Antic Hospital General de València.
La paleopatologia és la ciència que estudia les malalties en restes humanes de l’antiguitat. En aquells temps en què ningú arribava a vell, es considerava que una persona malalta era impura. Així doncs sorgiren els xamans que, a més d’intentar guarir les ferides provocades en un combat, purificaven l’afectat amb procediments màgics.
Les cultures sumèries sembla que ja intuïen la relació salut i malaltia, però van ser egipcis, indis, xinesos, grecs, àrabs i romans -no necessàriament en aquest ordre-, qui van evolucionar el concepte de medicina i cirurgia.
Però a l’Europa Occidental medieval, tots aquests avenços sembla que es van perdre o ignorar. Fins que al segle XV, poc després que les grans plagues entressin en escena, es va recuperar el coneixement perdut i sorgiren metges i cirurgians europeus amb cara i ulls.
Recintes hospitalaris
És en aquesta situació que es comencen a construir els primers hospitals on, a més de tractar malalties, els pacients es recuperaven i els bojos eren tancats. Un d’aquells edificis, millor dit, les seves restes, el trobem a la ciutat de València. L’enginyós recinte de dues plantes fou construït al segle XV i tenia forma de creu grega.
L’espai central, on s’obria una cúpula, permetia controlar les quatre ales. Els pacients eren separats per sexe i tipus de malaltia -abans no hi havia tantes classificacions com ara-.
El conjunt s’amplià amb un segon edifici igual, que no es va acabar per manca de pressupost. Tot i això, l’antic Hospital General de València es consolidà com un gran complex hospitalari que al segle XVIII arribà al seu moment de màxima esplendor.
Fins que el 1962, amb la construcció d’un nou hospital, aquest va quedar abandonat. L’especulació del moment no va trigar a enderrocar els edificis. La catalogació com a patrimoni només va arribar a temps de salvar el primer edifici -ara convertit en biblioteca-, la capella i les ruïnes de la resta.
Mig segle més tard s’enjardinà l’espai col·locant les restes arqueològiques disseminades pel solar, de la manera més digne possible. Sembla que tan bé ho van fer, que el jardí va rebre un premi a escala mundial en la categoria de millor espai públic.
Però si avui passeges per aquest lloc, el trobaràs assaltat per diverses tribus urbanes que fumen, pixen i circulen amb els seus patinets entre les columnes, deteriorant el patrimoni. Una llàstima.
Un lloc per a l’ensenyament
Al segle XIX es construeix l’edifici de la Facultat de Medicina al costat de l’antic Hospital General de València, una obra d’estil neoclàssic projectada per Sebastián Monleón. Aquest arquitecte valencià és autor també a la mateixa ciutat, de la plaça de toros o els jardins de Monforte, entre altres.
A mitjan segle XX les instal·lacions esdevingueren petites i la facultat es traslladà a un altre indret. L’edifici va patir la mateixa sort que l’hospital, salvant únicament la portalada, que com que és l’únic que queda, l’anem a mirar de prop.
Presidint l’entrada
En primer lloc, entre els arcs d’entrada hi ha quatre medallons amb personatges lligats al món de la medicina. Observant fotografies antigues, tinc la sensació que es tracta de reproduccions actuals.
Així doncs tenim el rostre d’Andreu Piquer i Arrufat, metge i filòsof nascut el 1711 -algunes fonts diuen que a Castelló, altres que a un poble de Terol-. Va aconseguir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València així com la plaça de metge titular a l’hospital General. Arribà a metge de cambra de Ferran VI.
En segon lloc hi ha el gravador i pintor Crisóstomo Martínez. Nascut a València el 1638 ha passat a la història per la realització d’un atles anatòmic i per ser acusat d’espia durant la guerra amb França.
A continuació pots veure Hipócrates. Va néixer al segle V aC a l’illa grega de Cos i és considerat com el ‘pare de la medicina’, tot i que realment ben poc se sap d’ell. Sembla que va ser el primer metge que rebutjà les supersticions que pretenien que les malalties eren causades per forces sobrenaturals.
I finalment apareix el misteriós Abens Chol Chol, de qui absolutament ningú parla. Em pregunto si no es tracta d’una mala transcripció del metge àrab Ibn Juljul nascut a Còrdova al segle X, qui va escriure nombroses obres sobre farmacologia. D’altra banda i com a curiositat, Chol Chol és una població de Xile.
Al·legories pètries
Més amunt dels quatre medallons, hi ha tres grans relleus. Tant els uns com els altres foren realitzats per José Aixa Iñigo, un important escultor del segle XIX que ha deixat en aquesta ciutat diverses obres d’estil clàssic.
Segons he llegit, el primer relleu de l’esquerra és una al·legoria de la medicina. En ell pots veure un personatge femení sota una columnata, vestit a la manera grega, que amb una mà sosté un ram i amb l’altra un bust. Als seus peus hi ha dos personatges que sostenen un altre que sembla malalt i dos més que s’ho miren i semblen analitzar què li passa. Entre uns i altres hi ha un matràs damunt un fogonet.
El relleu del mig representa la ciència amb una composició similar, només que el personatge central es recolza damunt un gran llibre i al cap li apareix una flama. El relleu de la dreta -diuen- simbolitza la cirurgia. Dos homes transporten un ferit que suposem és degut a una guerra, per l’espasa i el casc que enlaire un tercer. La figura central porta una torxa i un gran rectangle que no queda clar què és.
Amb tots els respectes a la font consultada, tinc algun dubte sobre les atribucions d’aquests tres relleus, però no m’atreveixo a opinar per manca d’informació. Dins el recinte del parc de l’antic Hospital General de València hi ha altres elements interessants, però evitaré allargar-me més.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Guillem de Castro, 16. València
Saber més
- Història de la medicina: wikiwand.com
- Jardines del Antiguo Hospital de Valencia, per J. A. del Campo
- El Jardí Arqueològic: valenciabonita.es – jdiezarnal.com
- L’antic Hospital General: actualitatvalenciana.com – jdiezarnal.com
- La Facultat de Medicina: jdiezarnal.com
- Andreu Piquer: enciclopedia.cat
- Crisóstomo Martínez: dbe.rah.es
- Hipòcrates: fundacionindex.com
- Ibn Juljul: wikiwand.com
- José Aixa: wikiwand.com – elmundo.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: