La figura del macer a les rajoles d’oficis.
Has pensat mai des de quan l’ésser humà fa la guerra? Doncs d’ençà que existim. És de les primeres manifestacions sorgides a les civilitzacions per tal de solucionar les seves diferències. Com que no sabem dialogar, doncs resolem discòrdies barallant-nos. Tot es redueix a veure qui la té més grossa.
Les primeres armes
Ja des dels temps de la sopa de farigola, la gent se les empescava per fer mal com fos. En primer lloc, amb els punys o a cops de pedra. Seguidament, va anar perfeccionant la tècnica amb armes pensades per atonyinar l’enemic i deixar-lo ben baldat. Per exemple, la maça, un estri aparegut ara fa uns deu mil anys de res, format per una pedra unida a un mànec de fusta.
L’artefacte derivaria, d’una banda, cap al martell, però mai deixaria de tenir l’ús primer, que era el de matar. De fet, fins i tot s’usaren durant la Primera Guerra Mundial, en ple segle XX. És a dir, més de deu mil·lennis esclafant gent. En conclusió, som una colla de cafres que no sabem conviure en pau.
Símbol de poder
La maça, que també s’emprava per caçar, es convertí a l’edat mitjana en l’arma habitual de la cavalleria i anà evolucionant fent-la de metall, amb punxes i també amb cadenes que la feien més versàtil. Com que l’església tenia prohibit vessar sang, la maça era el giny perfecte en comptes de les armes de tall.
Un element tan singular aviat simbolitzà el poder i s’incorporà als escuts d’armes. Per aquesta mateixa raó, la maça es convertí en un símbol cerimonial i de jurisdicció, fabricant-la normalment amb argent i incorporant treballats capçals ornamentats. D’aquesta manera i encara ara, en alguns països és usada per finalitzar una sessió parlamentària i també a les universitats o corporacions eclesiàstiques.
La presència de la figura del macer era un privilegi concedit per les altes autoritats a determinades ciutats o poblacions. Després de la guerra de Successió (1713), l’ús de les maces fou prohibit i com que eren d’argent, moltes es fongueren per convertir-les en creus o en atuells eclesiàstics.
Seguicis oficials
Des del segle XVI la maça també s’incorporà a les comitives reials i municipals. Determinats funcionaris, normalment en nombre de dos, obrien el camí a les autoritats amb la maça cerimonial a la mà. Cal aclarir que els macers no eren conserges o porters ni tampoc funcionaris encarregats de mantenir l’ordre a les processons.
Sovint vestien vistoses gramalles, tabards o dalmàtiques que són uns vestits llargs fins als peus, com una toga, generalment de color carmesí, que es col·locava damunt altres peces i duia brodades les armes de la institució representada. Com que aquesta vestimenta esdevingué símbol de la dignitat municipal, al segle XVIII Felip V establí un decret pel qual l’imposava com a uniforme als oficials de categoria inferior, convertint-lo en un escarni. La vestimenta, que ha anat canviant segons les modes de cada època, se sol complementar amb una gorra de vellut i una ploma.
Obrint el seguici
Finalment, la figura del macer ha passat a formar part del patrimoni festiu de diverses poblacions, juntament amb els gegants i capgrossos. De fet, a Barcelona els Capgrossos Macers, creats el 1985 fins i tot tenen ball propi. Altres poblacions tenen els “gegants de la Porra“, com Vilanova i la Geltrú (documentat al segle XVIII) i Valls.
Al segle XVIII la figura del macer s’incorporà a l’ampli repertori de personatges de les genèricament anomenades rajoles d’arts i oficis. Tot i que la posició sempre és de costat, varia el color de la vestimenta, el barret i la forma de maça. En totes elles hi ha la presència d’un escut, que sovint és ovalat i amb les armes de la ciutat de Barcelona.
La figura acostuma a ocupar tota l’alçada de la rajola, sense mostrar les cames, donant a entendre que possiblement es tracta d’un gegant pertanyent al seguici festiu de la ciutat. Per alguna raó que desconec, diverses fonts com el Museu Deu del Vendrell, l’historiador Antoni de Bofarull o l’indiscutible Joan Amades, el bategen com a gegant dels corders. He intentat establir alguna relació entre aquest gremi i el macer, però em dono per vençut.
Una festivitat important
La diada de Corpus Christi s’instaurà el 1262 com a reacció a les pràctiques religioses considerades herètiques les quals negaven la presència de Crist a l’eucaristia. Un segle i diversos i oportuns miracles més tard, la celebració s’estenia per Europa, convertint-se en un important esdeveniment religiós i festiu.
Bàsicament, la festa consistia en una processó on cada vegada més participà la ciutadania, competint pel lloc ocupat a la desfilada. A més, es començaren a fer senzilles escenificacions amb finalitats moralitzants. De mica en mica, els elements utilitzats en aquestes obres, adquiriren entitat pròpia i es feren populars, més pel vessant lúdic que per l’alliçonador. Finalment, ja del tot desvinculats de qualsevol religiositat, una comitiva de reis, nans, diables, bèsties i la figura del macer es convertiren en la part festiva de la diada.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Maça: wikiwand.com
- Maça de consolat de la Seu d’Urgell: espaiermengol.cat
- Maces de l’Ajuntament de Balaguer: museucn.com
- Els Macers de Moià: webs.gegants.cat
- És factible recobrar la figura dels antics macers de Manacor? per Albert Carvajal
- Capgrossos Macers de Barcelona: barcelona.cat
- Els oficis perduts a la vila de Torroella de Montgrí, per Cristina Navalls
- Les maces de Reus: lateiera.wordpress.com
- Gegants de Vilanova i la Geltrú: gegantsvilanovailageltru.cat – vilanova.cat
- Corpus Christi: wikiwand.com – barcelona.cat
Tot interessant, aquest “ofici” de macer! Potser, si de Catalunya depengués, a les rajoles apareixeria un català amb un “roc a la faixa”! Imagino el final de la processó del Corpus amb un grup de catalans amb “roc a la faixa”. Excel·lent apunt; enhorabona.
Gràcies! Per cert, molt bona observació!