaró es convertí en objecte de desig i de prestigi d’una societat glamurosa. De fet, fins i tot avui dia, moltes persones han oblidat que, en realitat, l’indret ha estat conegut des de sempre com a platja de Sant Pol.
L’arquitecte
A la mort de Masó, prengué el relleu Francesc Folguera i Grassi un altre gran nom de l’arquitectura noucentista. Fou coautor del Poble Espanyol de Barcelona i autor entre altres, de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia, l’Hostal de la Gavina i la lògia de Senya Blanca -ambdós a s’Agaró-. Amb un estil ben diferent, projectà el Casal de Sant Jordi a Barcelona.
Aires mariners
Anys més tard, Ensesa encomanaria a Folguera la construcció de l’església de l’Esperança de s’Agaró, que estaria enllestida el 1942. A primer cop d’ull, l’edifici et fa ballar la bala, ja que hi ha elements contradictoris. De fet, la idea era crear un temple inspirat en les capelles marineres, però que no desentonés del conjunt noucentista dels xalets de s’Agaró.
És així com un projectà un edifici emblanquinat amb tot de volums que entren i surten i una coberta de teules vermelles. Tanmateix, potser per donar-li més autenticitat, incorporà diversos elements procedents d’altres edificis religiosos. Per exemple, la galeria gòtica que hi ha a un costat, pertanyia al convent de Sant Francesc de Girona. Edificat al segle XIII, fou enderrocat set-cents anys després arran de la desamortització i l’obertura del carrer Nou. Actualment, les restes es troben escampades a diversos llocs de Girona i rodalia, com a l’església de l’Esperança de s’Agaró.
L’advocació no és casual. La vídua de Rafael Masó es deia Esperança Bru i Oller, una activista cultural que promogué l’accés de les dones a l’educació. Potser la dedicació de la capella fou una manera de retre homenatge al seu marit. Clar que llavors, per què no la dedicaven a sant Rafael? Mira, no ho sé.
D’aquí i d’allà
Sota les arcades gòtiques hi ha un parell de sepultures que ningú esmenta d’on van sortir. Veien l’escut del lleó, dedueixo que provenen de la capella del castell de Foixà. A l’interior hi ha dos sepulcres més que, aquests sí que venen de Foixà. D’aquests, el que només té una llosa amb la figura jacent d’un cavaller, pertany a Bernat Guillem de Foixà, senyor del castell, mort el 1362.
A l’altre hi ha -o hi havia- dues persones enterrades, pare i fill. El pare, mort el 1459 es deia Guillem de Foixà -ja veus que no eren molt originals triant noms. El fill era un frare que es deia Alemany i va morir disset anys després. Em pregunto com hi cabrien ambdós cossos en un espai tan petit. D’altra banda, fa l’efecte que Folguera no fou massa curós en extreure els sepulcres, ja que deixà uns bons sots a la capella del castell que encara ara es poden veure.
Curiosament, de la portalada barroca, que sembla pertànyer a un altre indret, ningú comenta d’on ve. La veritat és que amb la desamortització del segle XIX s’obrí la veda per espoliar béns eclesiàstics que ara ves i troba on són. Aquest no és l’únic cas. Per posar un exemple, pots acostar-te al Conventet de Pedralbes, decorat per Enric Sagnier amb elements provinents de la canònica de Santa Maria de Besalú. Com veus, era molt habitual la reutilització del patrimoni.
El pintor
Sense deixar un sol espai buit a la imaginació, a l’interior hi ha tot de pintures murals executades per Joan Colom i Agustí. Nascut a Arenys de Mar el 1879, Colom tingué una trajectòria molt personal, canviant diverses vegades d’estil. Les seves obres paisatgístiques així com les escenes populars catalanes són probablement les més celebrades.
Tot i això, opinió meva molt personal, fa tot l’efecte que algunes de les pintures de l’església de l’Esperança de s’Agaró han estat fetes per una altra mà. Només cal comparar les aconseguides escenes pintades arreu amb una paleta de colors sorprenentment reduïda i les acolorides i poc reeixides escenes de l’anunciació o la del naixement, per veure que alguna cosa s’escapa. Però m’estimo més no opinar sobre això que després sempre hi ha qui s’ho pren malament.
Invocacions pintades
Aprofitant els espais que deixen les motllures d’inspiració neoclàssica i els senzills vitralls, Colom pintà el que es coneix com a lletanies. Aquestes lloances o invocacions dirigides a la Verge li adjudiquen títols i qualificatius seguits per la frase ora pro novis -prega per nosaltres-. Per exemple, pots llegir que és l’auxili dels cristians, reina de la pau, mirall de justícia, torre de marfil, porta del cel, salut dels malalts i així fins a més de cinquanta expressions.
Les lletanies es remunten als inicis del cristianisme. De mica en mica s’anaren afegint més i més súpliques fins a arribar a tal punt, que al segle XVII el papa hagué de dir prou i establí unes regulacions ben estrictes per cantar-les.
Com és lògic, nombroses escenes i decoracions tenen a veure amb el món mariner. També cal fixar-s’hi per descobrir unes sanefes plenes de variats fruits i unes altres amb fauna marina. Aprofito per fer una crida a qui correspongui per tal que no es trigui gaire a restaurar aquestes pintures o aviat ja no hi serem a temps de recuperar-les.
Purificació passada per aigua
Para atenció a la pica d’aigua beneita del segle XVIII. Veuràs que hi ha esculpida una mà com fent veure que la sosté. Pots veure una altra de molt similar, tot i que anterior, al monestir de Sant Benet de Bages. El costum de col·locar les piques a l’entrada de les esglésies es remunta al segle XII i solien ser exemptes i posteriorment anaven encastades a la paret, com aquesta.
L’aigua beneita s’utilitza com a símbol que neteja el pecat, un concepte que ens ve de creences ancestrals que atorgaven un simbolisme espiritual a rius i llacs. En els primers temps del cristianisme, les basíliques contenien fonts on els fidels es rentaven les mans i els peus, un ritu que ve del judaisme. De mica en mica, aquella font s’anà fent més petita fins a quedar convertida en una discreta pica.
D’aquí i d’allà
L’església de l’Esperança de s’Agaró encara té molt més per descobrir, tant a dins com a fora. Observa la porta principal, de fusta amb unes interessants decoracions. Igualment, no et perdis la portalada a ponent, que presenta una bonica coberta i el senzill timpà amb un relleu de la Mare de Déu amb l’infant. D’on deu venir tot això? Doncs, tampoc ho sé. Aquesta església, tot i tenir un encant innegable, sembla haver estat feta a base de retalls. És com una mena de museu de l’espoli, no trobes?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Pujada de l’Església, 20. S’Agaró
Saber més
- Història de S’Agaró: francescfontbona.cat – avsantpol-sagaro.com
- Convent de Sant Francesc de Girona pedresdegirona.com
- Francesc Folguera: dhac.iec.cat
- Castell de Foixà: wikiwand.com
- Josep Ensesa: ca.wikipedia.org
- Joan Colom: arenysdemar.cat – ca.wikipedia.org
- Artistes oblidats de la pintura catalana… Joan Colom Agustí, per Judit Esteba
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: