A tota vela

Un relleu escultòric al Club Nàutic de Vilassar de Mar (Maresme).

Aquella vila que sorgí a finals del segle XIV amb quatre barraques de pescadors, s’independitzava quatre-cents anys després de Vilassar -de Dalt- i començava així una nova etapa amb parròquia pròpia i ajuntament.

A continuació, algunes persones de Sant Joan de Vilassar -com es deia en aquell temps- es feren a la mar, alguns buscant fortuna més enllà de l’oceà. Acabant el segle XIX, un seguit de desastres al camp deixaren pas al cultiu de la patata. Més tard, un italià introduiria el conreu del clavell i tothom s’apuntaria al carro de la flor.

Aquarel·la amb una vista del Club Nàutic de Vilassar de Mar.

Oci marítim

Paral·lelament, molta gent de la gran ciutat triaria Vilassar de Mar com a destí d’estiueig que deixaria destacades mostres d’arquitectura modernista i noucentista. Foren aquestes mateixes persones les que a finals del segle XIX ja demandaven noves formes d’esbarjo. D’aquesta manera, en Cintet, un visionari mariner d’ultramar, pescador i mestre d’aixa, obria uns banys que funcionarien fins als anys seixanta del segle XX, quan un temporal els esborrà del mapa.

L’Avi Cintet, com era popularment conegut, decidí que per ell ja era massa tard per tornar a començar i traspassà el que quedava a un grup d’usuaris que, no només refarien les instal·lacions, sinó que transformarien l’entitat en un club de referència.

Tant és així que el 1973 dos socis del club esdevindrien campions del món júnior en Vaurien, una embarcació a vela per a dos tripulants.

Relleu escultòric fet per Sape el 1973.
Vila marinera.

Recordant l’èxit

Dedueixo que aquesta és la raó per la qual aquell mateix any es col·locava un relleu escultòric al Club Nàutic de Vilassar de Mar, on es poden veure diverses embarcacions de vela que naveguen davant de la població. En una d’elles es pot llegir la numeració que l’identifica –V 25113– i que jo suposo es tracta del veler guanyador d’aquella històrica competició.

A més de la data -1973-, l’obra duu la signatura Sape, de qui no he aconseguit trobar ni així d’informació, malgrat la consulta feta directament al club, de qui encara espero una resposta. Una llàstima, perquè és una peça molt interessant. Com també ho és la que hi ha a l’entrada principal del mateix edifici i de la qual n’he parlat en aquest article.

Format per tres espais clarament diferenciats, el relleu escultòric mostra sengles escenes relacionades amb l’organisme. En primer lloc, pots veure la vila presidida per l’església parroquial i les barques de pesca. A continuació, a la part central, té lloc la competició de vela. En la llunyania es distingeix la silueta del castell de Burriac. Finalment, hi ha tot de figures a punt de llençar-se al que sembla una competició de natació. Entremig de tot plegat apareix, potser de manera exageradament repetitiva, el nom del Club Nàutic de Vilassar de Mar.

Club Nàutic de Vilassar de Mar. Relleu escultòric del 1973.
La regata.

Un esport amb història

Diuen les persones enteses que la més antiga representació d’una embarcació de vela és dels temps del suquet de peix, és a dir, fa uns set mil anys de res. La mitologia egípcia, sempre explicant l’inexplicable, assegura que Isis fou qui inventà el vaixell de vela. Un dia que la deessa anava navegant buscant el seu fill, se li acudí col·locar un pal a l’embarcació i lligar-hi un llenç per fer més via. Si és que les divinitats abans eren d’allò més espavilades.

Altres teories apunten que els primers vaixells es deuen als grecs. Però, fent un gran salt en la història, trobem que la navegació esportiva nasqué al segle XVII als Països Baixos on Carles II d’Anglaterra es trobava exiliat. En tornar a Anglaterra ho convertí en esport, fent la primera regata al Tàmesi competint amb el seu germà.

Al segle XIX una goleta nord americana competí a la Queen’s Cup i guanyà a les embarcacions britàniques. Puc imaginar la reacció. Aquest fou l’inici de la competició Copa d’Amèrica. El 1900 es convertia en esport olímpic a París. D’aleshores ençà, les regles, les embarcacions i les modalitats han evolucionat molt.

Club Nàutic de Vilassar de Mar. Relleu escultòric del 1973.
A nedar!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer del Canonge Almera, 32 (platja). Vilassar de Mar

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).