La Casa Casaramona al passeig de Gràcia de Barcelona.
El 1924, quan Josep Puig i Cadafalch s’havia afartat de fer palauets medievals com la Casa de les Punxes, la Casa Amatller o la Casa Macaya, va fer un important gir a la seva carrera, amb edificis que actualment ja no ens semblen tan excepcionals. Per exemple, tenim els palaus de la Fira de Barcelona i la Casa Pich i Pon de plaça Catalunya.
La nova burgesia dels anys vint volia edificis més sobris, pràctics i ordenats. Enrere quedava l’abarrocada decoració modernista, que ara ja no agradava. Els arquitectes noucentistes cerquen la inspiració en les cultures clàssiques mediterrànies.
Quan, trenta anys després de remodelar la Casa Amatller, li va tocar reformar un edifici del segle XIX just al davant, l’home s’havia asserenat molt. Tot és equilibrat, donant només un discret protagonisme al pis principal on residia el propietari. Aquí destaca la suau ondulació de la tribuna, excepcionalment realitzada amb fusta.
Fruits generosos
La decoració exterior i interior, que a mi personalment em recorden un mausoleu, es resol a base d’abarrocades garlandes i descomunals gerres de fruita.
No sé si tindrà res a veure, però feia dotze anys que Josep Carner havia publicat ‘Els fruits saborosos’ un poemari considerat una de les principals obres noucentistes. Cada poema, amb nombroses referències a la cultura clàssica, està dedicat a un fruit que li serveix per a reflexionar sobre el pas del temps i algun aspecte humà.
No obstant això, és probable que aquí es tracti d’un mer element decoratiu que simbolitza la riquesa i que el noucentisme va utilitzar amb escreix.
Raïm, panís, figues, magranes, plàtans i peres s’entortolliguen formant rams i garlandes de pedra i metall lligades amb cordes, únic referent a l’activitat tèxtil del propietari, en Casimir Casaramona i Puigcercós. Aquest empresari nascut a Vic el 1838 probablement et sonarà més per la fàbrica modernista que tenia a Montjuïc i que actualment és una seu cultural.
Tot i això, oblida’t de trobar més informació sobre la vida d’aquest industrial cotoner. És un perfecte desconegut a les xarxes.
Imagino que les inicials CA sota la tribuna fan esment al cognom del propietari així com al de la seva muller, que no sé qui va ser.
Barreja d’estils
Fixa’t que a la façana de la Casa Casaramona hi ha sis columnes. Els capitells són jònics, un dels tres estils considerats clàssic dins l’arquitectura grega i que va ser creat uns sis segles abans de la nostra era, que ja és temps.
El fust, en canvi, és llis i lleugerament bombat al centre, imitant l’anomenat estil toscà, una aportació dels etruscs i que el neoclassicisme -i el noucentisme- va tornar a posar de moda. Si el conserge et deixa tafanejar dins el vestíbul, veuràs que hi ha més columnes com aquestes.
I si fas memòria, t’adonaràs que són molt similars a les que cinc anys abans havia plantat a Montjuïc -tot i que molt més grans-. Suposicions meves, penso que Puig i Cadafalch devia fer aquesta juguesca com a revenja al dictador que havia enderrocat un símbol de catalanitat tan evident.
No deixis d’observar també les magnífiques reixes dels balcons, amb una delicada filigrana que recorda una xarxa de pesca.
La Casa Casaramona va ser pràcticament la darrera obra de Puig i Cadafalch, un cant de cigne després de tota una vida dedicada a l’arquitectura, a l’art i a la política, patint l’exili i dues dictadures.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de Gràcia, 48. Barcelona
Saber més
- Josep Puig i Cadafalch: dbe.rah.es – wikiwand.com
- La casa i la ciutat en Josep Puig i Cadafalch, per M. Rosselló
- Els fruits saborosos: lletra.uoc.edu – wikiwand.com
- Sobre el progrés poètic de Josep Carner, per M. Ortín
- Ordre jònic: wikiwand.com
- Ordre toscà: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: