Capella de Santa Maria de Vilademany a Aiguaviva (Gironès).
Quan recorres les estretes, sinuoses i sovint solitàries carreteres del Gironès i de la Selva, cal anar amb els ulls oberts, perquè mai saps què et trobaràs.
En aquest cas, en un romàntic paratge primaveral de camps grocs sembrats de colza trobem un bucòlic paratge amb una capella de fons.
Si tens una edat, recordaràs que fa uns anys els camps d’aquests verals eren verds i, com a molt, vermells de roselles, que cantava en Raimon.
Més tard vam començar a veure espectaculars plantacions de gira-sols que realçaven els voltants dels poblets medievals empordanesos.
Però avui dia, les primaveres ens sorprenen amb camps tenyits de groc. Què està passant?
La por al groc
Potser recordaràs que el 1981 l’oli de colza va ser el trist protagonista de la premsa. Una mala barreja de components i algun altre element no massa clar, va provocar una espantosa malaltia a qui consumia aquest oli. Encara ara, moltes persones arrosseguen les conseqüències.
El conreu de la colza prefereix zones fresques i amb alguna pluja que altra, com les comarques gironines i d’altres de la Catalunya central.
Amb les llavors es produeix l’oli que tot i estar estigmatitzat en aquest país, se segueix utilitzant sobretot en rebosteria industrial, pizzes i precuinats, amb el nom de ‘canola‘ o ‘nabina‘, per evitar els lògics recels del consumidor.
D’aquesta planta s’obté a més, una proteïna utilitzada en l’alimentació ramadera. Però probablement, l’ús més estès d’aquest oli és com a combustible biodièsel.
D’altra banda, el conreu de la colza va molt bé en la rotació ofereix més avantatges que no pas problemes i de mica en mica s’està fent un lloc als nostres paisatges.
Devoció al mig del camp
I és així com en un idíl·lic revolt, apareix la capella de Santa Maria de Vilademany emmarcada del groc dels camps de colza.
L’indret pertany al municipi d’Aiguaviva (Gironès), una població que tradicionalment ha viscut de l’agricultura. De l’edifici romànic poca cosa queda, ja que va ser molt reformat en època barroca. El mas que hi ha al costat havia estat l’antiga rectoria
Pel que es desprèn de vells documents, aquesta església pertanyia al castell de Vilademany que estava situat a uns nou-cents metres més avall. Anem a veure aquest domini feudal perquè va tenir la seva importància.
Cavallers
Fa més de mil anys, que ja és dir, per aquests verals hi havia una nissaga de cavallers. Eren els Vilademany, cognom amb aires de grandesa, ja que prové del llatí ‘Villa Magni‘, que vol dir ‘ciutat gran’.
Aquí, al mig del no-res, van edificar el seu castell, des d’on dominaven les seves possessions, que no eren poques, com la capella de Santa Maria de Vilademany.
Un dels descendents va ser persona de confiança del comte de Barcelona i qui més tard fundaria fins i tot un monestir. I és que abans, com ara, els temes espirituals estaven molt lligats als poders terrenals.
De mica en mica, els Vilademany van anar estenent els seus dominis per la Selva i Osona, de manera que, després dels vescomtes de Cabrera, els podem considerar com els més poderosos d’aquestes terres.
Al segle XV, la revolta remença va acabar amb l’opressió feudal i els castells van ser abandonats. En aquest cas la propietat va ser adquirida per un particular i convertida en mas. Després de diversos propietaris va convertir-se en una casa de segona residència, que avui dia es coneix com a mas Forroll.
Entre camps grocs de colza i els avions de l’aeroport, costa de veure que aquest lloc té més història de la que es veu en una primera ullada.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Aiguaviva. Girona
Saber més
- Capella de Vilademany: portalgironi.cat – bisbatgirona.cat – romanicodigital.com
- Castell de Brunyola: artmedieval.net
- Els Vilademany i el castell de Brunyola, per R. Teixidor
- Síndrome de l’oli tòxic: wikipedia.org
- Colza: surtdecasa.cat
- El aceite que nadie quiere en España: lavanguardia.com
- Castell de Vilademany: portalgironi.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: