Església de Sant Romà de Lloret de Mar (la Selva).
Què vols que et digui? Els catalans hem anat a la nostra bola des dels temps de la sopa d’all. Un bon exemple el pots veure comparant l’arquitectura que coneixem com a gòtica.
Entre els segles XIII i XVI aquí es va viure un bon moment econòmic. Era un no parar de construir a tort i a dret. S’aixecaven catedrals, monestirs, castells, fàbriques i altres edificis civils; el que fos.
En aquells temps els models gòtics francesos triomfaven a la resta d’Europa amb grans edificis verticals rematats per pinacles, subjectats per esvelts arcbotants, teulades inclinades, grans finestrals i decoració fins a dir prou.
Inspiració pròpia
Però, ah no! Aquí vam ignorar aquestes influències estrangeres i continuarem influenciats pel romànic, preferint els pesats contraforts, les parets llises, les teulades planes i la sobrietat que tant ens caracteritza.
Tanta era la febre constructiva -i la poca imaginació- que els mestres d’obres i escultors acabaven per copiar-se a si mateixos. Per aquest motiu trobaràs moltes portalades gòtiques que, exceptuant alguns detalls, semblen comprades a la mateixa botiga.
Així doncs, ens n’anem a Lloret de Mar on tothom parla de l’acolorida capella del Santíssim de l’església de Sant Romà i ningú dedica una sola línia -a les xarxes, s’entén- a la discreta portalada gòtica.
Comprar, vendre, construir
La història de Lloret de Mar es remunta als habitants del paleolític que, molt abans que els actuals estiuejants d’espardenya, van decidir que aquest era un bon lloc per viure.
Seguidament, l’indret va ser ocupat per ibers i romans, però és a partir del segle X que comença una nova etapa amb els senyors feudals, comtes i vescomtes, bisbes i canonges, que s’anaven passant el territori com qui ven un sac de patates.
Amb la reconquesta, allà cap al segle XI, a més del castell, s’edificava a uns tres quilòmetres de la costa, la primera parròquia de Lloret de Mar dedicada a Sant Romà. El fet marca la fita històrica quan la vila s’independitza de Maçanet.
Però l’actualment coneguda com a ermita de la Mare de Déu de les Alegries, quedava massa lluny del nucli urbà i el 1522 s’inaugurava una nova parròquia, també dedicada a sant Romà.
Ep! Però, qui era sant Romà?
Soldat, màrtir o diaca?
Passen de la vintena els sants que l’església catòlica venera amb el nom de Romà. Ningú té clar quin de tots ells és el que realment és el patró de Lloret de Mar.
Pel que sembla, en un principi veneraven Romà l’Ostiari, qui al segle III va ser porter de la presó (ostiarii) de Roma. Es convertí i li tallaren el cap. Altres fonts diuen que era soldat, però va morir de la mateixa manera.
Però els lloretencs no veien amb bons ulls que la festivitat d’aquest màrtir que se celebrava el nou d’agost fos tan propera a la santa Cristina, tan sols quinze dies abans. Com que hi havia més sants per triar, van decidir encomanar-se a Romà d’Antioquia, que es festejava el divuit de novembre.
Nascut al segle IV a l’actual Turquia, aquest xicot era un diaca, és a dir, un ajudant del bisbe de Cesària (actual territori d’Israel). Li van tallar la llengua, però ell no va callar. Finalment, el van estrangular a la presó.
I com que no hi ha dos sense tres, recentment ha sorgit la hipòtesi que potser es tractava de Romà de Girona. He llegit que aquest era un col·lega de Feliu, igualment martiritzat. Poca cosa més se sap. El cas és escombrar cap a casa.
Els autors
El 1509 es contractaven els serveis dels mestres de cases gironins Bartomeu Rofí -pare i fill es deien igual- i de l’occità Pere Capvern. Sense tenir cap altra dada d’aquests professionals, només sabem que per aquelles dates estaven treballant també en la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt.
Després de les destrosses de la Guerra Civil, d’aquesta darrera tan sols ens ha arribat una portalada. Suficient per establir paral·lelismes amb la de Lloret de Mar.
