L’edifici de l’antic Institut Nacional de Previsió a Barcelona.
Hi ha polítics que no saps per on els has d’agafar. En la meva opinió, Antoni Maura n’és un.
Nascut a Palma el 1853, aquest advocat mallorquí va protagonitzar una estranya carrera política passant diverses vegades del Partit Liberal al Conservador, servint al rei Alfons XIII i en acabat veient amb bons ulls l’arribada del primer dictador. Potser per això va patir dos atemptats dels quals es va lliurar pels pèls.
No oblidem que gràcies a les seves propostes, es va desencadenar la tristament coneguda Setmana Tràgica. Em costa de creure que encara ara algunes poblacions li dediquin un carrer.
Protecció social
Tot i això, l’home va tenir alguna bona pensada, com la creació el 1907, amb el vistiplau del rei, de l’Institut Nacional de Previsió (INP). Inexplicablement, aquest organisme va sobreviure dues dictadures i va durar fins al 1978, quan va donar pas a l’actual sistema d’assistència sanitària.
En un principi l’INP era l’encarregat del sistema de lliure contractació de pensions obreres. Seguidament va passar a administrar l’assegurança obligatòria del retir i la de la malaltia, el subsidi de maternitat i tot un seguit de mesures de protecció social, ben avançades per l’època.
Desastres de la guerra
Però la Guerra Civil vingué i tot ho va trasbalsar. El 1938, en un dels pitjors bombardejos patits per Barcelona, l’aviació italiana va deixar caure el que no està escrit. Casualitats de la vida, una bomba, coneguda com la bomba del Coliseum, va anar a parar damunt d’un camió carregat amb munició que passava per l’actual Gran Via a l’altura de Balmes.
El resultat va ser, a més dels morts i ferits, la total destrucció de l’edifici d’aquella cantonada. Deu anys més tard, en aquell solar s’aixecaria el que l’arquitecte Enric Tous va titllar més tard com “la perla del règim franquista de Barcelona”.
L’arquitecte
Nascut a Argentona el 1893, Lluís Bonet i Garí va realitzar diverses obres d’estil noucentista per a la Mancomunitat. Com que el seu oncle era un dels directius del Banco Vitalicio, va tenir l’oportunitat de projectar les monumentals seus d’aquesta entitat a València, Madrid i Barcelona.
Després de la Guerra Civil va reconstruir diverses esglésies i també tot el poble empordanès de Pals. A més, va ser un dels arquitectes que va continuar les obres de la Sagrada Família. El 1942 va guanyar el concurs per a la construcció de la seu de l’INP, projectant el monumental edifici en l’estil neoclàssic tan estimat pel règim del moment.
Maternitat
A banda i banda de l’entrada principal hi ha dues grans escultures. Una senyora amb els pits a la fresca i amb un nadó que sembla a punt de desnucar-se, representa la maternitat. D’aquesta temàtica ja trobem exemples dins el modernisme, però va proliferar amb el noucentisme i va tenir gran acollida també durant la postguerra.
Als anys vint del segle passat, la preocupació per integrar la dona en una societat moderna, aviat es va topar amb la tradició catòlica. Les dones s’havien de casar -o ser monges-, tenir fills i ser l’ànima de la casa. A la segona dictadura ja li estava bé aquesta concepció virtuosa de la dona, a més de per la fàcil aproximació iconogràfica amb la devoció de la Mare de Déu.
Els escultors del moment, van haver de deixar de ser creatius si volien menjar i dedicar-se a fer anodines senyores amb nens.
I és així com aquest model maternal va trobar el camp adobat i es va difondre fins a l’exasperació, per adoctrinament del respectable. La curiositat ve pel fet que, tenint en compte la moral del moment, aquestes obres sovint mostren una generosa anatomia.
L’altre escultura representa un sembrador, també amb bona anatomia al descobert i un cap com els que podem trobar a qualsevol museu arqueològic. Als peus, un gos simbolitza la fidelitat.
L’artista
Totes dues escultures duen la signatura M. Oslé. Es tracta de Miquel Oslé i Sáenz de Medrano, prolífic escultor nascut a Barcelona el 1879 i qui, juntament amb el seu germà Llucià, van fer una bona estesa d’obres per tot el país.
El seu talent es va manifestar de ben petits i tots dos van entrar a treballar al taller dels germans Bofill i van guanyar diversos premis, especialment amb escultures que, tot i no ser innovadores, representaven la crua realitat social com la pobresa.
Perquè et soni una mica més, tenim per exemple, el fris del monument a Verdaguer a Barcelona, diversos personatges a la font de la plaça d’Espanya i també a la plaça de Catalunya.
Amb el nou règim, van haver de canviar de temàtica i realitzar obres religioses, com l’escultura de la Verge de la Mercè enfilada a la cúpula d’aquesta coneguda basílica de Barcelona.
Durant la dictadura, amb la qual simpatitzaven, van aprofitar la situació per aconseguir tota mena d’encàrrecs, com diversos busts del general.
Més al·legories
Damunt les portes laterals de l’edifici, hi ha un parell de relleus que, imagino són del mateix autor, malgrat que la pols no permet veure bé la signatura.
A l’esquerra, cinc infants tal com van venir al món, simbolitzen l’agricultura i la pesca. A la dreta, en canvi, hi ha dos ferrers, un de jove i un de gran que sembla prou consolat pels pits de la noia que té al davant. Sembla voler representar el subsidi que l’INP proporciona als jubilats.
El ferrer més jove atansa les mans com per rebre el mall amb què continuarà la feina del jubilat. Actualment, l’edifici és la seu corporativa de l’Institut Català de la Salut (ICS), a qui, d’alguna manera també li escauen tots aquests símbols.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Gran Via de les Corts Catalanes, 587. Barcelona
Saber més
- Antoni Maura: biografiasyvidas.com – wikiwand.com
- Institut Nacional de Previsió: expansion.com – wikiwand.com
- Lluís Bonet: wikiwand.com
- L’edifici: CuadernosArquitectura – traba.org – ics30anys30veus.wordpress.com
- Enric Tous: l’arquitectura i la vida
- Maternitat
- Miquel Oslé: wikiwand.com
- L’escultura d’encàrrec dels germans Oslé …, per M. Colomer
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: