Els sepulcres de Sant Pere de Besalú (la Garrotxa).
Allà pel segle X, Besalú era capital de comtat. És en aquest important indret que es funda el monestir de Sant Pere als afores de la ciutat.
Era un moment d’expansió de l’orde dels benedictins que, a més, comptava amb bons padrins com el comte de Besalú que, mira tu per on, era a més el bisbe de Girona. Abans això passava.
Per si no hi havia prou, el comte anà a Roma i aconseguí que el papa s’involucrés amb el monestir.
Va arribar un moment que l’abat de Sant Pere de Besalú esdevingué la primera autoritat de la vila, fins i tot amb jurisdicció criminal. És quan es dugueren a terme grans reformes al conjunt.
Però la glòria passa i a partir del segle XV el monestir inicià un període de decadència del qual, exceptuant un breu parèntesi, ja no es va recuperar. L’estocada final va venir tres segles després, per part de les tropes franceses, que van deixar els edificis fets una coca.
La plaça que hi ha al costat de l’església, havia estat un claustre i, molt abans, un cementiri. Una excavació arqueològica va treure a la llum diversos enterraments, fins i tot a la plaça del davant del temple.
Algunes tombes havien estat reaprofitades per a altres difunts o bé utilitzades com a ossera. Ara ens aturem per veure algunes de les desgastades, però interessants lloses sepulcrals que hi ha al paviment de l’interior de l’església.
Cranis aterridors
En primer lloc, fixa’t com la majoria de sepulcres de Sant Pere de Besalú presenten un crani. Representa el fet que la mort és inevitable i ens fa iguals -la vida és un altre tema-.
Aquest símbol sembla que es va originar durant les croades, entre els segles XI i XIII. Les croades eren aquelles campanyes mig militars i mig religioses, promogudes pel papat per recuperar Terra Santa del poder musulmà.
Doncs bé, el crani amb les tíbies se l’estampaven alguns exèrcits, probablement, com una manera de terroritzar els enemics i anunciar la victòria sense témer la mort.
De fet, una llegenda assegura que el crani i les tíbies eren els ossos del gran mestre templer Jackes de Molay.
Quan aquest orde va ser prohibit i Molay rostit a la foguera, els seus companys prengueren els seus ossos i els convertiren en l’ensenya de la nova activitat dels templers a partir d’aquell moment: la pirateria!
De França vingueren
Un dels primers personatges il·lustres que descansen als peus de l’altar és en Francesc Garraver.
Els Garraver eren un important llinatge de Perpinyà, emparentat amb la igualment influent família Fontanella de la Garrotxa.
Nascut el 1594 (altres fonts citen 1597), havia estat capellà a Elna. Quan va ser abat de Besalú va realitzar rellevants obres als edificis i als claustres. D’altra banda, s’encarregà personalment de la formació de Benet Fontanella, qui el succeiria en una meteòrica carrera -religiosa i política-.
El 1597 el papa Climent VIII li concedí, a ell i als seus successors, l’ús de les insígnies pontificals, com per exemple, la mitra i l’anell. Tingues en compte que eren símbols d’autoritat, generalment reservats per als bisbes.
Observa l’escut gravat a la llosa. Dins l’heràldica eclesiàstica, el barret i els dos cordons amb sis borles cada una signifiquen que va ser abat (en altres casos també s’utilitzen per a un bisbe).
Al centre apareix l’escut del cognom Garraver, que consta de tres plantes. A la part inferior hi ha l’inevitable crani.
La família del cavaller
Per tal de seguir una cronologia, el següent dels sepulcres de Sant Pere de Besalú el trobem a l’exterior, on hi ha una bonica inscripció realitzada el 1345.
El text, amb una preciosa tipografia gòtica, ens diu que aquest és el sarcòfag del matrimoni Bernat i Gueralda de Sant Romà on, a més, també reposen els fills Bernardí i Ramon.
L’escut familiar apareix repetit a les cantonades i, encara que no t’ho sembli, representa un sol i no una estrella.
La família d’aquest cavaller tenia un cèntric casal al carrer Major de Besalú. Per alguna raó que desconec, tan sols una generació dels Sant Romà va viure aquí, fins que s’extingí i l’habitatge va passar a altres propietaris.
A les xarxes he descobert diverses mencions de Bernat de Sant Romà. Tanmateix, no em queda clar si tots són la mateixa persona o bé diverses amb el mateix nom.
Per exemple a finals del segle XIV un Bernat de Sant Romà era teòleg i monjo a Poblet i més tard esdevindria abat de Rueda, a Valladolid.
El ciutadà honrat
Seguidament tornem a l’interior. En una paret descobrim una llosa amb un llarg escrit que sembla completament ignorat a les xarxes. Les meves nocions de llatí són poc menys que elementals, però m’ha semblat deduir que és un recordatori, probablement per la defunció d’un tal Pere Girgós que va tenir lloc el 1538.
L’escut dels Girgós apareix a la part inferior, representat per dos ossos. Envolta el conjunt una sanefa on, a més del crani, hi ha diversos elements pontificals. Tot i que va haver-hi un altre personatge amb el mateix nom -un mossèn-, penso que per la data es pot tractar d’un ciutadà honrat de Barcelona.
Ciutadà honrat era un títol aristocràtic creat per la Corona d’Aragó durant l’edat mitjana i que va tenir una gran importància, especialment a Barcelona, on gaudia de certs privilegis.
Probablement per això, Pere Girgós va ser dues vegades Conseller en Cap d’aquesta ciutat, va prendre part a les Corts i va pertànyer al Síndic de Barcelona.
El darrer gran reformador
Durant els deu anys que, al segle XVIII, l’Antoni Ameller i Montaner va ser abat de Sant Pere, el monestir va conèixer un breu ressorgiment. Va fer edificar la nova abadia i es van realitzar nombroses reformes. Les tropes franceses s’encarregaren de saquejar i destruir-ho tot anys després. La desamortització del segle XIX va acabar de malmetre el conjunt.
A la seva sepultura apareix l’escut familiar envoltat dels símbols distintius del càrrec d’abat. A la part inferior pots veure la mitra i el bàcul, les insígnies pontificals que he comentat abans. Damunt l’inevitable crani llegim Omnia mors aequat, que vol dir que la mort tot ho iguala.
Per acabar, hi ha més sepulcres de Sant Pere de Besalú escampats pel paviment. De fet, d’alguns tan sols resta un o dos petits fragments on es pot llegir una data, part d’un text o un escut. Si esbrino alguna cosa més, te l’explicaré.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça del Prat de Sant Pere. Besalú
Saber més
- La pairalia Ferrer Noguer de Besalú, per M. del Pozo
- Excavacions al claustre de l’antic monestir de Sant Pere a Besalú, per Ll. Palahí i D. Viró
- Monasterio de Sant Pere de Besalú, per Arnaugir i G. Boto
- Sant Pere de Besalú: larutadelesduesabadies.wordpress.com – enciclopedia.cat – bisbatgirona.cat
- Significat del crani: simbolosysignificados.blogspot.com
- Els monestirs gironins, una història centenària, per A. Masoliver
- El Tractat dels Pirineus i el patronat eclesiàstic, per I. Fernández
- Heràldica eclesiàstica: fuenterrebollo.com
- Insígnies pontificals: protocolo.org
- Bernat de Sant Romà: Catàleg de monestirs catalans, per E. Zaragoza, pàg. 234
- Ciutadà honrat: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: