Església de Sant Cebrià de Fogars (La Selva).
La comarca de la Selva té un relleu ple de contrastos que s’ha format arran de processos geològics de fa milions d’anys. Molts segles més tard, la via fluvial de la Tordera va servir per delimitar la plana on es troba entre el Maresme i el Vallès Oriental. Aquesta discutida divisió provincial va tenir lloc el 1833, amb conseqüències estranyes, com és el cas de Fogars de la Selva, que tot i que pertany a aquesta comarca gironina, en canvi forma part de la província de Barcelona.
L’origen del terme Fogars sembla que l’hem de buscar en l’abundor de falgueres que antigament devia haver-hi en aquest municipi. El topònim va derivar de Felgari, a Filgaris, Folgariis, Falgars i Folgàs, fins a quedar com ara consta.
El territori formava part dels vescomtes de Girona i posteriorment dels de Cabrera. L’església de Sant Cebrià de Fogars, ja documentada al segle X, va passar de ser propietat del monestir de Sant Pere de Rodes a dependre de Sant Salvador de Breda.
Problemes amb els veïns
Ens expliquen les cròniques que al segle XVIII el rector de Fogars va haver de tocar el crostó a una família perquè el bestiar li feia malbé la collita. Més endavant, el mossèn es torna a queixar que li arrencaren un delimitador del terme i obriren camins per passar per les seves terres, que durant l’edat medieval rebien el nom d’alou.
Generalment un alou consistia en terres de les quals el propietari tenia domini complet. És un mot de procedència germànica que ve a significar possessió. En aquest cas l’alou pertanyia al monestir i sovint aquestes terres se cedien a un pagès qui pagava pel dret d’ús.
Per tant, pots imaginar que si algú envaïa o feia malbé aquests terrenys, el propietari, que aquí era l’església, perdia diners i això no podia ser de cap manera. Tu diràs!
La torderada
L’església es troba a l’inici d’un gran meandre de la Tordera. Aquest riu de més de seixanta quilòmetres neix al Montseny. Antigament tenia una variada i rica fauna i flora que la industrialització va fer desaparèixer. Aquest ample riu ha tingut un cabal inestable al llarg dels segles i de tant en tant té lloc alguna torderada, que és com en diuen aquí als desbordaments. Probablement per aquest motiu, a la porta del temple hi ha unes ranures on s’inseria una comporta per evitar l’entrada de l’aigua.
Com sol ser habitual, l’edifici ha patit nombroses reformes i ampliacions. El petit campanar es va convertir en una sòlida torre coronada de merlets i també s’afegiren capelles laterals. Tal com consta a la portalada, una d’aquestes reformes va tenir lloc al segle XVI.
La petxina venerable
Observa el frontó amb forma de petxina. Es coneix amb el nom de ‘venera’, que en llatí significa petxina.
Explica la llegenda que Venus va néixer dins una petxina que el mar va dur a la platja. La noia es va convertir en una bandarra, que s’ho muntava amb el primer que passés. D’aquí ve la paraula venèria per a designar les malalties de transmissió sexual.
En els primers temps del cristianisme, la venera s’utilitzava profusament a les tombes, una herència pagana en què la petxina emmarcava el cap del difunt, especialment en persones ‘venerables’. El cristianisme va apropiar-se d’aquest símbol per a aixoplugar Crist, Maria i els sants, ja que també tenia una relació molt directe amb el nou naixement cristià.
Escriptor i sant
Tot i que coneixem dos sants amb el mateix nom, probablement aquí es venera Cebrià de Cartago (Tunísia). Nascut al segle III, Cecili Cebrià era fill de casa bona i va escriure diversos tractats que influïren en autors cristians posteriors.
Va arribar a ser bisbe i va protagonitzar algunes polèmiques que van dividir els fidels en dos bàndols, enfrontant-se a un altre bisbe i no reconeixent tots els ‘poders’ del papa. Durant una de les més dures persecucions dels romans, l’apressaren i li tallaren el cap, a ell i als seus seguidors.
Descans etern
Al costat de l’església de Sant Cebrià de Fogars trobem un petit porxo. Es tracta d’un comunidor, un lloc obert als quatre punts cardinals. Des d’aquí el sacerdot conjurava -és a dir, comunia- les tempestes amb un elaborat ritual, perquè no danyessin els conreus. No es feia des del campanar, perquè el metall de les campanes atreia els llamps i el rector podia quedar rostit.
Al costat tenim el cementiri al qual s’accedeix per un gran portal. Abans d’entrar, però, ens fixem amb una llosa sepulcral al costat del mur. Correspon a un rector que al segle XVIII va exercir en aquesta parròquia. A l’inici del llarg escrit apareixen les sigles D.O.M, que en llatí pot correspondre a la frase ‘Deo Optimo Maximo’ (Déu el millor i més gran) i també ‘Deus Omnipotens Mortuus’ (mort per a Déu omnipotent).
La primera frase prové de l’antic culte a Júpiter i en realitat significava ‘per al més gran i millor déu’. Però quan l’imperi romà es va cristianitzar, es canvià el significat per adaptar-lo a la nova fe. Es va utilitzar especialment en esglésies i tombes renaixentistes. Fins i tot un licor es diu així!
Atura’t a llegir les inscripcions dels nínxols. Hi ha exemples des del segle XIX fins ben entrat el segle XX. Una d’elles fa esment a mossèn Tomàs Comas, que havia estat vicari de diverses poblacions. Durant la Guerra Civil es va amagar als boscos del voltant de Grions. Però el van descobrir i prefereixo no detallar les barbaritats de què va ser objecte abans no va morir.
Ja que et trobes en un lloc tan evocador, aprofita per fer una distreta caminada pel meandre de la Tordera, gaudint d’una relaxant natura.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Topònim: icgc.cat
- Història de Fogars de la Selva: fogarsdelaselva.cat
- Informe-memòria intervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià …, per A. Geladó
- Alou: wikiwand.com – enciclopedia.cat
- Tordera, el riu al centre de la vida, per J. Bou i J. Vellvehí
- Església de Sant Cebrià: catalunyamedieval.es
- El campanar: http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8200
- El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia, per J. Dalmau
- Comunidors, creus de terme,…, per L. Colussi
- ¿Qué significan los acrónimos de las lápidas?: entrepiedrasycipreses.com
- Deo optimo maximo: wikiwand.com
- Cebrià de Cartago: arxiuvilafant.home.blog – enciclopedia.cat
- Sobre la venera: Mina y gigante, per L. Zapico (pàg. 301 i ss)
- Mossèn Tomàs Comas: biografies.martiriongirona.org
- Itinerari pel meandre de la Tordera
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: