La capella de Sant Isidori de Mollerussa (Pla d’Urgell).
El 1973, dins l’àlbum Mort de gana, La Trinca publicava la memorable cançó “Mollerussa, mon amour“. Curiosament, cap dels tres integrants del grup és nascut en aquest municipi lleidatà.
La cançó ve a dir que, després de viatjar arreu, mai ha oblidat el poble més bonic del món, afirmació que sona a sarcasme descarat. A menys que la població hagi canviat molt des de llavors.
Varietat ètnica
Em pregunto si avui encara podrien dir el mateix. D’una banda, perquè dos anys després de publicar l’àlbum, Mollerussa obtenia el títol de ciutat. Una dècada després es convertia en capital de la nova comarca del Pla d’Urgell.
De l’altra banda, el creixement econòmic ha comportat una espectacular immigració, de manera que ara ostenta el dubtós títol de segon municipi lleidatà amb més estrangers que nadius i amb una densitat de població superior a la de Lleida.
Hi ha tal varietat d’ètnies que de fet, passejar pels carrers de Mollerussa és com passar d’un país a l’altre… i cap d’ells és aquest!
D’entre el discret patrimoni del municipi, tan sols esmentaré la capella de Sant Isidori, ja que és una devoció poc habitual a Catalunya.
Regal egipci
Diu la tradició que allà pel segle III naixia un xicot a la ciutat egípcia d’Alexandria. La seva família era cristiana, però estranyament el noi ha passat a la història amb el nom d’Isidor. O Isidori, com diuen a Mollerussa.
Dic que és estrany perquè en grec, aquest nom significa regal o do d’Isis. Et recordo que Isis era la deessa egípcia de la fertilitat i, per tant, pagana a ulls del cristianisme. Tanmateix, no és l’únic Isidor que venera l’església catòlica. Hi ha fins a disset en nòmina amb aquest nom.
Les escasses, confoses i fantasioses informacions d’aquest personatge, van ser escrites dos-cents anys després de la seva mort. Així que tampoc és que sapiguem molt de la seva vida real.
Egipte, Grècia, Pla d’Urgell
Es pensa que va formar part de la flota de l’imperi romà. En aquells temps, l’emperador va dictaminar que els soldats havien d’adorar els déus romans. Cas contrari, coll a terra.
Un dia la flota va arribar a Quios, una gran illa grega del mar Egeu, que està més a prop de Turquia que de Grècia. Allà estan, un superior de l’Isidor se n’anà de la llengua i va delatar que el soldat era cristià.
Resumint, l’arrestaren i li infligiren un seguit de tortures que no hagués aguantat ni Bruce Willis. Com que el xicot s’entossudia, li van tallar el coll, el van llençar a un pou i fora problemes. Posteriorment, dos amics va recuperar el cos i l’enterraren.
Amb el temps, a la seva tomba tindrien lloc alguns miracles i s’erigiria una església. Seguidament, les seves relíquies van anar a parar a diversos llocs i el culte a Isidor s’escampà arreu. Per exemple, és venerat a Constantinoble -actual Istanbul-, Xipre, Tunísia, Algèria, Venècia, Arlès i Colònia.
Cap al segle X entrà a la península -Palència, Burgos-. Cinc segles més tard arribà a Mollerussa d’una manera ben peculiar.
El miracle
S’explica que al segle XV una noia patia una malaltia poc freqüent, coneguda com a vèrtola –golondrino en castellà-. Els principals símptomes són inflamacions de la glàndula sudorípara de l’aixella, engonals, natges, etc, que poden acabar amb úlceres.
La noia ho devia passar prou malament i, com que en aquell temps no hi havia correu electrònic ni whatsapp, la mare de Déu se li aparegué en persona. Això tenia lloc un tretze de maig: recorda la data.
La senyora celestial li va dir que el problema tenia solució. Però clar, en casos així, sempre cal fer alguna cosa, que no li posaria tan fàcil. Ella la guariria a condició que l’endemà celebrés la festa que tocava segons el calendari.
I resulta que el catorze de maig era el dia que es festejava el martiri d’Isidor de Quios. No cal dir que es va fer l’oportuna missa i la noia es va curar.
Canvi de data
D’aquesta manera, l’Isidor es convertí en protector de les epidèmies i va passar a formar part de les festes majors de Mollerussa. Així mateix, com que el que serveix per a un estripat també val per un descosit, era invocat en cas de sequera dels camps.
Però, si l’home va morir un catorze de maig, com és que aquí ho celebren el quinze? Doncs perquè resulta que més tard la seva festivitat al món occidental es traslladà l’endemà.
Potser es va fer així per fer-ho coincidir amb un sant de nom molt similar, que li ha pres protagonisme i amb qui sovint es confon: sant Isidre.
La casa del sant
Tot i que es desconeix quan es va edificar la capella de sant Isidori de Mollerussa, se sap que com a mínim ja hi era a mitjans del segle XVII.
L’aspecte actual de l’edifici és el resultat de les rehabilitacions patides al llarg de la seva història, la darrera el 1976. Amb la Guerra Civil pràcticament no va quedar pedra sobre pedra.
Para atenció a la inscripció que hi ha damunt de la porta. Diu que, de part del cardenal Aldobrandini, tindràs cent dies d’indulgència si reses aquí un parenostre i una avemaria. Apa, ja ho saps.
Les indulgències són com cupons descompte que serveixen per escurçar l’estada al purgatori, en cas que no hagis estat un bon minyó.
Nascut a Roma el 1571, Pietro Aldobrandini va ser el notari i advocat del papa Climent VIII. A més, era cardenal i arquebisbe de Ravenna. Com a protector d’artistes, va fer construir més edificis que Rumasa.
La imatge
Ara observa el plafó ceràmic amb la imatge del sant que hi ha més amunt. És una reproducció realitzada els anys vuitanta del segle XX a partir de la imatge d’alabastre que es venera a l’interior.
Diu la tradició que la imatge de la capella de Sant Isidori de Mollerussa la va portar des de Venècia un soldat d’aquesta vila.
La talla, destruïda durant la Guerra Civil, va ser posteriorment refeta amb els trossos recuperats. Amb una mà sosté la Bíblia i amb l’altra no queda clar què fa. Potser com que aquest gest es presta a confusió, a la darrera restauració de la talla li afegiren una palma en aquesta mà.
També té unes pedres encastades de les quals ningú coneix el motiu. Potser l’escultor el va confondre amb sant Esteve, ja que a cap dels martiris es menciona que va ser apedregat.
La imatge va vestida a la moda francesa del segle XV. La rinxolada i llarga cabellera és un detall poc habitual en les imatges de sants. Segons com, sembla una d’aquelles perruques que duien les personalitats de l’època.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça Major, 4. Mollerussa
Saber més
- Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa (1500-1525), per J. Yeguas
- La devoció de Sant Isidori a Mollerussa i estudi sobre els seus goigs, per F. Rebolledo
- Anàlisi de la capella i la imatge de Sant Isidori de Mollerussa, per F. Rebolledo
- Capella de Sant Isidori de Mollerussa: mollerussa.cat
- Isidor de Quios: wikiwand.com
- Vèrtola: termcat.cat – gestorweb.camfic.cat
- Mollerussa, mon amour: viasona.cat
- Cardenal Aldobrandini: wikiwand.com
👍🏻 M’agrada! Avui per motius molt personals. Mollerussa no m’es indiferent.
M’alegra que t’hagi agradat. A mi aquesta població em va provocar sentiments contradictoris.