El campanar de Jujol a Creixell (Baix Gaià).
Allà pels temps del romesco, és a dir al segle II de la nostra era, hi havia a Creixell un terrissaire que feia àmfores a la vora de la Via Augusta -actual N-340-. La zona devia tenir el seu atractiu, fins i tot en aquells temps que no hi havia turisme estiuenc.
Nou-cents anys després s’aixecà més amunt un gran casal que faria les funcions de defensa. Eren temps difícils perquè s’estava repoblant un territori que durant una bona temporada havia estat sota el domini musulmà. Probablement al mateix temps s’edificà una església romànica sota l’advocació de Sant Jaume, de la qual no queda ni el record.
Amb el pas del temps i dels diversos propietaris, el castell es va anar ampliant i modificant, per tal de fer front els atacs pirates i més tard a les destrosses durant les guerres carlines. Al segle XIV, per tal de protegir millor el nucli, Creixell es va envoltar d’una muralla amb torres de defensa, de les quals en perduren només tres.
L’antic escut de Creixell reflecteix alguns d’aquests canvis. Per exemple les dues fletxes recorden que en un principi el terme municipal comprenia també Roda i Berà. I la corona fa esment a quan la vila i el castell passaren a mans reials al segle XVIII. No he pogut esbrinar perquè actualment les dues fletxes s’han convertit en una creu de Borgonya.
El mestre ignorat
L’església va tenir menys sort que el castell i al segle XVI es va fer completament nova. Després de mil canvis i destrosses, l’edifici presenta trets gòtics, renaixentistes i fins i tot modernistes. De fet, el campanar va ser aixecat al segle XVIII, però restà inacabat. No fou fins al 1917 quan Josep Maria Jujol el coronà amb una peculiar estructura amb quatre escultures i un penell.
Sempre a l’ombra de Gaudí, qui el va descobrir i se’n va aprofitar, Jujol destacava per la seva genialitat. Era un artista total que tant et construïa un temple, una vil·la o un teatre, com dissenyava mobles, executava els esgrafiats o decorava amb trencadís qualsevol cosa que se li posés al davant.
Resulta ben estrany que l’avantguardisme d’aquest visionari tarragoní fos ben rebut tant entre la gent del camp com de la ciutat, eclesiàstics com industrials. Tot i això, algunes de les seves obres van restar inacabades per manca de pressupost.
Dubtes documentals
Després de llegir el poc que he trobat sobre aquest coronament, no he tret aigua clara. Hi ha qui diu que les quatre escultures representen personatges que eren seguidors de Maria. Per què aquests i no uns altres molt més representatius?
També he llegit que són quatre homes -posteriorment santificats- que van lluitar contra el catarisme, però un d’ells, Joan de Mata -que no de Malta- no va tenir res a veure amb aquest orde.
En un brevíssim correu l’Arxiv Jvjol em va contestar que les escultures eren de Jujol, que tots quatre sants van combatre l’heretgia càtara i estaven vinculats amb el Sant Rosari. Sigui com sigui, tampoc he trobat la relació de tots quatre personatges amb aquesta devoció.
D’altra banda, arreu es dóna per fet que les quatre escultures són obres de Jujol i a mi això m’arrufa el nas. Mentre no trobi una informació fiable que ho afirmi, em perdonaràs, però ho poso en dubte. Per què?
Jujol no era escultor i quan calia una escultura, l’encarregava a algun artesà adient i després ell pintava les robes i decorava l’entorn. Fixa’t en les poques obres escultòriques que va fer i veuràs que s’allunyen molt de l’estil tan realista i tradicional que tenen aquestes quatre.
Per postres, trobo que segons la font consultada, les escultures fan 3 o 4,5 metres d’alçada. Imagino que aquesta diferència dependrà de si es compta la base. Millor deixem-nos de dubtes i anem a veure què va ser això del catarisme.
Els fets
Allà pel segle X el cristianisme va viure una de les seves grans crisis. El contacte amb altres religions molt més antigues va motivar dubtes entre els creients i la posterior formació d’un nou grup de fidels anomenats despectivament càtars.
El catarisme es basava en l’existència de dos principis independents, el Bé i el Mal, així amb majúscules. A més, els molt descreguts negaven la mort de Jesús a la creu i per tant la seva resurrecció, ja que si era diví, no podia ser alhora humà. Els càtars, que ells mateixos s’anomenaven ‘bons homes‘, es van estendre arreu on ja existia la cristiandat.
No obstant això van arrelar especialment pel sud de la Gàl·lia, com per exemple Tolosa, Carcassona i Albi, llocs on podien actuar amb llibertat. Per aquest motiu són coneguts també com a albigesos. Serà per això que el penell del campanar de Jujol a Creixell llueix la creu de Tolosa, sovint associada amb els càtars?
