Santuari de la Mare de Déu de la Consolació de Cercs (Berguedà).
Recordes aquella imponent abadia que apareixia a la pel·lícula “El nom de la rosa“? Doncs bé, el que ara explicaré potser va començar en aquest o en algun altre bucòlic paratge del nord d’Itàlia.
L’evangelista que pintava
Diu la tradició que allà pel segle IV, Eusebi, el primer bisbe del nord d’Itàlia, va regalar al seu amic Màxim, també bisbe, però a Torí, un quadre amb la imatge de la Verge Maria que havia pintat l’evangelista Lluc en persona. Ah sí, tal qual t’ho dic!
Coneguda com la Consolata segons el dialecte local, la devoció a aquesta verge va perdurar fins i tot després de guerres i destruccions.
A partir del segle XI a les valls alpines s’establiren diversos monestirs benedictins que veneraven, entre altres, l’anomenada Mare de Déu de la Consolació.
Va ser precisament l’orde benedictí qui, segles més tard, va escampar arreu aquesta devoció. Mira tu si va arribar lluny, que la trobem també als afores del municipi de Cercs.
L’abat constructor
Com volent imitar un d’aquells primers edificis, a la vora del Llobregat s’aixeca el que queda del monestir benedictí de Sant Salvador de la Vedella.
Se sap que al segle IX hi havia aquí una comunitat benedictina que amb el temps, anà creixent en importància.
Va ser un abat d’aquest monestir qui el 1773 va fer edificar un santuari dedicat a la Mare de Déu de la Consolació.
De fet, ja existia una capella anterior, que altres frares havien anat reformant i ampliant, però, va ser Francesc Puig Berenguer qui va fer edificar el santuari actual. Bé, el que hi havia abans de convertir-se en la trista ruïna que resta actualment.
Sota les ordres de Puig s’enderrocà l’antiga església i es construí una de més gran per donar cabuda a la gran quantitat de gent que la visitava.
Per acollir les persones, s’aixecà una hostatgeria i un habitatge per l’ermità que hi vivia. Les obres anaren a càrrec de Pere Puig, arquitecte de Berga, qui per cert, no va cobrar un duro per la feina.
L’home, qui devia ser un tot terreny, a més d’aixecar l’església, la va decorar per dins en estil neoclàssic, amb capitells de guix que després va pintar. Per si això t’estranya, només et diré que a casa seva havia instal·lat una acadèmia on impartia cursos de dibuix, pintura, escultura i música.
De la glòria a l’oblit
La inauguració del santuari de la Mare de Déu de la Consolació va tenir lloc amb gran magnificència. Tanta gent va arribar, que no s’hi cabia.
Passat el temps, un altre abat va fer embellir amb daurats l’interior de l’església i la va fer pintar. A més, aconseguí que el papa la considerés “altar privilegiat perpètuament“, que no sé què vol dir, però veient-lo actualment no sembla haver servit de molt.
Així mateix, les persones -fidels, és clar- que visitessin aquest santuari i es penedissin dels seus pecats, els serien perdonats tots, tots i tots. Apa, ja ho saps.
Tant és així, que el darrer romiatge, ocorregut el 1871, va reunir prop de set mil persones. En aquest temps es va ampliar l’hostal, s’afegiren dormitoris, magatzem i un estable per les cavalleries dels visitants.
Els estralls de la Guerra Civil la van deixar molt malmesa i a poc a poc va restar abandonada, engolida per la vegetació i oblidada per tothom… Excepte pels cercadors de llocs misteriosos, que s’acosten a grabar veus d’esperits a la propera torre del comte de Fígols.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: La Consolació. Cercs
Saber més
- Història de la construcció del Santuari de la Consolació, per M. Bilbao i J. M. Rossinyol
- Santuari de la Mare de Déu de la Consolació: patrimonicultural.diba.cat
- Mare de Déu de la Consolació: vangelodelgiorno.org – amigo-ignis.blogspot.com
- Pere Puig: enciclopedia.cat
- Sant Salvador de la Vedella, per R Corominas i J. Corominas
No es descriu en aquest escrit, que després de la guerra civil, el santuari fou restaurat completamenf durant la dècada de 1940.
Per tant, partim de la base d’un deteriorament encara més rápid.
Moltes gràcies pel comentari. Certament, és possible que hagués una restauració posterior a la Guerra Civil. Tanmateix, no he trobat cap documentació que en parli.
M’agrada
Moltes gràcies!