Ceràmica amb animals a la Grècia clàssica.
De bestioles hi ha des de temps immemorials. Alguns els hem domesticat per a servir d’aliment i altres per fer-nos companyia. I altres a més, han servit d’ofrena per a les divinitats. Sigui com sigui, sempre han format part de la vida humana.
Dins el món de les arts la majoria serveixen per representar comportaments típicament humans, com va deixar constància el grec Isop a les seves faules, escrites quatre-cents anys abans de la nostra era, en les quals apareix una extensa fauna.
Poca proteïna
Vaig a fer un incís per parlar breument de la dieta grega. Els grecs eren més aviat verdulers, és a dir, que hi havia poca presència de carn i peix, només a l’abast dels déus i de qui tenia les butxaques plenes. Com a molt menjaven porc que era més econòmic i algunes aus que podien caçar pel camp.
Així doncs, la majoria d’animals representats a l’aixovar estaven associats amb alguna divinitat i destinats a ser sacrificats. Eren de les poques vegades que, mentre el fum del greix pujava cap als déus, els humans rostien la carn i se la cruspien.
No obstant això, la presència artística d’animals a la Grècia clàssica responia sovint a temes mitològics i també a les conegudes faules on protagonitzaven històries com si fossin humans.
Fauna de museu
Passejant per les inacabables vitrines del Museu Arqueològic d’Atenes, pots descobrir que la meravellosa ceràmica clàssica és farcida de bitxos de tota mena.
Ara, però, només ens fixarem en una petita part de la variada fauna que, d’una manera o altra ha sigut prou important per als grecs per a immortalitzar-la al seu extens aixovar.
El cavall
El cavall és un dels principals animals a la Grècia clàssica. Associat amb la noblesa i la guerra, aquest mamífer atorgava prestigi a qui el posseïa.
Pel que sembla, antigament el soldat grec rarament lluitava des del cavall estant. L’utilitzava per arribar a la batalla i seguidament combatia a peu. No va ser fins a l’època clàssica que s’incorporà el guerrer muntat a cavall, tot i que hi havia pocs, ja que comportaven una gran despesa. Per l’alt cost de manteniment, el cavall de guerra era considerat un animal aristocràtic.
Més cavalls
Molt abans que donés nom a unes sabatilles esportives, Nike era la deessa alada que representava la victòria, tant a la guerra com a l’esport.
Un dia que Zeus reclutava aliats, Nike es convertí en el seu auriga. Des de llavors, la senyora apareix sovint acompanyant algun emperador dalt del carro per commemorar una victòria o bé conduint Hèracles a l’Olimp on serà honorat com a heroi i aconseguirà la immortalitat.
El gos
Segons Aristòtil, hi havia a Grècia set races de gossos, una de les quals, la dels molossos, va ser introduïda pels perses durant una de les moltes guerres que van tenir lloc. Per la seva feresa, s’utilitzaven en les batalles per a sembrar el pànic entre els enemics.
El gos era un dels animals consagrats a Hades, el déu de l’inframon qui tenia Ortos i Cerber com a ferotges guardians.
Hi ha més divinitats relacionades amb gossos, com Diana, deessa de la caça o Asclepi, per a qui es criaven a fi de sacrificar-los.
Però probablement el millor exemple el trobem en Argos, el gos d’Ulisses qui representa el paradigma de la fidelitat. Després d’esperar anys i panys la tornada del seu amo, va ser l’únic que el va reconèixer, morint d’emoció en veure’l.
Un altre fet llegendari explica que cinquanta gossos van defensar la ciutat de Corint, dels quals només un va sobreviure i alertà els habitants, els quals se salvaren.
La llebre
Segurament et vindrà al cap la faula d’Isop on la constant tortuga guanya una carrera amb la despreocupada llebre.
Com que les llebres, com dir-ho, es mostren sexualment molt frenètiques, es convertiren en un símbol de la fertilitat i, conseqüentment, un dels animals associats a Afrodita, la bandarra i llibertina deessa de l’amor.
A més de ser sacrificades com a ofrenes, també eren oferides com a regal a la persona estimada. Ja veus, aquí regalem flors i allà llebres.
La gallina
Probablement et sona el conte de la gallina dels ous d’or, oi? Doncs també és una faula d’Isop que parla de la cobdícia.
Diu que un home tenia una gallina que ponia ous d’or. Pensant que dins seria tota d’or, la matà per comprovar que era una gallina com les altres.
Una altra faula, també sobre l’avarícia, ens explica que una dona tenia una gallina que ponia un ou cada dia. Pensant que si menjava més, li pondria més ous, la va engreixar tant que ja no va pondre cap més ou.
Tot i que aquest no és dels animals de la Grècia clàssica més representats dins l’art, Isop va escriure més relats moralitzants protagonitzats per gallines.
Al següent article seguirem parlant dels animals a la Grècia clàssica. No te’l perdis!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: 28is Oktovriou 44, Athina
Saber més
- Isop: facebook.com/elmundocultural
- Gos: facebook.com/elmundocultural – laconsideracionsocialdelosanimales.wordpress.com
- Gos molós: wikiwand.com
- Interessant blog sobre animals a l’antiga Grècia: laconsideracionsocialdelosanimales.wordpress.com
- Cria d’animals a l’antiga Grècia: absolutviajes.com
- Ceràmica grega: fundamentosdelartebach
- Arqueología y creencias del mar en la antigua Grecia, per M. I. Rodríguez
- La gallina dels ous d’or: amarti35.wordpress.com
- El caballo en la Grecia arcaica y clásica, per V. M. Dávila
- Amores, muerte y divinización de Heracles, per J. C. Díaz
- Niké: formasdevivir1.blogspot.com
- Los conejos y las liebres, per L. Rodríguez
- L’alimentació: facebook.com/elmundocultural – historia.nationalgeographic.com
- Mitologia grega: mitologia.guru
- Faules d’Isop
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: