El monestir de Sant Pau del Camp.
Explica una llegenda que una vegada va arribar a Barcelona un missatger del papa. Pel que sembla, hi hagué una batussa i el governador de la ciutat va matar el missatger. Espantat pel que havia fet, s’amagà en una cova de Montjuïc, vora la platja.
Un dia arribaren els sants Pere i Pau dalt d’una barca i li digueren al governador que el papa el perdonava si edificava dos monestirs als extrems de la ciutat, que són Sant Pere de Puel·les i Sant Pau del Camp.
En canvi, una altra llegenda assegura que tots dos van ser obra de Lluís el Pietós, com a agraïment a Pere i Pau per haver recuperat la ciutat de mans dels musulmans. Però no hi ha cap base que ho demostri.
Després dels romans
Probablement l’origen del monestir de Sant Pau del Camp l’hem de buscar en fets més reals. Quan els romans eren catalans, un camí sortia des de Barcino cap a la muntanya de Montjuïc.
Més tard, l’imperi romà se’n va anar en orris i el cristianisme va prendre força, establint monestirs i hospitals a la vora d’aquest camí.
La denominació ‘del Camp’ ja ens revela que al segle X l’edifici es trobava fora de les muralles, envoltat de camps i horts. Tot i això, a causa de les repetides destruccions que ha patit al llarg del temps, es fa difícil saber amb exactitud la data de la seva fundació.
La teoria més acceptada és que el va fundar el comte Guifré II cap a principis del segle X. Això ho recolza una inscripció de la làpida sepulcral d’aquest comte.
Fet a trossos
Sigui com sigui, el que ens ha arribat actualment és tan sols una petita part del conjunt i el resultat de mil canvis i restauracions.
Per exemple, la portalada té elements reaprofitats del segle VI. Formes solars, els relleus dels evangelistes, la mà beneint i Crist entre sant Pau i sant Pere, semblen provenir d’un edifici anterior.
Un cop dins, observa l’interior de la cúpula, que sembla guerxa i en realitat ho és i et preguntes què va passar per quedar així. Una mala restauració després d’un terratrèmol? Ves a saber!
Pedreta a pedreta
Ara, abaixa els ulls per descobrir el mosaic del paviment. Sanefes i motius geomètrics alternant tessel·les blanques, negres i vermelles cobreixen tot l’espai. El mosaic data del segle XIX, però recentment va ser necessària una acurada restauració.
El plafó més proper a l’absis conté diversos motius, com un llibre simulant l’epístola escrita per Sant Pau, la font de la vida o la mà de Déu o Dextera Domini.
Imaginant pecats
El petit claustre és com una bombonera plena de detalls. En primer lloc criden l’atenció les peculiars arcades, que hi ha qui diu que són d’influència musulmana.
Tingues en compte que Barcelona va ser ocupada pels àrabs el segle VIII i romangueren durant més de cent anys, així que sembla lògic que la seva empremta perdurés.
Observa detingudament els capitells. La majoria són de temàtica vegetal. També hi ha representats nombrosos animals, reals o ficticis. Per exemple la sirena, que era molt dolenta fins que la factoria Disney la va ensucrar i batejar amb nom de detergent.
Així mateix hi ha escenes de caça, com l’arquer a cavall que dispara un cérvol, o bé de combat amb animals, com el lleó que atrapa un home.
Naturalment, no hi falten escenes bíbliques encapçalades per la serp que va fer pecar Adam i Eva.
La majoria d’aquestes escenes són moralitzants, presentant el pecat de diverses formes. Un dels exemples més clars és la luxúria amb dos gripaus que xuclen els pits d’una dona amb llargs cabells.
Al voltant del claustre hi ha diversos sepulcres de personatges que van ser benefactors del monestir entre els segles XIII i XIV.
Reunions i trobades
La sala capitular era el lloc on els monjos es reunien per distribuir les feines del dia i per llegir un capítol de la regla de Sant Benet.
A l’interior es conserva la llosa sepulcral de Guifré II que he comentat al principi.
Tot i que aquest monestir va tenir una activitat més aviat discreta, durant un temps va ser el lloc on es reunien en assemblea les diverses comunitats benedictines de Catalunya.
Com a curiositat, l’abat Safont va ser el darrer que va dirigir Sant Pau del Camp, essent popularment molt admirat, ja que la gent deia que posseïa una màquina amb la qual generava a voluntat pluja o bon temps.
A partir del 1835, el monestir es convertí en caserna militar i l’església en parròquia urbana.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Sant Pau, 99. Barcelona
Saber més
- Bibliografia sobre Sant Pau del Camp de Barcelona, Aproximació a la seva fundació, per D. Dalmases
- L’Islam a la Catalunya medieval: blogs.sapiens.cat
- Sant Pau del Camp: beteve.cat – caminantamblahistoria.wordpress.com – artmedieval – arteguias.com
- Els mosaics: El mosaic del meu barri
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: