Primer itinerari per la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
La mitologia és ben complicada. Déus i humans tenien unes vides que donarien per fer més d’un serial de televisió que faria empal·lidir les Kardashian.
Doncs bé, aquí tenim el grec Hèracles, un humà forçut que va accedir a la morada dels déus i que egipcis (Osiris), fenicis (Melkhart) i romans (Hèrcules) van fer seu.
Hèracles era fill d’un déu i d’una mortal i tenia una força prodigiosa. Era tan irascible i donat a crear embolics que fins i tot va assassinar a la seva família. Per tal de purgar aquesta falta, va ser condemnat a realitzar un seguit de tasques pràcticament impossibles.
Un d’aquests treballs el va portar fins als nostres verals per tal de robar els ramats del gegant Gerió. Però com que les llegendes són fàcilment adaptables, tenim que pel camí l’home se la va passant fundant ciutats a tort i a dret. Sevilla, Cadis, Segovia, Àvila o La Corunya en són algunes.
A casa nostra, que no ens volem perdre res, expliquem que com que li devia sobrar el temps, de camí cap als Pirineus -què coi havia d’anar a fer als Pirineus?- va fundar Barcelona, Vic i La Seu d’Urgell cap al segle XVII abans de la nostra era. Clar que sí!
Els inicis d’una ciutat
Fos com fos, el cas és que la població va néixer com a tal a partir del segle VI, arran de l’establiment de la seu episcopal al comtat d’Urgell, que va donar nom a l’indret: la Seu d’Urgell. Ja he parlat en un altre article del conjunt catedralici, així que en aquest primer itinerari per la Seu d’Urgell ens centrarem en el nucli històric.
Cap al segle XIII, amb la construcció d’aquesta catedral, que és la quarta, la ciutat va viure un temps d’esplendor i va anar prenent forma i creixent dins els murs.
Combatre heretgies
Després de visitar la catedral de Santa Maria, Continuem aquest primer itinerari per la Seu d’Urgell i ens apropem al que resta de l’antic convent de Sant Domènec. T’has d’imaginar que a la dreta del portal hi havia un campanar.
El convent va ser fundat el segle XIII per un frare dominic. Eren uns moments turbulents, espiritualment parlant, per a l’església. Els càtars, considerats heretges per l’església catòlica, s’estaven estenent i eren una amenaça. La construcció d’aquest conjunt responia a la intenció de portar predicadors per fer front a les noves creences i evitar-ne l’arrelament.
El primer convent era fora del recinte murallat. Un segle més tard, a causa de la inestable situació, es traslladà a resguard dels murs, que és l’edifici que ens ha quedat. A la portalada hi ha tres enigmàtiques campanes que ningú sap dir perquè hi són. Són nombroses les poblacions i llinatges que contenen una campana al seu escut.
Actualment l’església és una sala d’exposicions i el claustre només el poden veure els clients del parador contigu. Com a curiositat, a la part exterior de l’absis veuràs gravada una petxina en un dels contraforts. A part de la recent invenció del Camí de Sant Jaume català, no em consta que per aquí passés cap de les rutes històriques que menen a Santiago de Compostela.
El carrer Major
Al segle XIII, aquest notable vial parcialment porticat marcava el límit de la ciutat medieval. No obstant això, molts edificis van ser construïts dos segles més tard. Com que no ens podem aturar a cada façana, parlaré només d’algunes.
Per exemple, tenim Can Fiter, que reconeixeràs ràpidament per les pintures murals verdes i vermelles. Medallons, garlandes i sanefes d’inspiració clàssica decoren la façana, probablement pintada al segle XIX.
Els Fiter van ser una important nissaga a tota la vall fins a Andorra. Dedueixo que aquesta casa pertanyia a algun descendent ben situat.
Després descobrirem més coses del carrer Major, però ara continuem aquest primer itinerari per la Seu d’Urgell, entrant al carrer de Santa Maria. Aquí pots gaudir de la destacada façana principal de la catedral i tot el repertori de pecats i amenaces a qui s’atreveixi a entrar amb el cor impur.
Zona de comerç
Seguidament ens internem al carrer dels Canonges. Aquest va ser el principal carrer durant la baixa edat mitjana i tenia un portal a cada extrem. El Portal Vell d’Andorra encara el pots veure a l’inici del carrer.
En aquest carrer residien els nombrosos eclesiàstics que al segle XIII havien deixat de viure en comú i van establir aquí les seves residències. Per exemple Ca l’Armenter, al número dinou, té unes llunes esculpides a les columnes que podrien correspondre al bisbe Pere de Luna (segle XIV).
Així mateix s’instal·laren famílies influents i amb poder adquisitiu. Era un lloc per veure i ser vist. Aquí trobaràs alguns bons exemples del gòtic civil d’aquesta ciutat.
Sota els porxos, especialment a la zona propera a la catedral, s’aixoplugaven les parades de l’important mercat setmanal. Al final del carrer s’instal·laven els negocis relacionats amb l’activitat ramadera, com els carnissers i altres derivats de la pell, com els sabaters. Pots imaginar la fortor que desprenien!
Baixant a mà esquerra tenim Cal Roger, un casal del segle XIV. Al portal hi ha tres petxines esculpides, sobre les quals s’ha intentat trobar la raó. La teoria més creïble, considera que al segle XIV aquesta era la residència del bisbe Hug de Bac. Precisament, l’escut heràldic dels Bac presenta tres petxines.
Seu diplomàtica
A continuació entrem pel carrer de Sant Just per anar a veure el Palau Episcopal. La complexa història del bisbat d’Urgell fa que a més de dirigir aquesta diòcesi, els bisbes també són caps de l’estat del Principat d’Andorra, juntament amb el president de la República Francesa.
