A L’Estany no hi ha estany

El monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès).

Quan una tranquil·la nit d’estiu els mosquits fan cua per picar-te, n’hi ha prou amb ruixar-los amb algun esprai, com més contaminant millor. Però fa 600 anys era més complicat. 

Aquarel·la amb una panoràmica de Santa Maria de l'Estany.
Església de Santa Maria.

Un monestir envoltat de mosquits

Per començar, a L’Estany hi havia un llac que anava bé perquè atreia animals i hi havia bona caça, però els mosquits feien estralls duent epidèmies. A falta de repel·lents, van decidir fer unes canalitzacions per dessecar l’aigua. Poc èxit van tenir i es va intentar en diferents ocasions. Finalment al segle XVIII, amb una important obra hidràulica, es va deixar tot ben eixut i apte per al conreu.

La mina sota el pontarró.
La mina sota el pontarró.

Tot això començà al segle X quan es construí una església en aquest indret que amb el temps tingué una certa rellevància i més tard arribà a la decadència. Els abats se succeïren i cada un intentà buidar el llac sense massa èxit.

Antiga rajola amb el nom del poble.
Curiós que conservés la grafia en català.

Tanmateix, el plat fort de la visita és el claustre, però mira que avui no escriuré ni una paraula, perquè considero que tothom en parla prou. En canvi vull que pareu l’atenció a l’exterior. Mireu la curiosa sanefa que recorre l’absis. En castellà es diu ‘ajedrezado jaquense’ perquè recorda un tauler d’escacs i és característic de la catedral de Jaca (Aragó).

Fris escacat. Santa Maria de l'Estany

Simbolisme de pedra

Els capitells de les finestres tenen motius vegetals i animals. Un d’ells representa el sol i la lluna. Si l’observes de més a prop, veuràs que el sol porta un abundosa cabellera i la lluna una petita barbeta.

D’una banda, antigament, diverses cultures, com la jueva, la germànica o la celta, consideraven que el sol era femení i la lluna era masculina. Tanmateix, la presencia aquí d’aquest capitell pot ser una crítica cap a l’arrianisme, una religió pagana que, entre altres dogmes, negava la Trinitat. El cristianisme se les va veure i desitjar per reconvertir aquests símbols, atorgant al sol el paper de Crist com a “sol de justícia” (Ml 4,2).

De l’altra banda, dins els cristianisme és comú trobar la contraposició sol i lluna, simbolitzant el principi i la fi dels temps o també com una representació del bé i del mal.

Capitell a l'exterior. Santa Maria de l'Estany

Al nivell del carrer, mig amagada per la barana i la vegetació hi ha una inscripció al mur, amb el símbol de la creu entre l’alfa i l’omega.

Inscripció al mur exterior. Santa Maria de l'Estany

Dins l’església, mil vegades modificada, trobem una roda de campanes. Normalment aquest element es situava prop de la sagristia i es feia servir durant la missa.

Roda de campanes. Santa Maria de l'Estany

A continuació fixa’t amb els peus de les columnes de l’absis. No és freqüent que estiguin decorats. Per exemple, a la base de l’esquerra pots veure l’escena bíblica de Daniel entre els lleons.

Base d'una columna. Santa Maria de l'Estany
Els lleons no es van menjar Daniel.

Un passeig pel poble

El nucli urbà conserva algunes cases construïdes a l’ombra del monestir.

finestra antiga.
Història als murs.

A més de la data 1883, el portal del cementiri presenta tota una simbologia vinculada amb el pas del temps: les calaveres, el rellotge de sorra i les flors. Aquí els difunts encara gaudeixen de tranquil·litat i bones vistes.

Entrada al cementiri.
Entrada al cementiri.

Seguidament acosta’t a la Font Vella que es troba sota terra, al final d’unes escales. Damunt l’arc, un relleu indica la data 1756. La mà ve de Macià, un dels promotors que va fer dessecar l’estany.

Font Vella. Santa Maria de l'Estany
Font Vella.

Als afores de la població hi havia un pont ( anomenat’pontarró’). Al damunt hi ha una capelleta (pedró) del segle XVII que va fer posar un personatge en sortir il·lès d’una caiguda. Què voldran representar les curioses incisions que es veuen a cada costat?

El pedró del pontarró. Santa Maria de l'Estany
El pedró del pontarró.

Per acabar, torna al punt d’inici i dona una darrera ullada a la placeta del monestir de Santa Maria de l’Estany. L’escut damunt la porta d’entrada al claustre correspon a Berenguer de Riudeperes, l’abat que manà construir l’abadia al segle XIV.

Escut de l'abat Berenguer de Riudeperes. Santa Maria de l'Estany
Escut de l’abat Berenguer de Riudeperes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).