Art del progrés

Església Nova de Pont de Suert.

Diuen els mites urbans que gràcies al darrer dictador ara tenim un munt de pantans que ens asseguren aigua i electricitat. Però en realitat el primer pla de canals de rec i pantans data del 1902. Aquí queda.

Sigui com sigui, el 1946 es constituïa l’Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana, més coneguda com a Enher. Aprofitant els recursos hidràulics de la conca del Noguera-Ribagorçana, aquesta companyia va construir fins a catorze salts en aquest riu.

Per tal d’acollir el nombrós personal per a la construcció de les centrals hidroelèctriques, Enher va crear habitatges. És digne de veure la colònia del Pont de Suert, on cada habitatge està batejat amb noms de la zona.

Com que no només de pa viuen els treballadors, també va fer construir una parròquia. L’església d’Assumpció de la Mare de Déu -coneguda com a Església Nova-, ha passat a ser el paradigma de la nova arquitectura religiosa, no només per l’innovador disseny, sinó per la tècnica constructiva i els materials emprats.

Del projecte s’encarregà el madrileny Eduardo Torroja Miret, enginyer i president d’Enher, juntament amb el seu equip, així que tot queda a casa.

Virtuós del ciment

Nascut el 1899, Torroja va revolucionar el món de la construcció amb l’ús d’estructures de formigó. Temps abans de la Guerra Civil, ja havia projectat innovadores construccions d’aqüeductes i ponts a diverses ciutats, així com altres edificacions civils, com el mercat d’Algesires, el frontó de Recoletos o l’hipòdrom de la Zarzuela.

Probablement el més destacat de l’Església Nova de Pont de Suert són els volums que la caracteritzen. L’estructura és diàfana i permet observar les mateixes formes del dret i del revés, si et situes a dins o a fora de l’edifici.

Però, com que tothom ja ha parlat prou de tot això, ara ens fixem en els detalls. Per exemple, entre les mitges cúpules que fan la vegada de capelleta, hi ha un llum que il·lumina una pedra amb una creu. És el sintètic viacrucis o calvari, les 14 estacions que recorden la passió de Crist.

Tia o neboda?

A l’absis destaca una peculiar composició amb l’escultura d’una marededéu i una cort d’àngels pintats que l’envolten simètricament. Segons comenten totes les guies i blogs que es copien els uns dels altres, aquest conjunt va ser realitzat per Maria Röesset Mosquera (dièresi erroni a la o).

Però aquesta poc coneguda artista especialitzada en retrats, va morir el 1921, així que és de tot punt impossible que en fos l’autora.

Imagino que el conjunt va ser més aviat realitzat per Marisa Roësset Velasco (dièresi a la e), neboda de Maria i també pintora i escultora i, com la seva tia, igualment oblidada.

Nascuda a Madrid el 1904, la Marisa va estudiar amb artistes importants, com Dalí. Entre molts altres guardons, el 1929 va guanyar un premi en una mostra a Barcelona. Al MNAC de Barcelona pots veure un interessant quadre seu titulat “Repòs”, on una dona vestida de caçadora llueix un immens barret de palla.

Amb el seu peculiar estil va realitzar un munt de retrats i algunes escultures. Observa la poc habitual cabellera de la Verge, que sembla flotar en el vent.

Tenint en compte el seu perfil progressista i que va viure una relació lesbiana, resulta sorprenent que realitzés també imatges religioses com aquestes. Però aquí les tenim. La Marisa va morir el 1976 a conseqüència d’un càncer.

Serafí marià

L’Església Nova de Pont de Suert també conté altres escultures igualment notables. Com l’expressiu Sant Sebastià lligat i amb només una sageta clavada.

A la façana destaca un interessant relleu. A mi personalment em recorda sospitosament a un dels apocalíptics serafins que apareixen a l’absis de Santa Maria d’Àneu del segle XII.

Imagino que representa l’assumpció de Maria al cel. Segons l’església catòlica i sense cap prova escrita fidedigna, Jesús baixà per endur-se l’ànima de la seva mare i encarregà als apòstols que enterressin el cos.

L’obra està signada amb un J. Higueras Hijo. Es tracta de l’escultor Jacinto Higueras Cátedra, nascut en un poblet de Jaén el 1914 i fill d’un prestigiós escultor amb el mateix nom.

Però Jacinto era molt més. Juntament amb el seu germà va actuar al grup teatral La Barraca que dirigia Federico García Lorca. El grup va desaparèixer amb la Guerra Civil i ell va continuar actuant en pel·lícules, alguna amb Luis Buñuel. Tot un personatge.

Em fa pensar que no va ser fins passats els foscos anys d’aquell règim, que en Jacinto va deixar via lliure a la seva creativitat. Anteriorment sembla com que, amb alguna excepció, li era obligat realitzar ensucrades figures religioses.

Abans de marxar

Finalment dona una ullada al mobiliari i altres elements del temple, com els testos, la pica baptismal o els sostres de les cúpules. Són pura delícia.

Com a curiositat, el tram de carretera que passa pel davant de l’Església Nova de Pont de Suert està dedicada a Victoriano Muñoz Oms. Aquest enginyer va ser el creador d’Enher i també a qui es deu la numeració de carreteres que comencen amb les lletres N (nacionals) i C (comarcals).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avinguda Victoriano Muñoz, 27. Pont de Suert

Saber més

• Informe de la construcció: informesdelaconstruccion.revistas.csic.es
• Desmontando mitos del franquismo, per J. Antequera
• Enher: wikiwand.com
• Colònia Enher: izard.cat
• L’església: visitaelpontdesuert.com
• Eduardo Torroja: fundacioneduardotorroja.org
• Marisa Roësset, en la frontera (1924-1939), per C. Lomba
• Las Roësset, esas perfectas desconocidas, per M. A. Cabré
• Quadre “Repòs”: museunacional.cat
• Assumpció de Maria: festes.org
• Pintures murals de Santa Maria d’Àneu
• Jacinto Higueras: jacintohiguerascatedra.com
• Victoriano Muñoz: ub.edu

Què veure a prop

• Vilaller
• Ribagorça
• Vilac
• Esglésies araneses
• Bossòst
• Tremp