Per aquest motiu, el Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, no és tan sols la residència del bisbe, sinó també la d’un cap d’estat amb representació diplomàtica i per tant, és territori andorrà.
L’edifici és el resultat de diverses remodelacions, la darrera de les quals va tenir lloc al segle XIX, de la ma de Calixte Freixa. Nascut a Berga el 1843, Freixa va ser l’arquitecte del bisbat d’Urgell.
La seva obra, majorment religiosa i d’estil eclèctic -que barrejava altres estils- es troba principalment en aquesta comarca i també a la Cerdanya. Potser et sona el santuari de la Mare de Déu de Núria, el Casino Ceretà de Puigcerdà o la Torre del Riu d’Alp.
Carrers i carrerons
Tot seguit girem per la placeta de Sant Roc, un record de les diverses vegades que la ciutat es va encomanar a aquest advocat contra les epidèmies de pesta.
Girem pel carrer de la Sort i entrem al carrer Major pel seu tram final. Vés-te fixant amb els peculiars noms dels carrerons que els creuen, entre els quals trobaràs el d’Hèrcules, en record de la llegendària fundació de la ciutat.
El carrer Major es va crear a partir del segle XIII i cal tenir en compte que es trobava fora de les muralles. Aquí també hi ha àmplies porxades sota les quals encara pots trobar alguna botiga o negoci dels temps de la sopa d’all.
Casa d’estalvis
Arribem a la plaça Patalín, batejada així per l’habitatge del mateix nom que hi ha al fons. Un cafeter francès s’instal·là aquí i el veïnat li posà aquest malnom.
El que més destaca és Cal Mossèn Andreu. L’escut de la façana va ser col·locat el 1931, quan l’edifici va passar a ser propietat de La Caixa de Pensions. Com era habitual, mostra els escuts de les quatre províncies catalanes més Mallorca, on també operava l’entitat. Una guardiola al mig deixa clara l’activitat.
Així mateix, els esgrafiats noucentiste mostren les inicials CP VA -Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros-. Fixa’t també amb la magnífica barana de ferro del balcó principal. A la cantonada consta la data 1879 quan va ser edificat l’edifici i les inicials del primer propietari.
Balconada de casa bona
Continuem uns metres pel carrer Major i, quan el carrer s’eixampla una mica, ens aturem a Cal Don Llorens -o Llorenç-. Identificaràs fàcilment aquest edifici perquè ocupa tres arcades i disposa d’una gran tribuna. La decoració eclèctica és típica del segle XIX, quan estava de moda barrejar estils clàssics com qui fa una escudella.
A l’arc central hi ha l’escut dels Llorens, amb la graella on aquest sant va ser rostit. A la dreta pots llegir la data 1897, quan es va construir l’edifici. A l’esquerra, unes balances i una espasa ens diuen que el propietari, Enric de Llorens era un advocat i jurista.
Com pots imaginar, era una família molt ben situada en tots els aspectes. Després de la Guerra Civil va passar a mans d’un notari que seria el pare del conegut pintor Perico Pastor.
Abans de marxar, dóna una ullada als dos comerços que hi ha sota les arcades. Són relíquies d’una altra època que convindria preservar.
Fer bon pes
El carrer Major fa una volta, resseguint l’antiga muralla. Fent cantonada amb el carrer Capdevila, trobem uns elements singulars: les mesures de gra.
Hi ha una del segle XVI i una altra del XIX i servien per mesurar el gra i actualment la gent les utilitza com a paperera. A la part superior, uns embuts s’emplenaven de gra i quan eren plens ja tenies la mida. Llavors s’obria la portella i s’emplenaven els sacs buits, penjats d’uns ganxos a la part inferior.
El servei de mesura del gra era de gran importància i depenia del senyor de la ciutat, que no era altre que el bisbe. En una àmplia rodalia no existia cap altre servei per aquest fi i per tant, aquí es centralitzava tot el comerç de la zona.
Aigua santificada
Per acabar aquest primer itinerari per la Seu d’Urgell, pugem pel sinuós carrer Capdevila fins al punt que s’acaba. Allà hi ha una peculiar font amb una llosa gravada i encastada al mur d’una finca.
La làpida, probablement del segle XVII, presenta un relleu de la Mare de Déu amb l’Infant, molt similar al que actualment hi ha a l’escut de la ciutat. Sembla evident que els dos brocs van ser col·locats amb posterioritat, ja que impedeixen la correcta lectura de les inscripcions que fan esment de quatre cònsols que hi havia en aquells temps.
Pel que sembla, aquesta làpida es trobava en un altre indret i, arran d’unes obres va venir a parar aquí cap als anys trenta del segle passat.
Pròximament farem un itinerari per la zona de l’Eixample de la Seu d’Urgell. No te’l perdis!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Hèracles: wikiwand.com
- La fundación mítica de la ciudad
- Estudi de recuros patrimonials … de la Seu d’Urgell, per C. Gascón, J. Marquet i M. Vidal
- Sobre las primeras imágenes … de Hercules Gaditanus, per R. Corzo
- Història de la Seu d’Urgell: laseu.cat
- Convent de Sant Domènec: monestirs.cat
- Can Fiter: invarquit.cultura.gencat.cat
- Palau Episcopal: laseumedieval.com
- Calixte Freixa: wikiwand.com
- Carrer dels Canonges: laseu.cat – laseumedieval.com
- Portal d’Andorra: laseumedieval.com
- El mercat del carrer dels Canonges: laseumedieval.com
- Cal Roger: laseumedieval.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: