5 fonts on cal beure aigua

5 fonts de Catalunya que et treuran la set.

Hi ha fonts per la nostra geografia que segurament ja coneixes. La de Canaletes a Barcelona o la font gòtica de Blanes poden ser dos bons exemples. Però hi ha moltes altres, sovint només conegudes per les persones que viuen a prop i que també tenen una història interessant per explicar. Anem a veure-les!

Font de la Sardana de Barcelona

Un dels elements de la transitada i sorollosa plaça de Tetuan és la font de la Sardana, projectada el 1921 per Frederic Marès en un moment en què se cercaven signes d’identitat catalana. 

Sota un discret i gairebé imperceptible relleu amb els ballarins, trobem les primeres paraules del vers, escrit a finals del segle XIX per Joan Maragall: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”.

El poema descriu minuciosament la dansa i apunta al seu possible origen grec. Per causes òbvies, el 1939 s’esborraria la inscripció, que es tornaria a gravar quan Maragall va passar a ser un dels poetes tolerats pel règim.

A banda i banda figuren els escuts de la ciutat i de Catalunya i també dues grans paneres plenes de fruita, símbol de la prosperitat, no sé si la real o la desitjada. Aquest element com la majoria d’imatges del noucentisme, prové -convenientment adaptat- d’antigues fonts on li encantava inspirar-se.

Font noucentista de la Sardana a la plaça Tetuan de Barcelona.

Font de la Mina Cristal·lina de Blanes

La segona d’aquestes 5 fonts de Catalunya es troba al passeig de Dintre de Blanes (La Selva). La Font de la Mina Cristal·lina va ser construïda a mitjans del segle XIX, probablement per tal de millorar la vida dels vilatans. 

El 1932 l’Ajuntament devia encarregar la restauració de la font a Antoni Serra i Fiter, reconegut ceramista de Cornellà de Llobregat

La decoració ceràmica una mica diferent del croquis original que va dibuixar Serra, ens mostra un parell de dofins nedant, dues orenetes i el nom de la font. Al peu de la pica hi ha una sanefa amb algues i altres plantes aquàtiques.

Els artistes noucentistes s’inspiraven en la Mediterrània més propera. Així doncs, les seves obres estan poblades d’oliveres, atzavares i orenetes. Aquestes últimes es convertirien en tot un símbol del moviment.

Font de la Mina Cristal·lina de Blanes, amb ceràmica d'Antoni Serra i Fiter.

Font de l’Assumpta de Corbera d’Ebre

Segons la literatura apòcrifa -és a dir, poc fiable-, la Verge va pujar al cel tele transportada. La pressió popular, promoguda per diversos bisbes, va fer que el 1950 Pius XII oficialitzés la festa de l’Assumpció de Maria.

A l’entrada del Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta) trobem una font dedicada a aquest miracle. Ignoro si antigament ja existia amb un altre nom, però el fet és que al plafó ceràmic figura la data del 15 de juliol de 1959. Només cinc anys després de la notícia del Vaticà.

Resulta estrany que consti el 15 de juliol i no d’agost, que és quan té lloc aquesta festivitat. Veient altres errades ortogràfiques al text, potser el ceramista va oblidar posar la ratlla que falta.

La imatge és una -mala- còpia de la ‘Immaculada Concepció’ d’Aranjuez, un quadre barroc pintat per Murillo al segle XVII i que ara és al museu del Prado.

5 fonts de Catalunya. Font de l'Assumpta de Corbera d'Ebre.

Font de Cristòfol Vidal d’Esparreguera

A mitjans del segle XIX els tres mil esparreguerins no disposaven de cap font d’aigua al centre de la població. Calia fer una bona passejada fins a les fonts dels voltants.

Tot i això, el municipi disposava de molts indrets on brollava l’aigua. L’empresari Cristòfol Vidal i Castells s’adonà que allò volia dir que al subsòl hi havia diverses deus d’aigua. Així doncs, va tenir la gran idea de construir un aqüeducte subterrani de prop de dos quilòmetres fins al centre de la població.

El 1861 va fundar una societat per dur-ho a terme. La feina va ser dura i les dificultats no va ser poques, però tres anys més tard brollava l’aigua al costat de l’església. 

El 1925, durant la festa major d’Esparreguera, s’inaugurà la font en homenatge a qui va portar les aigües a la vila.

Va ser projectada per l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana i decorada  amb un conjunt escultòric d’estil noucentista realitzat per Frederic Marès, on quatre nenes en una postura poc decorosa custodien una gerra de pedra.

L’obra es completa amb un parell de treballats fanals de forja, una placa amb l’efígie del senyor Vidal i un text de reconeixement.

5 fonts de Catalunya. Font de Cristòfol Vidal d'Esparreguera.

Font gòtica de Castelló d’Empúries

Per acabar, la darrera de les 5 fonts de Catalunya es troba a Castelló d’Empúries (Alt Empordà). És de construcció relativament recent i col·locada al lloc on antigament hi havia un dipòsit d’aigua. Per tant, no és gòtica, però té molts trets comuns amb altres fonts gòtiques.

L’obra està formada per una pica octagonal amb un enreixat que permet sostenir les galledes o recipients mentre s’emplenen. Al mig s’alça una petita columna coronada per un pinacle de vuit cares, sota el qual hi ha quatre brocs d’on raja l’aigua.

Dins les Escriptures el nombre quatre representa la Terra i el cercle simbolitza el cel, allò que és diví. 

L’octàgon, símbol d’un nou inici, és el pont entre entre el celestial (el cercle) i el terrenal (el quadrat). Per aquest motiu molts baptisteris, fonts i pous presenten la forma octagonal.

D’altra banda, l’antic mite de la font de l’eterna joventut va ser recollit per artistes com Cranach, Holbein o William Morris, que van pintar la font amb sorprenents similituds amb aquesta de Castelló d’Empúries.

El cristianisme va relacionar aquest mite amb les paraules de Crist: “Qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set … es convertirà … en una font d’on brollarà vida eterna.” (Jn. 7:14).

Finalment, a cada angle del pinacle hi ha unes boles que poden ser un símbol de protecció contra epidèmies. A la part superior hi ha una creu damunt una bola més grossa. És el que es coneix com a ‘orbe’ que simbolitza el domini de Crist sobre el món.

5 fonts de Catalunya. La font gòtica de Castelló d'Empúries.

A més d’aquestes 5 fonts de Catalunya, hi ha moltes altres on pots beure aigua. Més avall tens una llista.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Altres fonts a Catalunya

També et pot interessar

2 comentaris

  1. Hola Rondaller, m’ha agradat molt aquest article. Sera pel tema de les fonts ?????
    Salut
    Ramon

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).