Els protagonistes
Ja et pots imaginar l’enrenou que es va muntar. El catolicisme els declarà heretges i al segle XIII organitzà una croada que acabà de mala manera amb aquesta confessió.
Fugint de la persecució, els càtars cercaren refugi a casa nostra, que aquí encara érem tolerants amb les noves idees. A més van ajudar al repoblament d’un país mig buit i van desenvolupar els seus oficis, com els teixidors, pastors i picapedrers.
D’entre els personatges que es van distingir en la lluita contra els albigesos, en destacarem tres: Domènec de Guzmán, Francesc d’Assís i el rei francès Lluís IX. El quart –Joan de Mata– poc o res va tenir a veure amb aquesta moguda, però n’he de parlar, ja que inexplicablement la seva escultura també hi és al capdamunt del campanar de l’església de Creixell.
Veiem breument qui van ser i què van fer aquestes quatre sants que hi ha al campanar de Jujol a Creixell.
El rei
Ludovic va néixer el 1214 a prop de París, accedint al tron amb dotze anys amb el nom de Lluís IX. A vint anys es casà amb la filla del comte Ramon Berenguer IV. Reforçà el poder de la monarquia enfront dels poders feudals i establí una moneda única a tot el país. Era molt pietós i se la va passar fent construir catedrals, monestirs i hospitals.
Així mateix prohibí la blasfèmia els jocs d’aposta i la prostitució. Òbviament, en aquest darrer va fracassar, ja que paradoxalment, molts bordells eren de propietat eclesiàstica.
El seu zel el va dur a fer convertir els jueus -per la força- i organitzar croades contra els càtars i qualsevol país que li aixequés la veu. A la seva mort no van trigar a canonitzar-lo i al segle XVII els jesuïtes escamparen arreu la seva veneració.
El predicador
Domènec de Guzmán nasqué al segle XII en un poblet de Burgos, en el si d’una família de sants i beates. De fet dins de tanta mística, la seva mare i la seva padrina tingueren estranys somnis premonitoris sobre l’infant. Va tenir una sòlida formació religiosa i acabà estudiant teologia amb passió. Intentava portar una vida d’acord amb les Escriptures.
En un viatge pel sud de França va descobrir l’heretgia albigesa, que juntament amb un grup de monjos, es va dedicar a combatre. Fundà un orde de predicadors –dominics– amb seu a Tolosa que tenia el suport de la Santa Seu.
El pobre
El 1182 naixia Giovanni Bernardone, fill d’un ric mercader de teles. Et sonarà més pel nom que el va fer famós: Francesc d’Assís. Dugué una vida frívola i va tenir accés a una bona educació, parlant amb fluïdesa diversos idiomes. De mica en mica va anar abandonant la seva vida i portant una de més espartana.
Un dia tingué una visió divina que fou l’inici d’una vida de devoció i predicació i acabà fundant un orde centrat en la pobresa.
Es parla poc de la seva tasca de convertir els càtars al catolicisme, probablement perquè gràcies a la labor d’altres predicadors com Domènec, els albigesos ja anaven de capa caiguda. Un dels seus viatges el va portar per les nostres terres, fet que propicià que fos venerat en diverses poblacions.
El rescatador
Joan de Mata (Jean de Matha) va néixer el 1150 en un poblet de la Provença francesa. El seu pare estava ben posicionat i la seva mare, molt pietosa ella, el feia visitar hospicis i presons perquè veiés la vida dels menys afortunats.
Tenia quaranta-tres anys quan, mentre celebrava la seva primera missa a París tingué una visió. Com que en aquella època no existia el WhatsApp, Déu nostrusenyor en persona se li aparegué.
En Joan va interpretar que Déu el cridava per fundar l’orde dels Trinitaris dedicats al rescat de captius. I així ho va fer, amb la benedicció papal, naturalment. En morir, les seves despulles foren robades per uns frares trinitaris que les van portar a Madrid.
El misteri que no he resolt sobre el campanar de Jujol a Creixell és quina relació té Joan de Mata amb els càtars, si és que aquest és el lligam que realment els uneix. En aquest moment ja dubto de tot.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Església. Creixell
Saber més
- Història de Creixell: creixell.cat
- Catarisme: wikiwand.com
- Lluís de França: bibiloni.cat
- Coronament del campanar: arxiujujol
- Domingo de Guzmán: dominicos.org
- Francesc d’Assís: enciclopedia.cat – llaurado.info
- Els càtars a Horta de Sant Joan: ebre.com
- Joan de Mata: wikiwand.com
- El castell: catalunyamedieval.es
- El campanar: campaners.com – campaners.com
- L’església: diaridigital.tarragona21.com – territorijujol.com – diputaciodetarragona.cat
- Josep Maria Jujol, per C. Flores
- Creu de Tolosa: mundocruces.com
- Escut de Creixell: pares.mcu.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: