La font d’en Ribas de Collserola.
Aquesta és una història trista per diversos motius. Però amb la conclusió que de les vivències fosques surten obres memorables, si es vol, naturalment.
D’en Lluís Ribas i Regordosa sempre s’esmenta que es va fer indecentment ric i que gràcies a això va crear, entre altres, un orfenat i una escola. Però de la seva infància i vida, ningú diu ni meu. I jo tampoc ho faré, per la senzilla raó de què, a part de quatre generalitats, enlloc he localitzat la seva biografia.
Els inicis
Ens trobem a finals del segle XIX. En Lluís va haver de treballar de valent amb les seves dues germanes i tres germans al taller que el seu pare va muntar al Raval per tirar endavant la família.
El negoci va prosperar i instal·laren una petita fàbrica a la ronda de Sant Pere. Finalment, el 1888 inauguraven a Rubí la fàbrica de teixits de velluts “Hijos de Pablo Ribas“. Coneguda popularment com a Vapor Nou, va arribar a donar feina fins a 350 persones, la majoria dones.
La vida laboral no és que fos fàcil, es treballava de valent i no hi havia vacances, però el senyor Ribas va destinar un espai on els fills de les treballadores podien tenir una educació. I suposo que de pas, les mares no tenien excusa per faltar a la feina.
Tres eren tres
A la mort del pare, els tres germans -que no les germanes-, posseïen un més que destacat patrimoni en efectiu i en terrenys i immobles. En Frederic era el director de la fàbrica de Rubí. Però el 1908 va morir i al testament encarregà que amb el seu llegat es construís una escola a Rubí i un orfenat a Barcelona.
A en Lluís, el seu germà, li va tocar dur a terme la voluntat del finat. Però el que són les coses, en Lluís va morir només tres anys després. Així doncs es va crear el Patronat Ribas, encarregat de continuar el llegat d’aquesta família.
I el Rossend? Doncs, què vols que et digui? Ningú en parla d’ell, talment com passa amb les germanes.
La mansió que no va ser
A principis del segle XX en Lluís va adquirir una finca dins el municipi de Sant Cugat del Vallès, a tocar de l’actualment desaparegut Casino de la Rabassada.
És aquí on el 1908 va decidir edificar una mansió que mai va arribar a veure acabada, perquè va morir abans.
Hi ha qui diu que el que realment volia construir era un hotel que es beneficiaria de la proximitat del Casino.
En primer lloc es va construir la masoveria pel guarda de la finca, projectada per Emili Sala Cortès en un estil entre modernista i barroc.
Nascut a Barcelona el 1841, l’arquitecte Emili Sala va deixar una extensa obra arreu en un estil que s’inspirava en estils clàssics, tot i que va conviure amb el modernisme del qual no sembla haver-se impregnat gaire.
Per exemple, especialment a Castellar del Vallès trobem que mitja població sembla feta per ell. A Rubí cal destacar les Escoles Ribas.
Resten també els fonaments de la mansió -o bé hotel- així com el llarg viaducte de vuitanta-set metres per arribar al que seria l’entrada de l’edifici, salvant l’important desnivell de la muntanya.
D’aigua que no en falti
Igualment es va acabar la font d’en Ribas de Collserola, una meravella al mig de la muntanya, amb bancs adossats i recoberta de mosaics de trencadís. Dues piques recollien l’aigua de sengles brocs per on tot l’any rajava l’aigua a una temperatura de 15 graus.
A la vora hi ha la Font de la Rabassada (o Arrabassada), segurament realitzada poc abans de la d’en Ribas, que va pertànyer als jardins del Casino.
Probablement et semblarà menys atractiva, però penso que les formes de rocalla arrodonides la integren millor dins l’entorn on es troba. No et recorda el massís de Montserrat? L’aigua sobrant anava a parar a la desapareguda bassa d’atraccions aquàtiques del Casino.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El Patronat Ribas, l’obra benèfica de la burgesia del segle XX, per J. Fernández
- Masoveria de Can Ribas: geo.santcugat.cat
- Ruïnes de Can Ribas: geo.santcugat.cat
- Casino de la Rabassada: geo.santcugat.cat
- Font d’en Ribas: fontscollserola.com – geo.santcugat.cat
- Font de la Rabassada: fotosdebarcelona.com – geo.santcugat.cat
- Emili Sala Cortès: dbe.rah.es
- Els germans Ribas, benefactors de la cultura local, per J. Vilalta
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: