La casa Torrents de Sant Vicenç de Montalt (Maresme) és un edifici que no surt a les guies turístiques. De fet, probablement ni el veuràs quan facis un cafè a la plaça del Poble. No obstant això, paga la pena observar la peculiar decoració de la façana i conèixer una mica a qui pertanyia aquest habitatge situat a la baixada de la Riera, o baixada de la Fonda Ventura, com encara recorda el veïnat. Tot i que hi ha dos edificis més del mateix propietari, no confondre amb Can Torrents a la mateixa plaça ni tampoc amb la casa Salvador Torrents, un xalet dels anys setanta fora del nucli antic.
L’emprenedor
Nascut el 1905 a Sant Vicenç de Montalt, Salvador Torrents i Comas treballava en el camp de la construcció. Quan el cafè del poble va tancar, adquirí l’edifici de la baixada de la Riera per utilitzar-lo com a magatzem. Dedueixo que era un lloc humit, ja que a més, durant un temps a la planta baixa hi cultivà xampinyons.
Ja de pas, aprofità per allotjar el cavall que durant la setmana li servia per transportar els materials. Alguns caps de setmana li agradava muntar i anar a descobrir llocs per la muntanya i noves vies, com el camí de la Cornisa. Altres estones les passava treballant a l’hort que tenia als afores.
A partir dels anys cinquanta del segle XX van començar a arribar a la vila les primeres famílies d’estiuejants de Barcelona i s’hi feren construir segones residències. L’incansable esperit emprenedor d’en Salvador el dugué a edificar la primera urbanització del municipi. Dedueixo que probablement és la que actualment es coneix com a Montaltnou (1969).
La seva professionalitat el va dur a treballar amb destacats arquitectes en la construcció de torres pel Maresme. Per exemple, la Casa Ugalde de Caldes d’Estrac, projectada el 1951 per José Antonio Coderch.
Ceràmica d’autor
I si encara li quedava temps, dibuixava. Un d’aquests dibuixos el va dur al ceramista Guivernau i aquest l’immortalitzà en un plafó ceràmic que llueix com el primer dia a la casa Torrents de Sant Vicenç de Montalt. Al centre, una colla de dansaires estan ballant una sardana. Al fons, s’albiren alguns edificis de la vila, així com el que sembla un monument que no he pogut identificar.
Tot plegat, beneit per la imatge de sant Vicenç -o Vicens com consta al taulell-, patró de la població. A les cantonades hi ha els quatre escuts de les capitals de província catalanes, de quan encara no havien estat regularitzats oficialment. El conjunt queda tancat per una sanefa de roselles i espigues. Un medalló a la base sembla indicar que l’obra està dedicada a Torrents i va ser feta –me fecit– per J. Guivernau.
Nascut a Barcelona el 1909, el ceramista Joan Baptista Guivernau es va proposar ja de ben jove, recuperar la rajola tradicional catalana dels segles XVII i XVIII. Amb una paleta de colors on predominaven els blaus, els verds i els ocres, va escampar la seva obra arreu de Catalunya. Fonts, esglésies, cases particulars… Penso que no hi ha població sense un plafó ceràmic seu, bé sigui un sant, una marededeu, una inscripció o un rellotge de sol, generalment elaborats al seu taller situat al carrer de Ticià, a la Vall d’Hebron de Barcelona.
Amor al mar
Tot i no haver navegat mai, sembla clar que la proximitat de la costa li va deixar una empremta inesborrable. És així com, amb una visió àmplia de futur i sempre bolcat a donar noves opcions a la seva clientela barcelonina, en Salvador es convertí, probablement el 1966, en un dels promotors del Club Nàutic el Balís.
Potser per aquest motiu, a la façana de la casa Torrents de Sant Vicenç de Montalt hi ha un parell de frisos de rajoles amb diversos models d’embarcacions. El que hi ha a la part superior, sota el ràfec de la teulada, conté tot un seguit de naus de vela i de rem. Per exemple, entre altres veiem velers, caravel·les, galeres i fragates. Fins i tot hi ha alguna embarcació oriental que sembla un junc xinès.
De Llevant
A continuació, a mitja façana hi ha un altre fris de rajoles, també de vaixells, tot i que amb un altre estil. En aquest cas, es tracta d’obres d’impecable factura, amb traç ràpid i segur. Si no vaig errat, moltes, sinó totes, són embarcacions de vela llatina típiques de l’Albufera de València. N’hi ha que són autòctones, probablement models anteriors a 1950, impulsades únicament per vent. De fet, en una d’elles podem llegir el nom: Maria Teresa – València.
Les embarcacions albuferenques es classifiquen en quatre grups. De major a menor eslora, hi havia les destinades a treballs del camp; les utilitzades tant per transportar aparells de pesca com per extreure les xarxes de la gamba; les dedicades al transport de persones i finalment, els barquets de càrrega per a les labors agrícoles o de pesca.
Dedueixo, doncs, que aquesta sèrie va ser produïda en alguna de les prestigioses fàbriques properes a València, potser Manises.
Pisa blava
Per acabar de completar el conjunt, a la casa Torrents de Sant Vicenç de Montalt hi ha un plat de ceràmica blava encastat a la paret amb la representació d’un vaixell que sembla una caravel·la. La pisa blanca decorada en blau es va posar de moda a Catalunya durant els segles XVII i XVIII, influenciada per la porcellana xinesa i també pels models italians.
Van aparèixer diverses produccions locals que coneixem per alguna característica, com de la corbata, la ditada, la botifarra o bé faixes i cintes, com és en aquest cas. El nom prové dels grups de plantes a banda i banda del plat, embolicades amb una faixa.
La recarregada decoració està pintada amb diferents intensitats de blau, de manera que li atorguen la sensació de profunditat. Generalment, la ceràmica sempre ha estat vista com un art menor. Els artistes eren considerats més aviat artesans i rarament signaven les seves obres.
Agraïment
Vull donar les gràcies al fill i al net de Salvador Torrents. Sense ells no hauria estat possible conèixer de primera mà la intensa història d’aquest santvicentí.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: ¡baixada de la Riera, 3. Sant Vicenç de Montalt
Saber més
- Embarcacions albuferenques: federaciovelallatina.com
- Història del Club Nàutic El Balís: cnelbalis.com
- Casa Ugalde: casaugalde.com
- Plat de ceràmica: museugranollers.cat
- Història de Sant Vicenç de Montalt: svmontalt.cat
Què veure a prop
- Can Sans (Sant Vicenç de Montalt)
- Caldes d’Estrac
- Can Caralt (Sant Andreu de Llavaneres)
- Ca l’Utzet (Sant Andreu de Llavaneres)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: