Has estat mai a Portugal? Encara que no l’hagis visitat, probablement sabràs que en aquell país la ceràmica és present arreu amb magnífics mosaics, sovint de tonalitats blaves. Tot i això, difícilment els trobaràs a casa nostra. Per aquest motiu és realment sorprenent trobar-te amb el mosaic del Museu de Sant Pol de Mar, del qual ningú -ni el mateix museu- en parla.
Desavinences familiars
L’obra, d’una grandària prou considerable per passar desapercebuda, es fa difícil d’admirar correctament, ja que està situada en una estreta escala. És més que evident que aquest no va ser el lloc pel qual va ser concebuda.
Tal com es pot llegir a la llegenda inferior, l’escena representa “D. Affonso Enriques em Ourique“. Hi ha qui escriu el nom com Afonso Henriques. El cas és que es tracta del rei Alfons I de Portugal. Conegut com el Conqueridor, nasqué a Coïmbra a principi del segle XII. Quan tenia tretze anys hagué d’abandonar el país, en prendre una postura política diferent de la de la seva mare. I ja se sap que a una mare no se la pot contrariar.
Fins que tornà, conquerí el comtat i la seva mare hagué de tocar el dos. Temps després, el monarca va protagonitzar una llegendària victòria a la batalla contra les tropes almoràvits a Ourique, una població situada al sud del país. Tan magne episodi és el que està representat al mosaic del Museu de Sant Pol de Mar.
La batalla que no va tenir lloc
Sovint passa que els fets històrics es magnifiquen per tal d’adequar-los en benefici de la grandesa d’un país o d’un personatge. Però també hi ha esdeveniments que, sense haver ocorregut, acaben formant part de l’imaginari i, passat el temps, ningú -o quasi ningú- els qüestiona.
Ourique és un indret a uns dos-cents quilòmetres al sud de Lisboa, a la regió d’Alentejo. Al segle XII, les tropes cristianes feien el que podien per recuperar el territori ocupat pels musulmans. Diuen les cròniques que el vint-i-cinc de juliol de l’any 1139, les tropes comandades per Affonso Henriques -o Enriques-, van vèncer un exèrcit musulmà molt més nombrós. Com que era la diada de l’apòstol Jaume, altrament conegut com a “Matamoros” a causa del suport que donava en causes com aquesta, la victòria s’atribuí a la intercessió del sant.
No obstant això, quan el regne de Castella i Lleó -gran enemic de Portugal-, adoptà Jaume com a patró, la llegenda lusitana es modificà. Així doncs, a partir del segle XV, se substituí Jaume per la intervenció directa de Jesucrist, molt més poderós, on vas a parar!
Després d’això, Alfons fou aclamat rei de Portugal. Seguidament, conqueriria Lisboa i, després de tot un seguit d’estira-i-arronsa amb diverses ciutats espanyoles, el papa reconeixia Alfons com a rei i a Portugal i el país com a regne independent.
Un blasó canviant
A la part superior del mosaic del Museu de Sant Pol de Mar, hi ha l’escut de Portugal. Bé, una de les diverses versions anteriors a l’actual. D’una banda, hi ha representades vuit torres, simbolitzant sengles conquestes portugueses sobre els enemics àrabs, ocorregudes fins al 1249. En realitat, hi hauria d’haver només set torres. De l’altra banda, al centre apareixen cinc cercles, anomenats besants en heràldica. Fan esment a les cinc ferides de Crist a la creu qui, segons la llegenda, intercedí en favor de les tropes portugueses durant la batalla d’Ourique.
Novament trobem diferències amb altres versions de l’escut oficial, ja que al centre normalment hi ha cinc petits escuts, cadascun amb cinc besants a l’interior. Aquests cinc escuts representarien els suposats cinc cabdills musulmans de Sevilla, Badajoz, Évora, Beja i potser Santarém.
Grans gestes lusitanes
L’obra està signada per Jorge Rey Colaço -sovint nomenat simplement Jorge Colaço-, un important artista pluridisciplinari portuguès nascut a Tànger el 1868. A més de ceramista, va ser pintor, caricaturista i dissenyador. La seva obra decora palaus, estacions de tren i altres edificis oficials arreu del món.
No era la primera vegada que Colaço representava tan èpica contesa. Per exemple, plafons similars amb el futur rei en el camp de batalla es poden contemplar al Pavilhão dos Desportos (o Carlos Lopes) de Lisboa o al Centro Cultural Rodrigues de Faria a Forjães. Generalment, aquests plafons formaven part d’un conjunt que narrava els grans fets i personatges històrics del país. Per tant, és de suposar que, acompanyant el mosaic del Museu de Sant Pol de Mar, segurament hi havia altres.
Colaço, obertament anticomunista, va publicar nombroses caricatures ridiculitzant el model republicà espanyol durant la Guerra Civil, per tal de provocar una reacció favorable cap al franquisme.
El gran dubte ara és: d’on prové aquest plafó ceràmic? I, per què precisament es troba a Canet de Mar? He fet la consulta als Amics de les Arts, entitat associada al Museu de Sant Pol de Mar, però el dia d’avui encara no he rebut resposta. Si algun dia ho esbrino, t’ho explicaré.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de la Vila, 14. Sant Pol de Mar
Saber més
- Museu de Sant Pol de Mar: museusantpol.cat
- Alfons I de Portugal: wikiwand.com – dbe.rah.es
- El artista de Franco en Lisboa. Jorge Colaço y sus viñetas sobre la Guerra de España…, per Alberto Pena-Rodríguez.
- Batalla d’Ourique: wikiwand.com – terraportuguesa.blogspot.com – ensina.rtp.pt
- Bandera de Portugal: wikiwand.com
- Jorge Colaço: wikiwand.com
Gràcies per l’inforFemació. No en tenia ni idea!!!
Ets de Sant Pol?