Simbolisme escultòric
Però tornem a l’església de Sant Romà de Lloret de Mar. En primer lloc, ens fixem en uns àngels tocant instruments musicals als brancals. Les Escriptures contenen una gran diversitat musical, ja que des de temps remots aquesta forma d’expressió ha estat considerada com una manera de lloar Déu.
A continuació hi ha uns treballats capitells amb motius vegetals, com fulles d’acant. Aquesta planta de fulles punxegudes tenia un sentit d’immortalitat a l’antiga Grècia que després va assimilar el cristianisme. És un dels motius més utilitzats en ornamentació arquitectònica.
A la part més exterior, les arquivoltes finalitzen en elaborats capitells. A l’esquerra veiem unes fulles de parra i raïm, símbol inequívoc de Crist, ja que ell mateix compara el vi amb la seva sang.
En contraposició segueix l’escena d’Adam, Eva i la serp, paradigma del pecat i dues representacions vegetals.
El darrer motiu escultòric reprodueix un personatge al costat d’una barca. Dedueixo que es tracta de l’episodi de Jesús caminant sobre les aigües i aplacant la tempesta (Mt 14,22-33). Molt adient en una població on la pesca tenia una gran importància. Ara haurien de posar una barca de turistes.
El costat dret
A l’altra banda, distingim un personatge amb una espasa plantant cara a un parell de dracs que hi ha al capitell del costat. És la lluita del creient contra el pecat.
Seguidament, tenim dos capitells més de temàtica marinera. Un d’ells representa tot de peixos que probablement pertanyen als pescadors de la barca del costat. Fixa’t com l’escultor va representar les ones de l’aigua al casc per donar-li més realisme.
A la llinda de la porta central hi ha una inscripció en català. La llarga nota no només relata la data d’inici i final de la construcció del temple, sinó que a més n’indica el cost.
Punt i contrapunt
A principis del segle XX alguns vilatans que havien fet fortuna a Ultramar van decidir que aquella discreta església gòtica era poc adient per als nous i rics temps. Així doncs van decidir fer una important donació per tal de convertir-la en una gran i acolorida bombonera.
Encarregaren el projecte a Bonaventura Conill i Montobbio, arquitecte barceloní que va deixar interessants obres modernistes, com l’estació del funicular de Vallvidrera (Barcelona) i l’Ajuntament d’Hostalric, així com diversos sepulcres.
L’espectacular reforma incloïa cúpules, vistosos mosaics i una grandiosa porxada d’inspiració oriental que tapava completament la portalada gòtica. El conjunt va ser inaugurat el 1914, però va durar menys que un caramel a la porta d’una escola.
El 1936, amb les destrosses de la Guerra Civil, la major part de la decoració modernista passava a pitjor vida. La part bona és que tornava a quedar al descobert la porta original.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Església. Lloret de Mar
Saber més
- Lloret de Mar, per J. Domènech
- Història de Lloret de Mar: lloret.cat
- De Marc Safont a Antoni Carbonell: la pervivencia de la arquitectura gòtica en Cataluña, per M. Carbonell
- Església de Sant Romà: patrimoni.lloret.cat – wikiwand.com
- Josep Maria Pons Guri, tot un personatge, per J. Domènech
- Romà l’Ostiari: wikiwand.com – evangeliodeldia.org
- Romà d’Antioquia: wikiwand.com
- Pregó de la Festa de Sant Romà, per J. M. Pons i Guri
- Sant Romà Soldat? Sant Romà Diaca? Sant Romà màrtir de Girona?, per J. Daban
- L’arquitectura gòtica del segle XVI, per J. Garriga
- El gòtic català: vilaweb.cat
- Simbolisme de l’acant: botanical-online.com
- Bonaventura Conill: dbe.rah.es
- Església de Sant Romà: qhlloret.cat – coac.net
Genial l’amable ironia que gastes! 👏🏻👏🏻👏🏻
De vegades em diuen que em passo una mica… 😉