5 epidèmies històriques

L’abril de 2021, quan ens acostem als prop de tres milions de víctimes per la Covid, se m’ha acudit pensar en 5 epidèmies històriques que han sacsejat el món des de l’antiguitat.

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap després de visitar la capella de Sant Sebastià i el cementiri de Cabrera de Mar (Maresme).

En primer lloc, aclarir que pesta és un mot arcaic que prové del llatí i significa destrucció. Es va utilitzar de manera molt concreta per a la pesta bubònica o pesta negra que després explicaré.

En canvi, epidèmia deriva del grec i ve a dir “presència en una població”. Va ser utilitzat per Hipòcrat al segle V abans de la nostra era i no tenia el significat actual.

Hipòcrat es referia a un conjunt d’històries clíniques que va recollir mentre es trobava en diverses poblacions. Amb aquest nom es van començar a batejar a les malalties pròpies d’un lloc determinat.

Així doncs, ara anem a veure aquestes 5 epidèmies històriques. Han hagut moltes més, però tampoc vull avorrir.

5 epidèmies històriques. Capella de Sant Sebastià a Cabrera de Mar.
Capella de Sant Sebastià.

1. Atenes, segle V aC

Es coneix com a Plaga d’Atenes una epidèmia que va afectar aquesta ciutat l’any 430 abans de la nostra era.

Tot i que no se sap amb certesa quin va ser el virus, sembla que el brot es va originar al port i ràpidament es va escampar per l’abarrotada Atenes. Va morir un terç de la població d’aquesta ciutat, inclòs el carismàtic líder Pèricles.

2. Imperi romà, segle VI

Coneguda com a Pesta de Justinià, es va originar en un port d’Egipte i va arribar a Constantinoble, capital de l’Imperi Romà d’Orient. Els vaixells que transportaven el gra egipci van propagar també les rates i puces que s’alimentaven del cereal i contagiaven les persones.

Els seus efectes es van estendre fins al segle VIII i van morir prop de cinquanta milions de persones. Es considera la primera epidèmia registrada en la història.

Porta el nom de l’emperador Justinià I qui en aquells dies havia buidat les arques construint esglésies i fent guerres. La malaltia va disminuir el nombre de contribuents, debilitant encara més l’imperi romà, fet va facilitar diverses invasions enemigues.

5 epidèmies històriques. Capella de Sant Sebastià a Cabrera de Mar.
Capella de Sant Sebastià.

3. Europa, segle XIV

Anomenada pesta negra pel color que prenia la pell dels infectats poc abans de morir. Es pensa que es va originar a l’Índia i va entrar a Europa des de Rússia.

En aquesta ocasió també les rates i les puces són les responsables. No obstant això, la gent va pensar que era un càstig diví a causa dels pecats. Grups de religiosos anaven de ciutat en ciutat fent penitència i de pas, ajudant a la propagació de la malaltia.

Entre 1347 i 1353 van morir setanta-cinc milions de persones, un terç de la població europea. Ja et pots imaginar les catastròfiques conseqüències econòmiques i polítiques que va tenir.

Les persones es posaven sota la protecció de Sant Roc o Sant Sebastià qui, a causa dels martiris patits, tenien la mà trencada en aquests afers.

La pesta de moment se’n va anar, però com una ombra sinistra, va tornar una vegada i una altra durant els segles successius.

Aquarel·la de l'ermita de Sant Sebastià, davant del cementiri de Cabrera de Mar.

Guariment celestial

Fins aquí hem vist tres de les 5 epidèmies històriques. Però abans de continuar amb les dues que falten, faré un breu parèntesi per explicar d’on ve la devoció a Sant Sebastià. Per això ens n’anem a veure una de les moltes capelles dedicades a aquest sant. Concretament la que trobem a Cabrera de Mar (Maresme).

Sebastià va néixer al segle III i va ser soldat de la guàrdia de l’emperador. Es va convertir al cristianisme però el van descobrir i, com que no es volia retractar de la seva fe, el van empresonar. 

Fins i tot al captiveri va convertir altres presos. Fart de la tossudesa de Sebastià, l’emperador el va fer lligar a un tronc i els arquers li van clavar un munt de sagetes fins a donar-lo per mort. Aquesta és la manera tradicional de representar-lo. 

Una dona que l’anava a enterrar, el va trobar encara viu i el dugué a casa seva per cuidar-lo. Quan s’hagué recuperat, Sebastià va anar davant l’emperador per criticar la seva actitud envers els cristians.

L’emperador, que ja n’estava fins al capdamunt, el va fer executar a cops de bastó fins que va morir de veritat i va fer llençar el cadàver a la claveguera. Una altra dona va trobar el cos i el va enterrar. 

Després de mort va ser famós per -suposadament- haver salvat Roma de la pesta i aviat es convertí en el patró de nombroses poblacions arreu del món.

La senzilla capella de Sant Sebastià a Cabrera de Mar va ser construïda el 1507 precisament per obtenir protecció contra la pesta. Com sol passar, va ser destruïda durant la Guerra Civil i restaurada posteriorment.

Sabent això, ja podem continuar amb les dues de les 5 epidèmies històriques pendents d’explicar.

5 epidèmies històriques. Capella de Sant Sebastià a Cabrera de Mar.
Capella de Sant Sebastià.

4. Xina, segle XIX

El 1910 s’originà a la zona de Manxúria un letal brot de pesta pneumònica, probablement a partir de les marmotes que habitaven les estepes de Mongòlia. Curiosament els habitants nadius no es van contagiar, ja que el consideraven un animal sagrat i no el menjaven.

Però van arribar els immigrants xinesos que sí que se les menjaven i allà va començar el festival.

Amb una mortalitat del 100%, es va endur unes seixanta mil persones, fins i tot metges i infermeres, convertint-la en una de les pitjors epidèmies de l’època.

5 epidèmies històriques. Capella de Sant Sebastià a Cabrera de Mar.
Capella de Sant Sebastià.

5. Món, segle XX

En només onze mesos, la mal batejada com a grip espanyola, va causar la mort de prop de cent milions de persones a tot el món.

Poc abans de finalitzar la Primera Guerra Mundial, un còctel de virus va desencadenar una -mai més ben dita- virulenta epidèmia que ràpidament es va estendre entre els països en conflicte.

Aquests ocultaven les grans pèrdues per tal d’evitar que l’enemic se n’aprofités. En realitat el brot no es va iniciar a Espanya, però com que era un dels països que no estaven en guerra on va haver-hi molts contagis, la informació es va estendre i la resta van penjar el nom de grip espanyola.

Repòs etern

I com que estem parlant de morts i més morts, res millor que visitar el cementiri de Cabrera de Mar que hi ha tot just davant de la capella de Sant Sebastià i del qual en parlaré properament.

Cementiri de Cabrera de Mar (Maresme).
Entrada del cementiri.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Camí d’Agell, 40. Cabrera de Mar

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).