La vall de la felicitat

Ermita de l’Alegria de Tiana (Maresme).

Un dels molts imperis que es van apropiar de les nostres terres, van ser els cartaginesos o púnics, que van ocupar tota la part sud de la península fins a l’Ebre. Procedents de la ciutat de Cartago, al nord d’Àfrica, van provocar tant als romans dels segles I i II abans de la nostra era, que això va ser un no parar de guerres. Potser et sonaran les guerres púniques.

Doncs bé, al segle I, els romans finalment aconseguiren fer-se amb la ciutat de Cartago. Els campaments militars que tenien per terres catalanes ja no eren necessaris i, com alguns jocs actuals d’estratègia, van passar a fundar ciutats. 

Aquarel·la amb una panoràmica de l'ermita de l'Alegria de Tiana (Maresme).

Al Maresme van fundar Baetulo -Badalona- i Iluro -Mataró-. Els legionaris es repartiren lots de terra i a un d’ells li va correspondre la vall de Montalegre, regada per la riera del mateix nom, topònim que ignoro d’on prové. El nou propietari es va dedicar al conreu de la vinya i a la producció de vi, una bona font d’ingressos. 

Però la festa no s’acaba aquí. Després dels romans, vingueren els sarraïns i aquests van ser esbandits per les tropes de Carlemany que instal·là esglésies i convents estratègicament per tal de marcar i repoblar el territori. Així s’inicia la vida de la comunitat de monges de Montalegre i més tard la dels cartoixans de la Conreria -nom que deriva de conreu-.

Ermita de l'Alegria de Tiana (Maresme), amb el robust campanar d'estil gòtic tardà.
Un robust campanar.

L’escriptor

Documentat ja al segle X, el terme de Tiana estava constituït en un inici per diverses vil·les romanes, de les quals encara perduren algunes convertides en masos, a bona distància de la costa, lluny de l’amenaça dels pirates.

Probablement cap al segle IV sant Cebrià es convertí en el patró d’aquesta localitat, a conseqüència de les prèdiques de sant Cugat per aquests verals.

Tot i que coneixem dos sants amb el mateix nom, aquí es venera Cebrià de Cartago. Ho has endevinat, de la mateixa ciutat d’on venien els cartaginesos. Nascut al segle III, Cecili Cebrià era fill de casa bona i va escriure diversos tractats que influïren en autors cristians posteriors.

Un d’ells es coneix com a ‘Ad Donatum’, dirigit al seu amic Donat. En aquesta obra posa de manifest la diferència que hi ha entre la vida pagana i la cristiana i descriu els motius que el van dur a la conversió.

Va arribar a ser bisbe i va protagonitzar algunes polèmiques que van dividir els fidels en dos bàndols, enfrontant-se a un altre bisbe i no reconeixent tots els ‘poders’ del papa. Durant una de les més dures persecucions dels romans, l’apressaren i li tallaren el cap, a ell i als seus seguidors.

Ermita de l'Alegria de Tiana al Maresme. Detall de la portalada amb la data 1729 i la fornícula amb Sant Cebrià.
A l’amic Donat.

La verge oblidada

Un cop situats, ens n’anem a l’ermita de l’Alegria de Tiana. Va ser construïda al segle XI, però el senzill edifici que veus actualment és fruit d’una important remodelació al segle XVIII, en un estil gòtic tardà, és a dir, quan ja ningú a Europa feia res en aquest estil i en canvi triomfava el barroc. Però aquí som reticents als canvis.

Aquesta petita església era la parròquia de Tiana i es trobava sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Alegria, patrona dels pescadors. El nom deriva de Montalegre. Tanmateix, amb el temps, els pescadors es van oblidar de la seva guia, tot i que la senyora seguia allà, enfilada al seu altar.

Només va faltar que el 1886 es consagrés un nou temple més a la vora del nucli de Tiana, perquè aquesta església quedés totalment tancada al culte. Fins que el 1908 es va restaurar el temple i el culte a l’oblidada verge, instaurant un aplec que encara perdura.

Però, com que el patró de la vila és Cebrià, és a ell a qui trobem a la façana, dins una fornícula. Amb una mica de bona vista, podràs veure que la imatge duu un llibre sota el braç amb la inscripció ‘Ad Donatum’, l’obra que el va fer famós.

Ràfec de maons a l'ermita de l'Alegria de Tiana al Maresme.
Sota el sostre.

Repòs etern

A pocs metres de l’ermita de l’Alegria de Tiana tenim el cementiri construït a correcuita el 1854, a causa d’una epidèmia de còlera que va col·lapsar el cementiri parroquial. No confondre amb el conegut com a ‘cementiri del còlera‘, també dins el terme de Tiana, obert quinze anys després a causa d’una epidèmia de febre groga.

A la porta, una inscripció en llatí ens avisa que aquí reposen “els morts que moren en el Senyor” (compte, perquè a la majoria de blogs la frase està escrita malament, fruit de males còpies).

Des de la porta ja pots veure que el recinte queda articulat al llarg d’un passadís de nínxols. Des de l’exterior es veu parcialment el curiós panteó de la família Jordana que recorda un templet grec. Quatre columnes quadrades amb uns capitells molt decorats sostenen les arcades damunt les quals s’aixeca el sostre.

Els elements decoratius amb forma de palmeta que hi ha a dalt a les cantonades es diuen acroteris. Antigament es col·locaven per ocultar una part de la teulada. El mateix element, però més simplificat el trobem a la portalada del cementiri.

El cementiri de Tiana presenta un passadís central amb nínxols i un panteó d'estil clàssic.
Deescans en silenci.

Simbolisme funerari

Al frontó interior del panteó hi ha un relleu format de per dues ales -fugacitat de la vida-, al centre de les quals, hi ha una serp que es mossega la cua. Es tracta d’un símbol anomenat uróboros utilitzat a l’antic Egipte. Representa la naturalesa cíclica del temps i la continuïtat de la vida.

En canvi, al frontó que es veu des de fora, hi ha una corona de flors. A l’antiguitat els vencedors es coronaven amb fulles i flors. Dins el cristianisme, la forma circular remet a la idea del cercle de la vida on el centre és Déu.

D’altra banda, les flors recorden la brevetat de la vida, ja que floreixen i es marceixen en poc temps. Però també representen la renaixença final, ja que l’any següent tornen a florir. Segons diu el llibre de l’Apocalipsi 2:10: “sigues fidel fins a la mort i jo et donaré la corona de la vida“.

Per acabar, hi ha un parell de roselles. Diu la mitologia que quan a Demèter li van raptar la filla, Júpiter li donà llavors de cascall perquè dormís i deixés de patir. Aquesta planta conté alcaloides molt utilitzats en medicina des dels temps dels faraons egipcis. És el símbol idoni per a representar aquest son transitori mentre el difunt espera la resurrecció.

Panteó de la família Jordana al cementiri de Tiana on es veu la decoració de les cantonades coneguda com acroteri.
Decoració clàssica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Situació: camí de l’Alegria. Tiana

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).